Posts Tagged ‘Zhang Yimou’

La gran muralla

Posted: 20 febrer 2018 in ACCIÓ
Etiquetes: , ,

Matt Damon, Pedro Pascal, Willem Dafoe. Director: Zhang Yimou. Realitzada el 2016. (Xina)

Regreso a casa

Posted: 31 Octubre 2017 in DRAMA
Etiquetes: ,

Gong Li, Chen Daoming, Zhang Huiwen. Director: Zhang Yimou. Realitzada el 2014. (Xina)

Ziyi Zhang, Takeshi Kaneshiro, Andy Lau. Director: Zhang Yimou. Realitzada el 2004. (Xina)casa de las dagas voladoras

Sinopsi: A l’any 859, en plena decadència de la dinastia Tang, sorgeixen a la Xina diversos grups d’oposició al govern. Un d’ells és la banda armada “La casa de les dagues voladores”. Els capitans Leo i Jim, membres de la Guàrdia de Feng Tian, sospiten que Xiaomei, una ballarina cega que treballa en un luxós bordell, podria ser la filla de l’antic líder d’aquesta banda, que havia estat executat pels dos soldats. D’entrada, la noia és empresonada i torturada, per tal de forçar-la a revelar la seva identitat. Però, en no obtenir cap resultat, Jim es fa passar per un revolucionari anomenat Vent, allibera a Xiaomei i s’escapa amb ella, protegint-la dels guerrers que la persegueixen. En el decurs d’aquest viatge, el presumpte insurgent s’enamora de la ballarina. Després d’un enfrontament amb els soldats del govern, Jim i Xiaomei són rescatats per membres de “La casa de les dagues voladores”. Ben aviat, el primer descobrirà que la seva estimada no és la filla de l’antic líder de la banda, i que Leo també amaga un important secret.

Comentari: Influït per l’èxit internacional de “Tigre i drac” (Ang Lee, 2000), el director xinès Zhang Yimou va realitzar, entre els anys 2002 i 2006, una trilogia de films d’arts marcials situats en diferents èpoques que, seguint el model de la pel·lícula de Lee, alternava els components èpics i romàntics, oferint impressionants combats amb espases, perfectament coreografiats i filmats amb una gran elegància. El primer títol d’aquesta trilogia, “Hero”, situava l’acció en l’època de la Dinastia Qin (s. III a. C.) i bandejava els aspectes sentimentals a favor dels bèl·lics, oferint un encadenament de batalles i combats individuals certament espectaculars, al servei d’una història força confusa. D’altra banda, la sumptuosa “La maledicció de la flor daurada”, el tercer lliurament del tríptic, amb una història situada al segle X, també va resultar una obra irregular. Així, el títol més destacat de la trilogia és, sens dubte, “La casa de la dagas voladoras”, veritable compendi de les millors virtuts del cinema de Yimou i una de les obres mestres de la seva brillant filmografia.

A partir d’un guió escrit pel mateix Yimou en col·laboració amb Li Feng i Wang Bin, que ja havien treballat junts a “Hero”, la història s’organitza al voltant de la relació entre Xiaomei, una ballarina cega de grans habilitats amb l’espasa, i un capità de la guàrdia imperial anomenat Jim, que adopta la personalitat d’un guerrer insurrecte per tal d’aconseguir els favors de Xiaomei i fer que el condueixi fins l’amagatall dels membres de la banda armada contrària al règim vigent, a la qual,suposadament, pertany. Com és previsible, en el decurs de l’itinerari que segueixen Jim i Xiaomei, sorgirà l’amor entre ells. Però, aquesta relació, ja de per sí prou complexa degut a les diferències polítiques dels dos amants, es veurà encara més dificultada quan descobrim que Leo, l’amic i company de treball de Jim, també està enamorat de la bella Xiaomei.

