Posts Tagged ‘monstres’

Emily Blunt, John Krasinski, Millicent Simmonds. Director: John Krasinski. Realitzada el 2018. (EEUU)

La piel fría

Posted: 15 Octubre 2018 in ADAPTACIONS, TERROR
Etiquetes: , , ,

Ray Stevenson, David Oakes, Aura Garrido. Director: Xavier Gens. Realitzada el 2017. (Espanya)

La gran muralla

Posted: 20 febrer 2018 in ACCIÓ
Etiquetes: , ,

Matt Damon, Pedro Pascal, Willem Dafoe. Director: Zhang Yimou. Realitzada el 2016. (Xina)

El niño y la bestia

Posted: 31 Octubre 2017 in ANIMACIÓ
Etiquetes: , , , ,

Director: Mamoru Hosoda. Realitzada el 2015. (Japó)

Sigourney Weaver, Felicity Jones, Lewis MacDougall. Director: J.A. Bayona. Realitzada el 2016. (Espanya)

Hotel Transilvania 2

Posted: 6 Setembre 2016 in ANIMACIÓ, COMÈDIA
Etiquetes: , ,

Directora:  Gendy Tartakovsky. Realitzada el 2015. (EEUU) hotel-transilvania-20001

Babadook

Posted: 29 Abril 2016 in TERROR
Etiquetes: , ,

Essie Davis, Noah Wiseman, Hayley McElhinney. Directora: Jennifer Kent. Realitzada el 2014. (Austràlia)babadook0001

Sinopsi: Samuel és un nen de sis anys que viu amb la seva mare Amelia, una dona que va perdre el marit en un accident de trànsit, el dia que la portava a l’hospital per al naixement del fill. Tot i que ja han passat uns anys des d’aquell fet, la vídua encara no ha superat el trauma de la mort del seu home i, a més, viu preocupada per l’evolució de Samuel, que té reaccions violentes. Un dia, abans d’anar a dormir, Amelia li llegeix un conte que troba en un llibre titulat “Mr. Babadook”, protagonitzat per un monstre que amenaça una família. En veure el caire terrorífic de la narració, la mare opta per canviar de conte i, fins i tot, més endavant, decideix destruir el volum, en el moment en què Samuel comença a tenir malsons. Però, els intents d’Amelia per a alliberar-se de la presència de Mr. Babadook són inútils, perquè el monstre sembla haver-se materialitzat i persisteix en el propòsit d’espantar a la mare i al fill.

Comentari: Babadook és el primer llargmetratge de l’actriu i directora australiana Jennifer Kent, una cineasta que havia treballat amb Lars Von Trier a Dogville (2003) i que, abans de la realització del film que ara comentem, s’havia donat a conèixer amb diversos curts, un dels quals, titulat Monster (2005), està en la base de la seva òpera prima. La pel·lícula va ser presentada amb èxit al Festival de Sundance de 2014 i està considerada com una de les cintes de terror més interessants dels darrers anys.

A partir d’un guió escrit per la pròpia directora, Babadook ens presenta una història centrada en la relació entre una vídua, que treballa en una residència d’avis, i el seu fill de sis anys, fantasiós i poc sociable. Inicialment, la presentació del petit Samuel com un nen amb tendències agressives que posa a prova la paciència de la mare, ens fa pensar en el model de films com La profecía (Richard Donen, 1976) o La huérfana (Jaume Collet-Serra, 2009), protagonitzats per infants malvats, que semblen posseïts pel dimoni. Però, més endavant, des del moment en què la protagonista descobreix el llibre de “Mr. Babadook”, el film deriva cap el subgènere terrorífic de les cases habitades per fantasmes o monstres amenaçants, que alteren l’equilibri emocional de les persones que hi resideixen. En aquest sentit, tal com explica l’actriu protagonista en una entrevista inclosa en els extres del DVD, Babadook té molt present El resplandor (Stanley Kubrick, 1980). Així, tal com li passava al personatge interpretat per Jack Nicholson en aquesta adaptació de la novel·la d’Stephen King, Amelia també experimenta un procés de progressiva alienació que la porta a voler assassinar al seu propi fill, víctima del malèfic monstre anomenat Babadook, que potser no és altra cosa que la manifestació dels seus propis fantasmes personals, conseqüència d’un trauma no resolt i de moltes nits d’insomni.

