Posts Tagged ‘robatoris’

70 binladens

Posted: 15 Mai 2020 in ACCIÓ
Etiquetes: , , ,

Emma Suárez, Nathalie Poza, Daniel Pérez Prada. Director: Koldo Serra. Realitzada el 2018. (Espanya)

Viudas

Posted: 12 Desembre 2019 in Uncategorized
Etiquetes: , , ,

Viola Davis, Michelle Rodriguez, Elizabeth Debicki. Director: Steve McQueen. Realitzada el 2018. (Regne Unit)

Sweet Virginia

Posted: 17 Juny 2019 in POLICÍAC
Etiquetes: , ,

Jon Bernthal, Christopher Abbott, Imogen Poots. Director: Jamie M. Dagg. Realitzada el 2017. (EEUU)

Channing Tatum, Adam Driver, Seth MacFarlane. Director: Steven Soderbergh. Realitzada el 2017. (EEUU)

Baby driver

Posted: 31 Mai 2018 in ACCIÓ, COMÈDIA
Etiquetes: , , , , ,

Ansel Elgort, Kevin Spacey, Lily James. Director: Edgar Wright. Realitzada el 2017. (Regne Unit)

Ahora me ves

Posted: 5 Novembre 2014 in ACCIÓ
Etiquetes: , , , ,

Jesse Eisenberg, Mark Ruffalo, Woody Harrelson. Director: Louis Leterrier. Realitzada el 2013 (EEUU).ahora me ves

Sinopsi: El prestidigitador especialitzat en jocs de cartes Daniel Atlas, el mentalista Merritt McKinney, el carterista Jack Wilder i Henley Reeves, una famosa escapista que havia mantingut una relació sentimental amb Atlas, són convocats a una reunió en la qual se’ls proposa formar un grup de màgia anomenat “Els quatre genets”. Pocs mesos després, a Las Vegas, aquest quartet sorprèn a tot el món amb un espectacle en el qual, per mitjà d’un home francès que es troba entre el públic, s’introdueixen en un banc de París i hi roben una quantitat important de diners que, al final del show, distribueixen entre els espectadors. Aquesta acció fa que “Els quatre genets” hagin d’anar a la comissaria i ser interrogats per l’agent del FBI Dylan Rhodes, que no pot provar la culpabilitat dels il·lusionistes i els ha de deixar en llibertat. Però, com que “Els quatre genets” ja tenen previst d’altres espectacles semblants al de Las Vegas, Rhodes, amb l’ajuda d’Alma Gray, agent de la Interpol, els seguirà investigant. Per tal de descobrir les trampes dels presumptes delinqüents, el policia es posa en contacte amb Thaddeus Bradley, un mag retirat que s’ha especialitzat en descobrir els trucs dels grans il·lusionistes i explicar-los en un programa de televisió.

Comentari: Des de George Méliès fins a Woody Allen, la història del cinema ha comptat amb diversos directors especialment interessats pel món de la màgia i els espectacles de prestidigitació. Un dels més rellevants va ser, sens dubte, el gran Orson Welles, tal i com va posar de manifest a “Fraude” (1973), on deixa clara la seva predilecció pels jocs de mans i es presenta, a ell mateix, com un “rei de l’enganyifa”. Algunes produccions cinematogràfiques dels darrers anys també han incidit en aquest mateix tema, com és el cas de les notables “El ilusionista” (Neil Burger, 2006), “El truco final” (Christopher Nolan, 2006) o “El último gran mago” (Gilliam Arstrong, 2007). Una de les més recents és “Ahora me ves…”, sisè llargmetratge de Louis Leterrier, cineasta francès establert als Estats Units que es va donar a conèixer amb el thriller produït per Luc Besson “Transporter” (2000).

A partir d’un guió original coescrit per Ed Solomon, Boaz Yakin i Edward Ricourt, la història de “Ahora me ves…” s’organitza al voltant dels sorprenents espectacles d’un grup d’il·lusionistes anomenat “Els quatre genets” que, amb el suport financer d’un acabalat home de negocis, interpretat pel veterà Michael Caine, aconsegueixen superar les fites del conegut David Copperfield i fer possible l’impossible. Després d’un pròleg on se’ns presenten, per separat, als protagonistes, manifestant les seves habilitats i rebent una carta del tarot amb un missatge que els convoca a una reunió, l’acció es desplaça a la ciutat de Las Vegas, on té lloc l’increïble número de màgia que enfrontarà el quartet amb Dylan Rhodes, un agent del FBI encarregat de vigilar les actuacions dels “genets” per tal de provar la seva culpabilitat en diversos robatoris. Com és previsible, el policia no ho tindrà gens fàcil per a descobrir les trampes dels il·lusionistes, tot i comptar amb l’ajuda de l’expert en trucs Thaddeus Bradley. I, com també és d’esperar, a la part final ens trobem amb un gir de guió on queda clar que tot el que hem vist prèviament ha estat una gran enganyifa, orquestrada per un inesperat “cinquè mag”.

