Posts Tagged ‘anys 60’

La línea invisible

Posted: 18 Març 2021 in SÈRIE
Etiquetes: , , ,

Àlex Monner, Antonio de la Torre, Anna Castillo. Director: Mariano Barroso. Realitzada el 2020. (Espanya)

Erase una vez en Hollywood

Posted: 17 Març 2021 in COMÈDIA
Etiquetes: , ,

Leonardo DiCaprio, Brad Pitt, Margot Robbie. Director: Quentin Tarantino. Realitzada el 2019. (EEUU)

Taron Egerton, Jamie Bell, Richard Madden. Director: Dexter Fletcher. Realitzada el 2019. (Regne Unit)

Antonio Banderas, Asier Etxeandia, Penélope Cruz. Director: Pedro Almodóvar. Realitzada el 2019. (Espanya)

Cold War

Posted: 15 Mai 2020 in ROMÀNTIC
Etiquetes: , , , , ,

Joanna Kulig, Tomasz Kot. Director: Pawel Pawlikowski. Realitzada el 2018. (Polònia)

El vicio del poder

Posted: 15 Mai 2020 in BIOGRÀFIC, COMÈDIA
Etiquetes: , ,

Christian Bale, Amy Adams, Steve Carell. Director: Adam McKay. Realitzada el 2018. (EEUU)

Detroit

Posted: 15 Octubre 2018 in DRAMA
Etiquetes: , ,

John Boyega, Will Poulter, Algee Smith. Directora: Kathryn Bigelow. Realitzada el 2017. (EEUU)

Figuras ocultas

Posted: 20 febrer 2018 in BIOGRÀFIC
Etiquetes: , , ,

Taraji P. Henson, Octavia Spencer, Janelle Monae. Director: Theodore Melfi. Realitzada el 2016. (EEUU)

Director:  Isao Takahata. Realitzada el 1991. (Japó)

Ida

Posted: 25 febrer 2015 in DRAMA
Etiquetes: , , , ,

Agata Kulesza, Agata Trzebuchowska, Dawid Ogrodnik. Director: Pawel Pawlikowski. Realitzada el 2013 (Polònia).ida

Sinopsi: Anna és una noia òrfena d’uns vint anys que, de petita, va ser adoptada per les monges d’un convent polonès i que està a punt de professar, després de passar pel període de noviciat. Pocs abans de fer-ho, rep una carta d’una tieta anomenada Wanda Gruz, de la qual en desconeixia l’existència, que treballa com a jutgessa per al règim comunista. Per tal de saber més coses de la seva família, Anna abandona per uns dies el convent i va a casa de la seva parenta. Aleshores, Wanda comunica a la neboda que el seu nom real és Ida Lebenstein, que és jueva i que els seus pares i el seu germà van ser assassinats durant la Segona Guerra Mundial. Amb el propòsit de localitzar un home que va acollir els Lebenstein abans de ser executats, Wanda i Ida inicien un recorregut per diversos indrets de Polònia, en el qual la novícia es qüestiona la seva fe i, fins i tot, es planteja la possibilitat de penjar els hàbits.

Comentari: “Ida” és el cinquè llargmetratge de ficció del director polonès establert al Regne Unit, Pawel Pawlikowski; un cineasta que va debutar en el camp del documental i que, fins ara, era un autor força desconegut a Catalunya, on només s’havia estrenat una de les seves pel·lícules (“Last Resort”, 2000). Tot i que la pel·lícula que ara comentem també va tenir una distribució força minoritària al nostre país, la gran quantitat de guardons que ha obtingut, entre els quals cal destacar el Goya al millor film europeu , el Bafta a la millor pel·lícula de parla no anglesa i cinc dels premis més importants de l’Acadèmia del Cinema Europeu, la converteixen és un dels títols més rellevants dels darrers anys. Així, Pawlikowski se suma a la llista dels grans noms del cinema polonès, al costat de directors com els encara en actiu Roman Polanski i Andrzej Wadja, i el ja desaparegut Krzytsztof Kieslowski.

Basada en un guió original del propi Pawel Pawlikowski, escrit amb col·laboració de Rebecca Lenkiewicz, la història de “Ida” es situa a la Polònia de començaments dels anys seixanta i es centra en la relació entre una novícia anomenada Anna (Agata Trzebuchowska), que, a l’igual que la protagonista de “Canción de cuna” (José Luis Garci, 1994), havia estat adoptada per les monges d’un convent quan era una nena de pocs mesos,  i la seva tieta Wanda (Agata Kulesza), una jutgessa soltera que viu una forta crisi personal, derivada del seu desencís per l’evolució del règim comunista del seu país, que l’ha portat a l’alcoholisme i la promiscuïtat. Adoptant l’estructura d’una “road movie”, la pel·lícula ens apropa al dilema existencial d’Anna en el moment que descobreix els seus orígens jueus i reviu el drama de la seva família, alhora que ens apropa al desconcert de Wanda, que tampoc ha aconseguit superar els traumes del seu passat.

Amb un estil auster i contemplatiu que ens pot fer recordar al del cineasta francès Robert Bresson, la pel·lícula es construeix a base de plans molt elaborats, d’una gran bellesa formal, presentats a ritme pausat, amb pocs diàlegs i molts silencis. En aquest sentit, cal remarcar l’extraordinària fotografia en blanc i negre de Lukasz Zal, que reflecteix plenament la grisor de l’època i els clarobscurs emocionals dels diversos personatges.

Joan Caus