Tenint present la influència de diversos referents, des de l’època del cinema mut fins les aportacions de cineastes orientals de les últimes dècades, Babadook s’imposa com un reeixit film de terror, que ens manté sempre en tensió i que ens provoca neguit i inquietud. A banda de l’encertada direcció de Jennifer Kent, val la pena remarcar el treball del director de fotografia Radek Ladczuck i, especialment, la gran interpretació dels dos protagonistes: l’actriu Essie Davis i el nen Noah Wiseman.

Joan Caus

 

Monstruos University

Posted: 22 Juliol 2014 in ANIMACIÓ, COMÈDIA, FAMILIAR
Etiquetes: , ,

Director: Dan Scanlon. Realitzada el 2013 (EEUU)monstruos university

Sinopsi: Mike Wazowski és un monstre baixet, de color verd i amb un sol ull, que, des de petit, s’ha proposat ser un gran espantador de nens. Per tal d’aconseguir el seu objectiu, es matricula en el Programa d’Ensurts de la Universitat dels Monstres. En el primer dia de classe, la degana Abigail Hardscrabble adverteix als alumnes que hauran d’estudiar de valent si volen aprovar l’examen final. Però, tot i que Mike dedica molt de temps a formar-se, el seu físic fa que tothom desconfiï de les seves capacitats per a espantar a ningú. Per contra, Sulley Sullivan, un monstre pelut i alt, de color blau, company de classe de Mike, sembla reunir totes les condicions per a ser un gran espantador,  però és molt gandul i no es mira mai cap llibre. Com a conseqüència de les seves respectives limitacions, Mike i Sulley acaben sent expulsats del Programa d’Ensurts i relegats a uns estudis molt més avorrits. Tanmateix, el voluntariós Wazowski no es rendeix i veu l’oportunitat de tornar a ser acceptat en el Programa si participa i guanya en uns jocs on es premia al millor grup en provocar ensurts. Això l’obligarà a cercar d’altres monstres per a formar l’equip, un dels quals acabarà sent Sulley, a desgrat de Mike, que no el veu amb bon ull.

Comentari: Des que al 1995 van presentar el seu primer llargmetratge, “Toy Story”, els estudis Pixar s’han imposat com els líders absoluts del cinema d’animació. A més de John Lasseter, el fundador de l’empresa, un dels noms fonamentals de Pixar és Pete Docter, el futur autor d’obres mestres com “Up” (2009) o la recent “Del revés” (2014), que va debutar com a director amb “Monstres, S. A.” (2001), el quart llargmetratge de la companyia i un dels seus èxits més importants.  Com a “Toy Story”, centrada en la rivalitat inicial i posterior amistat entre el cowboy Woody i l’astronauta Buzz Lightyear, el primer film dirigit per Docter, juntament amb Lee Unkrich i David Silverman, s’organitzava al voltant d’una altra “estranya parella”: la formada per l’alt i pelut Sulley Sullivan, i el menut i esfèric Mike Wazowski; dos monstres simpàtics i ben avinguts que es dediquen a espantar nens, sense mala intenció. Com era previsible, uns quants anys després de l’estrena de “Monstres, S. A.”, es va plantejar la possibilitat de fer-ne una continuació, tal i com havia passat amb “Toy Story” o la posterior “Cars” (2006). Finalment, es va optar per una preqüela, és a dir, una pel·lícula que expliqués com es van conèixer Mike i Sulley, i com van arribar a esdevenir companys inseparables. El resultat va ser “Monstruos University”, dirigida per Dan Scanlon, i amb Pete Docter com a guionista i productor executiu.