Tot i que “La casa de las dagas voladoras” conté escenes bèl·liques tan brillants i atractives com les de “Hero” –recordem, per exemple, la lluita en el camp de bambú o l’enfrontament final entre Jim i Leo, en un paisatge nevat– , el film es recorda, sobretot, per la magnífica interpretació de la preciosa Zhang Ziyi, que va ser descoberta pel propi  Yimou a “Camino a casa” (1999) i que ja havia demostrat la seva capacitat per a la lluita amb espasa a “Tigre i drac” o l’esmentada “Hero”. Aquí, a més, ens demostra que és una gran ballarina, a la seqüència inicial situada a la “Casa de peònies”, on primer deixa embadalit al client i futur amant Jim (Takeshi Kaneshiro) i, tot seguit, representant la dansa “La deessa imita el camí”, aconsegueix captivar al capità Leo (Andy Lau) i ,amb ell, a tots els espectadors.

Joan Caus

 

La linterna roja

Posted: 22 Setembre 2014 in DRAMA
Etiquetes:

Gong Li, Ma Jingwu, He Caifei. Director: Zhang Yimou. Realitzada el 1990 (Xina)la linterna roja

Sinopsi: Songlian, una noia xinesa de dinou anys, es veu obligada a deixar la universitat i contraure matrimoni, després de la mort del seu pare. El seu marit és un home ric que ja té tres dones, cadascuna de les quals li ha donat un fill. En arribar a la nova llar, se li assigna una jove criada anomenada Yan’er, que, des de bon començament, mostra poca simpatia vers Songlian. Després de passar la primera nit amb el seu espòs, la noia coneix les altres tres dones, d’edats ben diferents, amb les quals comparteix els àpats. Mentre que la primera li mostra indiferència i la segona es presenta, d’entrada, amable i acollidora; la tercera, que havia estat cantant d’òpera, es manifesta força hostil envers la  nouvinguda. En els dies següents, s’intensificarà la rivalitat entre les diverses dones, que lluiten per ser, cadascuna d’elles, la preferida del marit.

Comentari: “La linterna roja” és el tercer llargmetratge de l’anomenada “Trilogia de l’opressió” del director xinès Zhang Yimou, un dels autors cabdals del panorama cinematogràfic de les últimes dècades. Tal i com passava en els títols anteriors de la trilogia, “Sorgo rojo” (1987) i “Ju Dou” (1990), es tracta d’un drama situat a la Xina rural de començaments del segle XX, protagonitzat per una noia humil que s’ha vist obligada a casar-se amb un home molt més gran que ella. I, a l’igual que els films precedents, “La linterna roja” també va obtenir nombrosos guardons, entre els quals cal destacar el Lleó de Plata al Festival de Venècia i la nominació a l’Oscar al millor film de parla no anglesa.

Basada en una novel·la de l’escriptor Su Tong, que també va col·laborar en el guió del film, “La linterna roja” ens presenta una història situada en un únic escenari –la mansió d’un home benestant, formada per quatre cases que comparteixen un pati interior– i estructurada en tres parts, corresponents a les estacions d’estiu, tardor i hivern; més un epíleg, situat en l’estiu següent. La protagonista, interpretada novament per la “musa” de Yimou, Gong Li, se’ns presenta, d’entrada, amb unes característiques molt semblants a les de “Sorgo rojo” i “Ju Dou”; però, mentre que en els títols precedents, la tensió venia donada per la rivalitat de dos homes per la possessió de la dona, a la pel·lícula que ara comentem s’inverteixen els termes i l’eix de la narració gira al voltant de les picabaralles entre diverses dones per ser el centre d’atenció del marit, en el context d’una família polígama. Aquests enfrontaments s’aniran accentuant a mesura que passa el temps, i derivaran en tragèdia, a la part final.

A “La linterna roja”, Zhang Yimou va tornar a treballar amb alguns dels seus col·laboradors de “Ju Dou”, com el director de fotografia Yang Lun o el músic Zhao Jiping. Cal destacar, especialment, el treball del primer, responsable d’una il·luminació on, tal i com passava a “Sorgo rojo”, hi juga un paper fonamental el color vermell. En concret, el de les llanternes que donen nom al film i que són utilitzades pel protagonista per a indicar amb quina de les seves quatre dones desitja passar la nit. D’altra banda, a més de l’excel·lent interpretació de Gong Li donant vida a Songlian, cal remarcar la de les altres actrius del repartiment; en especial, He Saifei (l’envejosa tercera dama) i Kong Lin (la malcarada Yan’er).