Narrada amb un ritme trepidant, seguint les pautes dels films d’acció rodats anteriorment per Leterrier, “Ahora me ves…” es beneficia del treball d’un esplèndid repartiment on hi trobem actors com Jesse Eisenberg (“La red social”), Mark Ruffalo (“Zodiac”), Woody Harrelson (“Siete psicópatas”) o Morgan Freeman (“Million dollar baby”), al costat de dues belleses com són l’actriu australiana Isla Fisher (“Confesiones de una compradora compulsiva”) i la francesa Mélanie Laurent (“Malditos bastardos”).

Joan Caus

 

Headhunters

Posted: 28 Mai 2014 in ADAPTACIONS
Etiquetes: , , , ,

Aksel Hennie, Synnøve Macody Lund, Nikolaj Coster-Waldau. Director: Morten Tyldum. Realitzada el 2011. (Noruega).5

Sinopsi: Roger Brown és un caçatalents d’Oslo, casat i sense fills, que s’ha especialitzat en localitzar les persones més ben preparades per a ocupar càrrecs directius en diverses empreses. El seu alt nivell de vida l’obliga a compaginar aquesta feina amb el robatori d’obres d’art, que realitza amb la complicitat d’Ove, un guarda de seguretat amic seu. Un dia, a la galeria d’art que regenta la seva dona, coneix a Clas Greve, un holandès que havia treballat en una empresa de nanotecnologia i que té una casa a Noruega, que va heretar de la seva àvia. En assabentar-se que Greve és propietari d’un quadre de Rembrandt, Brown es proposa robar-lo i, per tal d’aconseguir-ho, s’informa dels dies que l’holandès no serà a casa i convoca al seu soci Ove, que està passant el cap de setmana fora d’Oslo, en companyia d’una prostituta russa. D’entrada, Brown no té massa problemes en accedir a l’habitatge de Greve i endur-se l’obra d’art. Però, poc després, les coses es compliquen, des del moment que Ove resulta greument ferit i el caçatalents és localitzat per Greve, que el perseguirà de forma imparable.

Comentari: Després del gran èxit de les adaptacions cinematogràfiques de la trilogia Millenium de Stieg Larsson, la productora sueca Yellow Bird –que va iniciar les seves activitats amb una sèrie de televisió protagonitzada pel detectiu Kurt Wallander, creat per Henning Mankell– va portar a la gran pantalla l’obra d’un altre dels autors destacats de la novel·la negra escandinava: el músic i escriptor Jo Nesbø (Oslo, 1960). El resultat final va ser “Headhunters”, basada en el llibre Hodejegerne, publicat l’any 2008 i traduït al castellà per l’editorial RBA. Els bons resultats d’aquesta versió fílmica de la novel·la de Nesbø van permetre al seu director, Morten Tyldum, donar-se a conèixer a nivel internacional i fer-se càrrec, més endavant, de la direcció de “The imitation game” (2013), el “biopic” del matemàtic Alan Turing, que va ser finalista a diversos Oscars.

A partir d’un guió escrit per Ulf Ryberg i Lars Gudmestad, “Headhunters” (paraula que podríem traduir com “caçatalents”) ens explica la historia de Roger Brown (Aksel Hennie), un home no especialment alt ni atractiu, casat amb una rossa escultural anomenada Diana, que viu en una luxosa casa d’Oslo i s’ha acostumat a un tipus de vida que està molt per sobre de les seves possibilitats econòmiques. Així, per tal d’aconseguir els ingressos que li permetin mantenir aquesta bona posició, Brown compagina la seva feina en una empresa de selecció de personal amb el robatori d’obres d’art, que aconsegueix entrant a les cases d’homes rics. L’eix central de la narració gira al voltant de la relació entre Brown i Clas Greve (Nikolaj Corter-Waldau), un milionari holandès que té a casa un quadre de Rembrandt. Així, seguint el model de films com “Atracament perfecte” (Stanley Kubrick, 1956), se’ns descriu els preparatius i les conseqüències derivades del robatori d’aquesta obra d’art, que obligarà al protagonista a enfrontar-se a situacions extremes, si vol conservar la seva vida. De fet, la segona meitat de la pel·lícula no és altra cosa que una llarga persecució, en la qual Brown es veurà obligat a matar, canviar d’identitat o experimentar tota mena de patiments físics, per tal de salvar la pell.