Amb un plantejament argumental que ens evoca el de la famosa sèrie “Harry Potter”,  “Monstruos University” ens descriu la realitat d’un peculiar campus universitari, tan insòlit com l’Escola Howgarts on es formaven els joves mags creats per l’escriptora britànica J. K. Rowling. En concret, la pel·lícula que ara comentem ens presenta una universitat on hi treballen i estudien tota mena de monstres. Dos dels alumnes són els protagonistes de “Monstres, S. A.”, convertits ara en estudiants rivals que, a partir d’un cert moment, es veuran obligats a col·laborar i llimar les seves diferències. Així, a banda d’aprofundir en l’atractiva personalitat de Sulley (una mena de Chewbacca de color blau) i Mike Wazowski (un cap amb potes, de color verd), amb les veus de John Goodman (“EL gran Lebowski”) i Billy Crystal (“Cuando Harry encontró a Sally”), respectivament; la pel·lícula ens presenta una àmplia col·lecció d’éssers monstruosos, fent de docents o d’alumnes, d’entre els quals ens crida especialment l’atenció el de la degana Abigail Hardscrabble, amb aspecte d’harpia i veu de la britànica Helen Mirren (“The Queen”) en la versió original del film.

Joan Caus

 

Friends

Posted: 22 gener 2014 in ANIMACIÓ
Etiquetes: , , , ,

Directors: Ryuichi Yagi i Takashi Yamazaki. Realitzada el 2011. (Japó)

Argument: Dos germans arriben a una illa envoltada de boira on tenen prohibit acostar-se perquè es troba habitada per monstres. La seva intenció és la de buscar bolets per aconseguir diners i ajudar a la família. Però el petit humà, anomenat Xampinyó, es perd i és adoptat per una bèstia rabiüda que s’anomena Gruñon. I el que inicialment sembla un problema de convivència, ja que els monstres tenen pànic dels humans, s’acaba transformant en una bella amistat. Abans hauran de viure plegats moltes aventures i problemes de convivència que encara aniran trencant més les barreres que separen els dos mons. 

Comentari: A vegades els humans fan molta més por que els monstres i això és un dels missatges que vol transmetre Takashi Yamazaki, un dels directors d’efectes visuals més destacats del Japó.  L’animació japonesa s’ha desenvolupat principalment en el món del manga, un còmic que inclou molts temes com l’acció-aventura, misteri, terror, ciència-ficció… entre d’altres. I paral·lelament també va destacar un tipus de cinema – el anime  en el que l’animació tradicional  superava al dibuix amb mestres com Hayao Miyazaki ( El meu veí Totoro -1988- , La princesa Mononoke -1997-, El viatge de Chihiro        -2001-).  Yamazaki ( Returner -2002-, Space Battlesship Yamato -2010- ) sense arribar a aquesta genialitat i lluny dels èxits americans de productores com la Disney i la Dreamworks enllaça amb sensibilitat l’amor i l’amistat dels personatges per superar molts obstacles com l’aparença terrible d’aquests monstres tan simpàtics. Plena d’al·licients com l’humor, l’acció, els colors , personatges divertits i sensibles, acaba agradant també als adults que trobaran clares referències a clàssics del cinema oriental com “Godzilla” (1954) quan l’amic del monstre Gruñon, Garzo, ataca el poblat dels humans; o “Los siete samuráis” (1954) d’Akira Kurosawa quan els habitants del poblat contracten un grup de samurais per protegir-los.

En resum, un film ideal per nens entre 6 i 12 anys o adults que jutgen a les persones pel seu aspecte exterior. Amb un format visual prou correcte i amb moltes similituds amb la cinta de la productora Pixar “Monstres S.A. per una trama basada en un conte infantil japonès “Naita Akai Ono” (L’ogre vermell que va plorar de Hamada Hirosuke) que transmet una sèrie de valors molt absents en el món actual i que ens deixa un final entranyable i obert a una segona part.