Joan Caus

Sorgo rojo

Posted: 31 Juliol 2014 in ADAPTACIONS, DRAMA
Etiquetes: ,

Gong Li, Jiang Wen, Teng Rujun. Director: Zhang Yimou. Realitzada el 1988. (Xina)9

Sinopsi: A començaments dels anys trenta del segle passat, Jiu-er ,una noia xinesa d’uns vint anys, es veu forçada a casar-se amb Li “Capgròs”, un terratinent de cinquanta anys que es dedica a la fabricació de vi de sorgo en una destil·leria situada a Shibali Po. Poc després del casament, Li és assassinat en estranyes circumstàncies i Jiu-er , que ha estat seduïda per un dels treballadors del seu marit, presumpte executor del crim, passa a convertir-se en la propietària de la destil·leria, que dirigeix amb la col·laboració del seu germà Luo-han. Però, la invasió japonesa i la consegüent repressió per part de l’exèrcit nipó suposarà un fort perill per a la família i els treballadors de Jiu-er, que miraran de resistir al màxim l’atac dels enemics.

Comentari: Al Festival de Berlín de 1988 va guanyar l’Ós d’Or, “Sorgo rojo”, l’òpera prima de Zhang Yimou , un cineasta que, amb aquest film, va iniciar una carrera espectacular que l’ha convertit en un dels autors fonamentals de la cinematografia mundial de les tres últimes dècades. Director, fins ara, d’una vintena de pel·lícules, que inclouen tota mena de gèneres, des dels drames fins les històries èpiques d’arts marcials, passant pel cinema policíac o la comèdia; en la filmografia de Yimou hi segueix tenint un paper destacat l’anomenada “Trilogia de l’opressió”, formada per “Ju Dou” (1990) , “La linterna roja” (1991) i la cinta que ara comentem.

Basada en una novel·la del premi Nobel Mo Yan, “Sorgo rojo” ens presenta la història de Jiu-er , una noia humil que, a l’igual que les protagonistes de “Ju Dou” i “La linterna roja”, és veu obligada a contraure matrimoni amb un home molt més gran que ella, anomenat Li, al qual no ha vist mai i amb qui, de fet, no acaba de consumar la relació, perquè és assassinat poc després de produir-se l’enllaç. Estructurada en dues parts fonamentals, la primera ens explica el trajecte que fa Jiu-er per tal de reunir-se amb el seu futur marit i com, després de la seva mort, s’ha de fer càrrec de la direcció del negoci familiar, centrat en la fabricació de vi de sorgo. La segona part, que correspon al terç final de la pel·lícula, ens situa l’acció uns anys després, en plena guerra entre la Xina i el Japó, i ens introdueix el personatge de Duo-gan, el nen de Jiu-er , testimoni privilegiat dels fets que ens són explicat pel narrador del film, que és el fill de Duo-gan.

Tal i com també faria en els títols següents de la “trilogia”, “Sorgo rojo” ens ofereix un drama històric construït amb imatges d’una gran plasticitat, dominades pel vermell i altres tons càlids. En concret, a la primera part, el roig és el color del vestit i la tenda on viatja la protagonista i també de la beguda alcohòlica fabricada amb la melca, que dóna nom a la pel·lícula; mentre que, a la segona, és el color de la sang dels morts i del foc alimentat pel mateix vi de sorgo, convertit en el combustible d’una mena de “còctels Molotov” que fabriquen els xinesos.

A banda de ser el descobriment de Zhang Yimou i de tot el seu esplèndid equip tècnic, encapçalat pel director de fotografia Changwei Gu, “Sorgo rojo” tambe va ser la carta de presentació a nivell internacional de la sensacional Gong Li, l’actriu protagonista i “musa” de Yimou, amb la qual mantindria una relació professional i sentimental durant anys.

