Posts Tagged ‘terrorisme’

La unidad

Posted: 18 Març 2021 in POLICÍAC, SÈRIE
Etiquetes: , ,

Nathalie Poza, Michel Noher, Marian Álvarez. Directors: Dani de la Torre y Alberto Marini. Realitzada el 2020. (Espanya)

La línea invisible

Posted: 18 Març 2021 in SÈRIE
Etiquetes: , , ,

Àlex Monner, Antonio de la Torre, Anna Castillo. Director: Mariano Barroso. Realitzada el 2020. (Espanya)

Presunto culpable

Posted: 12 Desembre 2019 in SÈRIE
Etiquetes: , , ,

Miguel Ángel Muñoz, Susi Sánchez, Elvira Mínguez. Directors: Javier Holgado, Josep Císter i Aitor Montánchez. Realitzada el 2018. (Espanya)

El extranjero

Posted: 18 febrer 2019 in ACCIÓ, ADAPTACIONS
Etiquetes: , , ,

Jackie Chan, Pierce Brosnan. Director: Martin Campbell. Realitzada el 2017. (Regne Unit)

Espías desde el cielo

Posted: 3 gener 2018 in Uncategorized
Etiquetes: , ,

Helen Mirren, Aaron Paul, Alan Rickman. Director: Gavin Hood. Realitzada el 2015. (Regne Unit)

Philip Seymour Hoffman, Rachel McAdams, Willem Dafoe. Director: Anton Corbijn. Realitzada el 2014. (Regne Unit)el hombre mas buscado

Sinopsi: Un grup d’espies alemanys, establerts a Hamburg i dirigits per Gunther Bachmann, investiguen les activitats d’un empresari musulmà anomenat Abdullah, que sospiten que pot dedicar una part dels seus guanys a finançar terroristes. Mentre segueixen els seus moviments, arriba a la ciutat un noi rus, anomenat Issa Karpov, que ha entrat a Alemanya de forma il·legal. Després de ser acollit per una família turca, aquest immigrant  rep l’ajuda de l’advocada Annabel Richter, una noia de bona família que es dedica a ajudar als exiliats polítics. Després de comprovar que havia patit tortures, Annabel descobreix que Karpov ha vingut a Hamburg per a endur-se els diners que li havia deixat en herència el seu pare, un important militar que havia amagat una part de la seva fortuna a l’estranger. Pensant en una possible connexió entre Karpov i Abdullah, Gunther Bachmann i el seu equip controlen els passos de l’advocada i també es posen en contacte amb Tommy Brue, el banquer de l’entitat financera on es guarden els diners del rus.

Comentari: L’escriptor britànic John Le Carré (Poole, 1931) és un dels autors més populars i llegits dels últims cinquanta anys, gràcies a les seves novel·les d’espies situades en el context de la Guerra Freda o en els darrers decennis, després de la caiguda del Mur de Berlín i dels atemptats de l’onze de setembre de 2001. Bona part de la seva obra ha estat adaptada al cinema, per directors tan diversos com Martin Ritt (“El espía que surgió del frío”, 1965) Sidney Lumet (“Llamada para el muerto”, 1966), Fernando Meirelles (“El jardiner fidel”, 2005) o Tomas Alfredson (“El talp”, 2011). La darrera de les versions cinematogràfiques d’una novel·la de Le Carré és “El hombre más buscado”, adaptació de l’obra homònima publicada l’any 2008, que va dirigir l’holandès Anton Corbijn.

Situant tota l’acció a Hamburg, la ciutat on residia Mohamed Atta, un dels pilots suïcides que es va estavellar contra les Torres Bessones l’any 2001 i principal coordinador dels atemptats del 11-S, “El hombre más buscado” ens apropa a les activitats d’un grup d’espies que miren de localitzar a terroristes islàmics en territori alemany. En concret, la pel·lícula es centra en el personatge de Gunther Bachmann, un home d’uns quaranta anys, de tarannà tranquil, que mira de fer la seva feina sense fer soroll, en contra de l’actitud dels serveis de seguretat nord-americans, molt més expeditius a l’hora d’actuar contra qualsevol sospitós de col·laborador amb Al Qaeda. Així, tenint molt clar que la presumpció d’innocència és un dret fonamental que cal defensar, Bachmann i el seu equip es dediquen a seguir els moviments d’un immigrant rus, anomenat Issa Karpov, per tal de veure si està relacionat amb algun grup terrorista. El seu objectiu serà tant el d’aclarir la veritable identitat d’aquest immigrant, com el d’impedir que l’afer caigui a les mans dels agents dels Estats Units, els mètodes dels quals són rebutjats pels investigadors alemanys.

