Posts Tagged ‘literatura’

Poppy Montgomery, Emily Holmes, Antonio Cupo. Director: Paul A. Kaufman. Realitzada el 2011. (EEUU)

Cartas a Roxane

Posted: 18 Març 2021 in BIOGRÀFIC, COMÈDIA
Etiquetes:

Thomas Solivéres, Olivier Gourmet, Mathilde Seigner. Director: Alexis Michalik. Realitzada el 2018. (França)

Fabrice Luchini, Camille Cottin, Alice Isaaz. Director: Rémi Bezançon. Realitzada el 2019. (França)

Alba August, Trine Dyrholm, Björn Gustafsson. Director: Pernille Fischer Christensen. Realitzada el 2018. (Suècia)

Melissa McCarthy, Richard E. Grant, Julie Ann Emery. Directora: Marielle Heller. Realitzada el 2018. (EEUU)

La buena esposa

Posted: 12 Desembre 2019 in Uncategorized
Etiquetes: ,

Glenn Close, Jonathan Pryce, Max Irons. Director: Björn Runge. Realitzada el 2016. (Regne Unit)

El autor

Posted: 17 Juny 2019 in ADAPTACIONS
Etiquetes: ,

Javier Gutiérrez, María León, Antonio de la Torre. Director: Manuel Martín Cuenca. Realitzada el 2017. (Espanya)

La librería

Posted: 19 febrer 2019 in ADAPTACIONS
Etiquetes: ,

Emily Mortimer, Bill Nighy, Patricia Clarkson. Directora: Isabel Coixet. Realitzada el 2017. (Espanya)

Ciudadano ilustre

Posted: 17 Abril 2018 in COMÈDIA
Etiquetes: , ,

Oscar Martínez, Dady Brieva, Andrea Frigerio. Directors: Mariano Cohn, Gastón Duprat. Realitzada el 2016. (Argentina)

Paterson

Posted: 26 Juliol 2017 in DRAMA
Etiquetes: ,

Adam Driver, Golshifteh Farahani. Director: Jim Jarmusch. Realitzada el 2016. (EEUU)

Sinopsi: En Paterson és un conductor d’autobusos que viu i treballa a la ciutat que porta el seu mateix nom, a l’estat nord-americà de New Jersey. Està aparellat amb la Laura, una noia afeccionada a la pintura i la gastronomia. Tenen un buldog anglès anomenat Marvin, que cada vespre el seu amo treu a passejar. Tot i portar una vida força rutinària, centrada en la feina i les visites diàries al bar, en Paterson es considera un home feliç. La seva principal afició és escriure poemes en un petita llibreta, inspirats en objectes i situacions de la vida quotidiana. Un dia, la Laura li proposa que publiqui aquests versos, alhora que li reitera el seu desig de tenir fills i el sorprèn amb la decisió d’aprendre a tocar la guitarra, per tal de dedicar-se a la música country.

Comentari: Jim Jarmusch (Cuyahoga Falls, 1953) és un dels noms fonamentals del cinema independent nord-americà de les últimes dècades. Va debutar l’any 1980 amb Permanent Vacation, però el reconeixement internacional el va aconseguir amb el seu segon llargmetratge, Estranys al paradís (1984), guanyador de la Càmera d’Or al Festival de Cannes. Des d’aleshores, Jarmusch s’ha convertit en un autor de culte, amb obres com Sota el pes de la llei (1986), La nit a la Terra (1991), Dead man (1995) o Broken flowers (2005). El seu darrer treball és Paterson, una altra pel·lícula magistral, que ja podem considerar com un dels títols més rellevants de la seva filmografia.

Paterson és, alhora, el nom del protagonista, el de la població on viu (una ciutat industrial de l’estat de New Jersey, d’uns 150.000 habitants) i el del llibre més important del poeta William Carlos Williams (1883-1963). L’obra d’aquest metge i escriptor resident a Rutherford, un altre poble de New Jersey, és la gran font d’inspiració dels versos que redacta el protagonista de la pel·lícula, un conductor d’autobusos afeccionat a la poesia. En el període d’una setmana (l’acció comença un dilluns al matí i s’acaba el dilluns de la setmana següent, a la mateixa hora), se’ns descriu la vida monòtona de Paterson, paradigma d’home tranquil que mira d’enfocar l’existència amb una actitud positiva. Aquest caràcter optimista encara és més evident en la seva companya Laura, una noia amb inclinacions artístiques, que substitueix el seu talent limitat amb altes dosis d’entusiasme. Així, la relació entre Paterson i Laura se’ns presenta com a model de bona harmonia familiar, amb l’afegit de la seva mascota Marvin, el buldog que aporta alguns dels moments més humorístics del film.

Per tal de remarcar el caràcter rutinari de l’existència de Paterson, Jarmusch manté la mateixa planificació en cadascuna de les seccions dels diversos dies (per exemple, cada jornada s’inicia amb un pla picat dels dos protagonistes abraçats al llit, abans de despertar-se), de manera que la vida del protagonista ens pot recordar a la del meteoròleg de Atrapado en el tiempo (Harold Ramis, 1993), condemnat a l’etern retorn. Però, a l’igual que li passava al personatge interpretat per Bill Murray, les repeticions es veuen complementades amb fets imprevistos (trobades amb desconeguts, l’averia de l’autobús, reaccions insospitades del gos,…), que fan que la vida aparentment insubstancial de Paterson resulti sempre apassionant.

En conjunt, Paterson s’erigeix com un film de visió indispensable per a tot bon cinèfil. Cal remarcar el gran treball dels dos protagonistes, el nord-americà Adam Driver (Star Wars VII, Silenci) i la iraniana Golshifteh Farahani (La pedra de la paciència), amb menció especial per l’aportació del buldog Nellie, que ens ofereix una de les millors interpretacions canines dels darrers anys; al mateix nivell que la dels gossos de Hachiko (Lasse Hallström, 2009) o The artist (Michel Hazanavicius, 2011).

Joan Caus