La Sociedad literaria y el pastel de piel de patata

Lily James, Michiel Huisman, Glen Powell. Director: Mike Newell. Realitzada el 2018. (Regne Unit)

Grandes esperanzas

Jeremy Irving, Helema Bonham Carter, Ralph Fiennes. Director: Mike Newell. Realitzada el 2012. (Regne Unit)

Sinopsi: Pip és un nen orfe que viu en un poblet d’Anglaterra amb la seva germana i el seu cunyat, el ferrer Joe Gargery. Un dia, mentre visita la tomba dels pares, es troba amb Abel Magwitch, un delinqüent que ha fugit de la presó i que l’amenaça de matar-lo si no li porta menjar i una llima. Poc després de fer-ho, la policia atrapa el fugitiu i també un altre evadit, anomenat Compayson. Per aquesta mateixa època, Pip coneix la senyora Havisham, una dama soltera, rica i excèntrica que viu tancada en la seva mansió, en companyia d’una nena adoptada, anomenada Stella, de la qual l’infant s’enamora. Passats uns anys, quan Pip és un jove que fa d’aprenent a la forja de Joe, el visita un advocat anomenat Jaggers que li comunica que ha rebut una important quantitat de diners d’una persona que vol mantenir en secret la seva identitat. Això fa que el noi s’instal·li a Londres, on viu en companyia d’un amic, anomenat Herbert. Inicialment, Pip creu que la seva benefactora és la senyora Havisham però, posteriorment, se n’adona que estava equivocat, quan es presenta en el seu pis de Londres l’home que l’ha triat com a hereu.

Comentari: L’obra de Charles Dickens (1812-1870), un dels millors escriptors britànics de tots els temps, ha estat objecte de múltiples adaptacions cinematogràfiques al llarg de la història del setè art. Del conjunt de les pel·lícules inspirades en les novel·les de Dickens, cal destacar, sobretot, “David Copperfield” (George Cukor, 1935) i les versions de “Oliver Twist” dirigides per David Lean (1948), Carol Reed (1968) i Roman Polanski (2005). Un altre dels seus llibres que ha comptat amb diverses adaptacions és “Grans esperances”, segurament la darrera gran creació literària de Dickens, publicat entre els anys 1860 i 1861. A banda del clàssic “Cadenas rotas” (David Lean, 1947), aquest text ha donat lloc a una versió modernitzada, dirigida pel mexicà Alfonso Cuarón a l’any 1998, i també a la pel·lícula que ara comentem, realitzada a l’any 2012.

A partir d’un guió signat per David Nicholls, “Grandes esperanzas” segueix fidelment l’argument de la novel·la de Dickens, centrada en les peripècies d’un noi orfe de família molt humil que, de forma inesperada, veu canviar la seva fortuna en rebre l’ajuda econòmica d’un misteriós personatge, del qual no coneixerem la identitat fins la part final de la narració. Sense arribar, ni de bon tros, a l’excel·lència de “Cadenas rotas”, la modèlica i memorable adaptació de “Grans esperances” dirigida per David Lean, la pel·lícula dirigida per Mike Newell (“Quatre bodes i un funeral”, “Donnie Brasco”) resulta una producció prou reeixida gràcies al bon treball de l’equip tècnic, que aconsegueix reproduir amb fidelitat els escenaris i els ambients de l’Anglaterra victoriana, descrits amb mà mestra per l’escriptor britànic, i un encertat ritme narratiu. Pel que fa al repartiment, cal remarcar, sobretot, les interpretacions de Ralph Fiennes (“El pacient anglès”) donant vida al delinqüent de bon cor Abel Magwitch, i d’Helena Bonham Carter, encarnant a la “fantasmagòrica” Miss Havisham, en un registre proper als dels seus personatges en els films de Tim Burton. D’altra banda, resulten molt menys convincents les actuacions dels dos actors joves, Jeremy Irvine (“War Horse”) i Holliday Grainger (“Jane Eyre”), en els papers de Pip i Stella.

Joan Caus