En contrast amb les pel·lícules d’espies regides per un ritme trepidant i organitzades al voltant de l’acció contínua i espectacular (pensem, per exemple,en qualsevol film de la sèrie Bond o “Misión: imposible”), “El hombre más buscado”, tal i com passa en les altres adaptacions d’obres de Le Carré, opta per un ritme pausat i s’interessa, sobretot, per aprofundir en la psicologia dels personatges. En aquest sentit, cal destacar, sobretot, l’esplèndida interpretació del gran actor nord-americà Philip Seymour Hoffman (“Truman Capote”, “La duda”, “The Master”) en la que va ser la seva penúltima pel·lícula i la darrera en què va assumir el rol protagonista.

Joan Caus

 

United 93

Posted: 8 Juliol 2014 in DRAMA
Etiquetes: , ,

Christian Clemenson, Trish Gates, Cheyenne Jackson. Director: Paul Greengrass. Realitzada el 2006 (EEUU)2

Sinopsi: L’onze de setembre de 2001, un avió de la companyia United Airlines surt de l’aeroport de Newark (New Jersey) amb destinació a San Francisco. Entre els passatgers s’hi troben quatre terroristes islàmics de l’organització al-Qaeda que, minuts després d’enlairar-se l’aeronau, segresten l’aparell i passen a tenir el control del vehicle. Paral·lelament a aquests fets, altres tres avions que també havien estat segrestats per membres d’al-Qaeda s’estavellen contra les Torres Bessones del World Trade Center de Nova York i l’edifici del Pentàgon. Alertats per aquesta situació, alguns dels viatgers del vol segrestat decideixen posar-se d’acord i, conscients del perill que corren les seves vides, actuar conjuntament per tal d’evitar que els terroristes provoquin una nova catàstrofe col·lectiva.

Comentari: “United 93” és la primera gran producció cinematogràfica sobre els fets que es van produir l’onze de setembre de 2001 als Estats Units, que ja havien tingut un primer tractament en el film col·lectiu “11’ 09” 01” (2002), aplec d’onze curtmetratges realitzats per directors de prestigi de diverses nacionalitats sobre l’esdeveniment més impactant de la història recent. En el mateix any que es va estrenar “United 93”, el director Oliver Stone també va apropar-se als mateixos fets, des d’una òptica ben diferent a la de “United 93” però amb resultats molt menys reeixits, en la seva pel·lícula “World Trade Center”.

Basada en un guió del propi director del film, el britànic Paul Greengrass, realitzat a partir d’un exhaustiu treball d’investigació, “United 93” ens explica la història d’un dels quatre avions segrestats per l’organització al-Qaeda l’onze de setembre del 2001 el qual, si s’haguessin complert els plans dels islamistes, s’hauria d’haver estavellat contra la Casa Blanca o l’edifici del Capitol. A partir d’un pròleg que ens mostra als terroristes fent les seves pregàries en l’habitació d’un hotel, hores abans d’agafar l’avió, l’acció es trasllada de seguida a l’aeroport de Newark, on se’ns van presentant als diversos passatgers i membres de la tripulació de l’avió United 93. A partir del moment en què s’enlaira l’aparell, amb quaranta persones a bord, ens introduïm en l’interior de l’aeronau  i som testimonis de les diverses situacions que s’hi van viure i que van culminar en el segrest i la conseqüent reacció per part dels viatgers. Paral·lelament, també ens apropem a la tensió dels controladors aeris que, a partir d’un cert moment, perden el contacte amb l’avió segrestat i no poden fer gran cosa per a evitar una nova catàstrofe.

Narrada en temps real ,amb un muntatge complex a base de plans molt curts i un ritme vibrant que ens permet experimentar plenament el pànic i la incertesa dels passatgers de l’avió, “United 93” fou la confirmació del talent de Paul Greengrass ,que ja s’havia posat de manifest a “Bloody Sunday” (2002), on ja s’havia adoptat un to semidocumental, i que es consolidaria en títols posteriors com “El ultimátum de Bourne” (2007) i “Capitán Phillips” (2013). Com a curiositat, en el repartiment de “United 93”, hi trobem alguns dels autèntics controladors aeris que visqueren en primera persona els fets del 11-S i que, per tant, s’interpreten a ells mateixos en el film.