Salvador Lara

Ian McKellen, Martin Freeman, Richard Armitage. Director: Peter Jackson. Realitzada el 2012. (EEUU)El hobbit

Sinopsi: Bilbo Saquet és un hòbbit que viu tranquil a la seva casa de la Comarca, un indret situat a la Terra Mitjana. Un dia, rep la visita del mag Gàndalf, convidant-lo a participar en una gran aventura. D’entrada, Bilbo rebutja aquesta proposta, d’acord amb el seu tarannà sedentari i poc agosarat. Però, poc després, el hòbbit ha d’acollir a la seva llar una tretzena de nans que han trucat la porta, seguint un senyal que ha deixat el mag. Un d’aquests nans és Thorin, el nét del rei d’Erèbor, una terra plena de riqueses, amagada sota una gran muntanya, que ara està en possessió del drac Smaug. L’objectiu dels nans és viatjar a Erèbor i lluitar contra el drac, per tal de poder recuperar la terra dels seus avantpassats. Finalment, Bilbo accepta la proposta de Gàndalf i s’afegeix al grup de Thorin, en el seu viatge a Erèbor. Però, abans d’arribar-hi, els nans i el hòbbit es trobaran amb tota mena de dificultats i perills, i hauran d’enfrontar-se a éssers tan terribles com els trolls, els orcs, els soblins o uns enormes llops salvatges anomenats wargs.

Comentari: Després de la seva espectacular trilogia de “El senyor dels anells”, realitzada entre els anys 2001 i 2003, el director neozelandès Peter Jackson va retornar a l’univers de la Terra Mitjana ideat per l’escriptor britànic nascut a Sud-àfrica John R. R. Tolkien (1892-1973) amb l’adaptació cinematogràfica de El Hòbbit, una novel·la infantil publicada l’any 1937, divuit anys abans que El senyor dels anells, on ja es troben definits tots els elements èpics i fantàstics que caracteritzaran l’obra posterior d’aquest autor. Amb el propòsit de repetir l’èxit aconseguit per la trilogia precedent, Jackson va projectar una nova sèrie de tres pel·lícules, de durada similar a l’anterior (unes nou hores en total!), que s’han estrenat entre els anys 2012 i 2014, la primera de les quals “El Hòbbit:un viatge inesperat”, és el film que ara comentem.

La primera part de la trilogia de “El Hòbbit” s’inicia amb un pròleg, absent en la novel·la original, en què veiem a un ancià Bilbo Saquet (Ian Holm), escrivint les seves memòries al seu nebot Frodo (Elijah Wood), el protagonista de “El senyor dels anells”. D’aquesta manera, es remarca el vincle entre els personatges centrals de les dues obres de Tolkien. Tot seguit, fent un “flash back” que ens trasllada seixanta anys abans, se’ns expliquen les aventures del jove Bilbo (Martin Freeman), des que rep la visita del mag Gàndalf (Ian McKellen) fins que arriba, juntament amb aquest mag i els tretze nans liderats per Thorin (Richard Armitage) a Erèbor, on s’hauran d’enfrontar amb el drac Smaug a la segona part de la trilogia (“La desolació de Smaug”,2013) i, més endavant, amb un exercit d’orcs i d’altres éssers terribles a “La batalla dels cinc exèrcits” (2014). Seguint fidelment els esdeveniments narrats en els sis primers capítols de la novel·la, però ampliant-los amb alguns personatges nous com el mag Ràdagast o l’elfa Galàdriel (Cate Blanchett),  “El Hòbbit: un viatge inesperat” s’adequa al model de “La comunitat de l’anell” (2001)  i es planteja com un gran viatge per tota mena de valls i muntanyes, boscos i coves, en què el protagonistes s’hauran d’enfrontar a perills ben diversos. Així, perfeccionant la creació de les criatures monstruoses que ja trobaven a “El senyor dels anells” i a “King Kong”(2005), gràcies als avenços de la tecnologia digital, Jackson ens sorprèn amb una nova dosi de seqüències espectaculars i visualment molt atractives on assistim al desigual combat entre Bilbo i els nans amb tot un repertori d’éssers malèfics i destructius. Per sort, els herois podran comptar amb l’ajuda de Gàndalf, l’assistència dels benèvols elfs i, pel que fa al protagonista, amb la trobada d’un anell màgic que el fa invisible i que, prèviament, era propietat del Gòl·lum, un dels personatges més carismàtics de “El senyor dels anells”, que aquí trobem en una versió rejovenida.

Joan Caus