    Des de la seqüència inicial en què se’ns presenta al protagonista fins el clímax final, “Headhunters” és un “thriller” trepidant que manté, en tot moment, l’interès dels espectadors i que pot entusiasmar, especialment, als afeccionats al cinema d’acció a ritme frenètic i dominat per la tensió narrativa.

 Joan Caus

 

José Quintos, Joserra Leza, Alfonso Valenzuela. Director: Alfonso Sánchez. Realitzada el 2012. (Espanya)El mundo es nuestro

Sinopsi: El “Cabesa” i el “Culebra” són dos joves delinqüents no massa espavilats que decideixen atracar una sucursal bancària situada al barri de Triana de Sevilla, disfressats de natzarens, amb la intenció d’arreplegar un bon munt de diners i fugir cap al Brasil. Els seus plans es veuen estroncats per la presència al banc d’un home anomenat Fermín; que va carregat d’explosius i que amenaça de fer-los esclatar si no ve d’immediat un equip de televisió. Mentre els agents de policia, dirigits per la inspectora Jiménez, intenten controlar la situació, renunciant d’entrada a les peticions de Fermín; la presència dins del banc d’un expert en informàtica i d’una periodista fan possible que l’home que els amenaça pugui aparèixer, via Internet, pels mitjans de comunicació i difondre el seu missatge. El testimoni de Fermín generarà un inesperat corrent de solidaritat, tant per part de les persones retingudes a l’entitat bancària, inclosos els dos delinqüents, com per un bon nombre de sevillans que l’han vist per televisió.

Comentari: “El mundo es nuestro” és el primer llargmetratge dirigit per l’actor sevillà Alfonso Sánchez Fernández, conegut per la seva aparició en diverses sèries de televisió com “Los hombres de Paco” i “Hospital Central”, i també pel seu treball en l’àmbit teatral al capdavant de la companyia “La Polenta”. Després de realitzar alguns curts com “La gota” (2005) i “Esto ya no es lo que era” (2009), premiats en diversos festivals, aquest actor va decidir fer el salt al llargmetratge, desenvolupant una història centrada en la peculiar parella de “quinquis” formada per el “Cabesa” i el “Culebra”; interpretats, respectivament, pel propi director i per Alberto López. Curiosament, el mateix any en què es va estrenar “El mundo es nuestro”(2012), Alfonso Sánchez també va intervenir en un altre film policíac ambientat a la capital andalusa:“Grupo 7” d’Alberto Rodríguez.

Amb un pressupost reduït, aconseguit gràcies a la participació econòmica d’un bon nombre de petits inversors i de la majoria dels membres de l’equip, i amb un repartiment format per intèrprets sevillans desconeguts (amb algunes excepcions, com la col·laboració d’Antonio Dechent), “El mundo es nuestro” és una comèdia esbojarrada i plenament andalusa que, a l’igual que “Carmina o revienta” de Paco León, produïda també en família i distribuïda en poques sales,  va obtenir un inesperat èxit comercial i una bona acollida per part de la crítica. Inspirant-se en títols com “Tarde de perros” (Sidney Lumet, 1975) o “Reservoir dogs” (Quentin Tarantino, 1992), però també en les còmedies escrites per Rafael Azcona per a directors com Ferreri o Berlanga, Alfonso Sánchez ens planteja la història d’un “atracament imperfecte” que deriva cap a una reflexió sobre la crisi  i la necessitat de fer pinya per a combatre el “terrorisme financer” que ens ha portat a la situació econòmica actual. En aquest sentit, el col·lectiu que s’aplega en la sucursal bancària on té lloc l’acció, amb clients tan característics com la parella jove que demana un crèdit, l’aturat que “fa hores” al taller del cunyat, l’immigrant xinès ,el banquer corrupte o l’empresari honest forçat a tancar el seu negoci, suposen un petit “microcosmos” de la societat espanyola actual. D’altra banda, la pel·lícula denuncia la inoperància dels polítics i les forces de seguretat, alhora que destaca l’efecte de les xarxes socials com a instruments per a despertar la consciència social i provocar una certa revolta popular. Tot plegat, és clar, en clau d’humor i aires de xirigota.

A més del seu bon guió i l’encertat treball de tot l’equip tècnic i artístic, “El mundo es nuestro” compta amb una notable banda sonora on s’hi poden sentir peces de diverses formacions musicals andaluses, com La Mula o Maravilla Gipsy Band. En conjunt, ens trobem amb un altre debut estimulant, que fa esperar noves aventures del “Cabesa” i el “Culebra”, els simpàtics capsigranys protagonistes del film.

Joan Caus