Joan Caus

 

La noche más oscura

Posted: 15 Mai 2014 in ACCIÓ, DRAMA
Etiquetes: , ,

Jessica Chastain, Jason Clarke, Joel Edgerton. Director: Kathryn Bigelow. Realitzada el 2012. (EEUU)4

London river

Posted: 29 Abril 2013 in DRAMA
Etiquetes: , , , ,

Branda Blethyn, Sotigui Kouyaté, Francis Magee. Director: Rachid Bouchareb. Realitzada el 2009 (Regne Unit)London River

Sinopsi: Elisabeth Sommers és una vídua de seixanta anys que viu sola a l’illa de Guernsey (Canal de la Mànega), dedicada al conreu del seu hort. En assabentar-se d’uns atemptats terroristes que es produeixen a Londres, Elisabeth truca diverses vegades a la seva filla Jane, resident des de fa uns quants anys a la capital britànica. Davant l’absència de cap resposta per part de la filla, la mare es trasllada a la metròpoli anglesa i es dirigeix al pis de Jane, propietat d’un carnisser magrebí que li facilita les claus. Després de comunicar a la policia la desaparició de la noia i de distribuir per la ciutat diversos cartells amb la fotografia de Jane, Elisabeth espera notícies de la seva filla. Aleshores, rep la trucada d’Ousmane, un pare separat d’origen africà que cerca el seu fill Ali, també desaparegut, al qual no ha vist des que tenia sis anys i de qui només en coneix la cara per una imatge de grup que li han facilitat els membres de la comunitat musulmana, on se’l veu assegut al costat de Jane.

Comentari: “London river” és una coproducció entre el Regne Unit, França i Algèria, dirigida pel director francès d’origen algerià Rachid Bouchareb (“Little Senegal”,2001; “Days of glory”,2006), que se suma al llarg llistat de títols que s’han apropat en els darrers anys, des de diferents angles, a les activitats dels terroristes islàmics; on hi trobem films tan diversos com “Paradise now” (Hany Abu-Assad, 2005), “United 93” (Paul Greengrass, 2006) o “Four lions” (Christopher Morris, 2010). Però, a diferència de les pel·lícules esmentades, plantejades des del punt de vista dels terroristes, “London river” dóna el protagonisme a les víctimes i, més concretament, als familiars dels morts o ferits com a conseqüència de les accions criminals dels fonamentalistes d’Al-Qaeda.

A partir d’un guió original coescrit per Rachid Bouchareb, Oliver Lorelle i Zoé Galeron, “London river” es centra en el personatge d’Elisabeth Sommers, la vídua d’un militar mort a la guerra de les Malvines i mare d’una noia anomenada Jane que resideix a la capital britànica i amb qui té una relació força distant. En assabentar-se dels atemptats provocats per Al-Qaeda en el metro i en un autobús de Londres el 7 de juliol de 2005, en què van morir 56 persones a més dels quatre terroristes suïcides, Elisabeth tem que la filla podria ser una de les víctimes i, per tal de comprovar-ho, es trasllada a Anglaterra. Aleshores, la protagonista inicia una recerca desesperada per mirar de localitzar a Jane, de qui descobreix que està interessada per la cultura musulmana i que comparteix pis amb un noi de raça negra. Tot això ho coneix gràcies a la informació que li facilita el vell Ousmane, un guarda forestal d’origen africà i resident a França, que també cerca el seu fill, justament el company de pis de Jane. Units per la incertesa i el dolor, entre Elizabeth i Ousmane s’estableix una relació d’amistat, mentre malden per a obtenir informació del lloc on es poden trobar els seus fills desapareguts.

Més enllà de l’interès de la història que ens planteja la pel·lícula i de la bona tasca de tot l’equip tècnic, “London river” destaca, per damunt de tot, per la impressionant interpretació del seus dos protagonistes; amb un treball que, per si sol, ja justifica la visió d’aquest film. D’una banda, el paper d’Elisabeth Sommers corre a càrrec de l’extraordinària Brenda Blethyn, veterana actriu britànica amb una àmplia experiència teatral que, a nivell cinematogràfic, és recordada especialment per la seva memorable actuació a “Secrets i mentides” (Mike Leigh, 1996), on ja bordava el rol de mare desesperada. D’altra banda, contrastant plenament a nivell físic amb la baixa i un pèl rabassuda Brenda, ens trobem amb l’alt i escardalenc Sotigui Kouyaté, un actor francès nascut a Mali que ja havia treballat amb Rachid Bouchareb a “Little Senegal” i que per la seva actuació a “London river”, el seu últim paper abans de morir, va guanyar l’Ós de plata al Festival de Berlin.

