Posts Tagged ‘anys 50’

Cold War

Posted: 15 Mai 2020 in ROMÀNTIC
Etiquetes: , , , , ,

Joanna Kulig, Tomasz Kot. Director: Pawel Pawlikowski. Realitzada el 2018. (Polònia)

La muerte de Stalin

Posted: 17 Juliol 2019 in COMÈDIA
Etiquetes: , ,

Steve Buscemi, Simon Russell Beale, Paddy Considine. Director: Armando Lannucci. Realitzada el 2017. (Regne Unit)

Wonder wheel

Posted: 17 Juny 2019 in Uncategorized
Etiquetes: ,

Kate Winslet, Justin Timberlake, Juno Temple. Director: Woody Allen. Realitzada el 2017. (EEUU)

Fences

Posted: 3 gener 2018 in DRAMA
Etiquetes: , ,

Denzel Washington, Viola Davis, Stephen Henderson. Director: Denzel Washington. Realitzada el 2016. (EEUU)

La modista

Posted: 17 Juliol 2017 in ADAPTACIONS, COMÈDIA
Etiquetes: ,

Kate Winslet, Judy Davis, Liam Hemsworth. Directora: Jocelyn Moorhouse. Realitzada el 2015. (Austràlia)

Mi semana con Marilyn

Posted: 16 Mai 2013 in BIOGRÀFIC, DRAMA, HISTÒRIC
Etiquetes: ,

Michelle Williams, Eddie Redmayne, Kenneth Branagh. Director: Simon Curtis. Realitzada el 2011 (Regne Unit, EEUU)mi semana con marilyn

Sinopsi: A l’estiu de 1956 l’actriu Marilyn Monroe arriba a Anglaterra amb el seu tercer marit Arthur Miller, possiblement el millor escriptor del moment. El motiu d’aquest viatge és protagonitzar “El príncipe y la corista” (The Prince and the Showgirl) amb l’actor consagrat Sir Lawrence Olivier en els estudis Pinewood de Londres. Quan el seu marit abandona el país, l’assistent de la pel·lícula i tercer ajudant de direcció, Colin Clark, presenta a l’actriu aspectes d’Anglaterra, aconseguint que la Monroe oblidi en certs moments la fama que la persegueix. Aquest jove britànic serà testimoni de les difícils relacions entre tots dos actors, amb mètodes molt oposats, i també dels traumes personals de la popular estrella.

Comentari: Les pel·lícules que tracten d’un rodatge i observen el cinema des de dins sempre han donat bons resultats com per exemple: El crepúsculo de los dioses (1950), La noche americana (1973), Cinema Paradiso (1988), The Artist (2011), etc.

La pel·lícula s’inspira en el llibre de memòries de Colin Clark que va escriure en 1956 i que el 1995 es va convertir en l’obra titulada “El príncipe, la corista y yo” . En aquesta història la interpretació de Michelle Williams(Blue Valentine, 2010) ens apropa a la personalitat d’una dona que en realitat es deia Norma Jeane Mortenson i que va tenir una infància complicada com reflecteix una de les seves frases, on cita amb amargura que “poques noies escolten de petites que són maques; elles haurien de créixer sabent quant les estimen les seves mares”  Els seus rodatges eren complicats com reflecteix la pel·lícula: arribava tard, oblidava el guió, canvis d’humor, abusava del alcohol i els barbitúrics. Però era un mite i sempre la van tractar com a tal. Fins i tot Olivier acaba dient “jo admiro a Marilyn a pesar de la seva conducta”. L’actuació de Michelle Williams és admirable, a diferència de la del seu acompanyant,un jove Eddie Redmayne (Los miserables, 2012). Però ho compensa les breus aparicions d’uns grans secundaris de l’escena com Judi Dench (Shakespeare in Love, 1998), Toby Jones (Historia de un crimen, 2006), Derek Jacobi (Gosford Park,2001), Julia Ormond (El niño de Mâcon,1993) , la deliciosa Emma Watson (present en vuit entregues de la saga Harry Potter entre el 2001-2011) i sobretot l’excel·lent interpretació de Sir Kenneth Branagh com a Lawrece Olivier amb la qual va ser nominat per l’Acadèmia com a actor de repartiment i es converteix en el tercer actor (Warren Beatty i George Clooney són els altres) que és nominat en cinc categories diferents al llarg de la història d’aquests premis: a més d’aquesta les altres han estat com a director i actor  en Henry V en 1989, millor cutmetratge per Swan Song en 1992 i pel guió adaptat per Hamlet en 1996. Són molt recordades les seves intervencions i adaptacions de les obres de William Shakespeare,(Mucho ruido y pocas nueces,1993; Othello, 1995) i col·labora a rendir homenatge a la rossa més desitjada, reconeixent que ella és l’estrella d’un projecte que s’havia iniciat quan la veritable Marilyn va comprar els drets de l’obra “The Sleeping Prince”, escrita per Terence Rattingan en 1953.

A la fi quan s’acaba el rodatge  Olivier i els espectador acabem tocats per la màgia d’un àngel afirmant que: “sense formació, sense art per dialogar, no hi ha engany, simplement pur instint. Ella és sorprenent. Això és probablement el que la fa única. I gairebé segur el que la fa profundament infeliç”.

Salvador  Lara  Morente

Revolutionary road

Posted: 11 febrer 2012 in DRAMA, ROMÀNTIC
Etiquetes: , ,

Leonardo DiCaprio, Kate Winslet. Director: Sam Mendes. Realitzada el 2008. (EEUU)

Anys 50, un matrimoni aparentment feliç dins l’anomenat “ the american way of life” ,referint-se  a l’estil de vida americana, viuen amb els seus

dos fills a Connecticut però la seva vida és infeliç i tots dos es debaten entre lluitar pels seus somnis o conformar-se amb una vida gris i mediocre que els va consumint dia a dia.

Quan iniciem un any nou tenim molts desitjos, com per exemple anar al gimnàs, aprendre anglès i fer dieta. Però després la majoria no arriba a complir els seus propòsits. Alguna cosa semblant els succeeix al lluitador matrimoni que protagonitzen   DiCaprio ( Infiltrados -2006- , Origen -2010- ) i Winslet ( El lector -2008- , Un déu salvatge –2011- ) que observen com les seves vides es veuen reduïdes per no assolir els seus somnis de joventut i queden atrapats per les obligacions de la vida real carregada de mediocritat i rutina. Uns grans actors que ja van coincidir en la oscaritzada cinta Titanic de l’any 1997. Segurament moltes persones se sentiran identificades amb alguns dels personatges que reflecteixen les seves limitacions. Com a anècdota l’actriu Kate Winslet es va divorciar del director Sam Mendes ( American Beauty –1999- , Camino a la perdición –2002-) uns quants mesos després d’aquest film, el qual deixa entreveure una possible història real.  

L’actor secundari Michael Shannon interpreta a John, el fill amb problemes mentals de la propietària de la casa on viuen la jove parella, realitzant un paper excepcional  perquè encara que sembli tocat del bolet és el personatge més lúcid.

A més de l’esplèndid ball de la Winslet amb el seu veí ,  l’encertada

ambientació dels anys 50, la música i la fotografia cal destacar el final en el que un irònic personatge …… no us ho puc explicar perquè és el gest encertat perquè un matrimoni sigui llarg i feliç.

Excel·lent per les interpretacions de la Winslet  en la seva línea  notable , un Michael Shannon  magistral, un DiCaprio  solvent   i una veterana Kathy Bates  que mereix més papers. Però es troba a faltar més protagonisme per part dels nens.

Salvador Lara Morente