Joan Caus

Christian Bale, Michael Caine, Gary Oldman. Director: Christopher Nolan. Realitzada el 2012. (EEUU)el-caballero-oscuro

Sinopsi: Vuit anys després de la desaparició del justicier Batman, la ciutat de Gotham torna a estar amenaçada per un perillós assassí anomenat Bane, un antic mercenari que oculta el rostre rera d’una mena de murrió i que pertany a l’organització criminal La Lliga de les Ombres. Tot i que Bruce Wayne, el multimilionari que s’havia transformat en Batman, es troba retirat; les accions de Bane l’impulsen a reprendre la seva activitat com a superheroi, per tal d’enfrontar-se amb el despietat delinqüent. Per tal de localitzar el seu enemic, Wayne confia en una jove lladre anomenada Selina que havia conegut feia pocs dies i per la qual se sent atret. Però, Selina l’enganya i el lliura a Bane, que l’envia a una presó de la qual només se’n pot escapar ascendint per un pou. Mentre Wayne intenta evadir-se d’aquesta presó i retornar a Gotham, la ciutat cau en poder de Bane, que s’ha apropiat d’un reactor nuclear i amenaça en destruir-la de forma definitiva.

Comentari: Batman és un personatge creat pel dibuixant Bob Kane i per l’escriptor Bill Finger les aventures del qual van sortir publicades ,per primer cop, al número 27 de la revista “Detective Comics” (maig de 1939); convertint-se, de forma immediata, en un dels superherois més populars del còmic nordamericà, juntament amb Superman i Spiderman. Com va passar amb aquests darrers, les peripècies de Batman van inspirar, a partir dels anys quaranta, diverses sèries de televisió i alguns llargmetratges. Però, a diferència dels bons resultats econòmics i artístics de “Superman” (Richard Donner, 1978) , la primera adaptació cinematogràfica de “Batman” (Leslie H. Martinson, 1966) va resultar francament mediocre i, tal i com també va passar amb Spiderman, caldria esperar a les dècades dels vuitanta i noranta per a trobar cineastes de nivell que realitzessin obres remarcables protagonitzades per l’Home Rat-penat. Aquest és el cas del díptic dirigit pel genial Tim Burton (“Batman”,1989; “Batman Returns”, 1992) i, molt especialment, de la trilogia del britànic Christopher Nolan, autor també d’altres films essencials de les últimes dècades com “Memento”(2000) i “Origen” (2010).

“El caballero oscuro: la leyenda renace” és el tercer lliurament de l’esmentada trilogia de Christopher Nolan, iniciada amb “Batman begins” (2005) i continuada per “El caballero oscuro” (2008). Inspirant-se en les novel·les gràfiques sobre Batman de Frank Miller (“Sin City”) i Alan Moore (“Watchmen”, “V de vendetta”), les pel·lícules de Nolan reprenen l’estètica tenebrista introduïda per Tim Burton però en multipliquen l’espectacularitat i la complexitat de les trames. En concret, el film que ara comentem, l’acció del qual té lloc vuit anys després del punt on acaba “El caballero oscuro”, enllaça, sobretot, amb la situació plantejada amb el primer film de la trilogia, centrat en la confrontació entre el protagonista i el líder d’una organització criminal anomenada La Lliga de les Ombres, que té com a objectiu destruir la ciutat de Gotham. Anàlogament, a “El caballero oscuro: la leyenda renace” Batman també s’ha d’enfrontar amb un pervers malfactor que pertany a l’esmentada organització i que es presenta com un descendent d’aquell que el superheroi havia aconseguit vèncer a “Batman begins”.

A banda de comptar de nou amb Christian Bale (Bruce Wayne), Gary Oldman (el comissari Gordon) ,Michael Caine (el fidel criat Alfred) i Morgan Freeman (l’enginyós inventor  Fox), el repartiment de “El caballero oscuro: la leyenda renace” introdueix tres intèrprets que ja havien treballat amb Nolan a “Origen”: Joseph Gordon-Levitt (el policia Blake), Marion Cotillard (l’empresària Miranda) i Tom Hardy (Bane); i una sensacional Anne Hathaway donant vida a l’àgil i ambivalent Catwoman, un personatge que, previament, ja havia estat encarnat de forma reeixida per les actrius Michelle Pfeiffer (“Batman returns”) i Halle Berry (“Catwoman”, 2004).

Joan Caus