Joan Caus

 

Li Wei, Gong Li, Li Baotian. Director: Zhang Yimou. Realitzada el 1990. (Xina)6

Sinopsi: Ju Dou, una noia xinesa d’uns vint anys, es casa amb Jin-shan Yang, un home molt més gran que ella, propietari d’una fàbrica de tints. L’ajudant de Jin-shan és el seu nebot Tian-qing, al qual havia adoptat en quedar orfe. Ben aviat, Tian-qing s’enamora de la dona del seu oncle, sentiment que és correspost per Ju Dou, que pateix maltractaments per part del seu marit. Els dos amants tenen un fill que, d’entrada, és rebutjat per Jin-shan, que ha quedat paralític com a conseqüència d’una caiguda. Més endavant, però, el propietari de la fàbrica accepta el nen, anomenat Tianbai, quan el petit es refereix a ell com a pare. Després de la mort de Jin-shan, s’estableix que la vídua no pot casar-se amb cap altre home i, per tant, Ju Dou i Tian-qing no poden normalitzar la seva relació. D’altra banda, en fer-se gran, Tianbai manifesta un clar rebuig contra el seu progenitor, al qual mai accepta com a pare.

Comentari: “Ju Dou” és el tercer llargmetratge dirigit pel cineasta xinès Zhang Yimou i el segon de l’anomenada “Trilogia de l’opressió”, que es va iniciar amb la seva aclamada òpera prima “Sorgo rojo” (1987) i es completaria amb la també excel·lent “La linterna roja” (1991). Aquestes pel·lícules van obtenir un bon nombre de premis en diferents festivals, a més de ser nominades, dues d’elles, a l’Oscar al millor film de parla no anglesa.

Tot i que el punt de partida de “Ju Dou”–expressió que correspon al nom de la protagonista i que es pot traduir com “llavor de crisantem”– és molt similar al de “Sorgo rojo” –una noia, interpretada novament per l’actriu Gong Li, es veu obligada per la seva família a casar-se amb un home molt més gran– , el plantejament general de la segona pel·lícula de la “Trilogia de l’opressió” és força diferent al de l’òpera prima de Zhang Yimou. Així, mentre que a “Sorgo rojo” la major part de l’acció es desenvolupa en espais exteriors i s’adopta un to èpic, accentuat en el terç final del film, que s’emmarca en el context de l’enfrontament entre xinesos i japonesos a finals dels anys trenta; “Ju Dou” concentra el drama en l’interior d’una fàbrica de tints i construeix la trama al voltant del típic triangle amorós, format per la dona, el marit i l’amant de la primera. D’aquesta manera, situant l’acció en un poblet xinès a la dècada dels vint del segle passat,  la pel·lícula ens pot fer pensar, en determinats moments, en clàssics del cinema negre com “Perdición” (Billy Wilder, 1944) o “El carter sempre truca dues vegades” (Tay Garnett, 1946), pel fet de descriure l’apassionament entre un home solter i una dona casada que, en un determinat moment, pensen en la possibilitat d’eliminar al marit enganyat. Però, és evident que el personatge de Ju Dou no té res de “femme fatale” sinó que , a l’igual que la protagonista de “La piedra de la paciencia” (Atiq Rahimi, 2012), és la víctima d’una societat marcadament masclista, en la qual els pares venen a les filles a marits que les maltracten, i les dones han d’acceptar estoïcament la seva dissort.  D’altra banda, a la darrera part del film, tal i com també passa a “Sorgo rojo”, hi té un paper rellevant el personatge del fill de la protagonista, que reprodueix la tensió triangular de l’inici, adoptant les formes del conflicte edípic. El resultat final és una altra gran pel·lícula de Zhang Yimou, sens dubte un dels cineastes més importants de l’actualitat.

Joan Caus

 

La flores de la guerra

Posted: 28 Mai 2014 in ADAPTACIONS, DRAMA, HISTÒRIC
Etiquetes: ,

Christian Bale, Ni Ni, Xinyi Zhang. Director: Zhang Yimou. Realitzada el 2011. (Xina).7

Sinopsi: A l’any 1937, en plena guerra entre la Xina i el Japó, John Miller, un americà que treballa en una empresa funerària, va a Nanjing per tal de fer-se càrrec de l’enterrament del pare Ingleman, un capellà que havia mort recentment. Després de moltes dificultats, Miller aconsegueix arribar a l’església on és el difunt i on també s’hi amaguen tretze noies i un noi, anomenat George, que eren alumnes del clergue. D’entrada, l’americà només pensa en trobar els diners que serveixin per a pagar el seu treball. Però, mentre els busca, arriben a l’església una dotzena de prostitutes que han hagut de fugir del bordell i que cerquen aixopluc en el recinte sagrat. Més endavant, un grup de soldats japonesos entren al temple i obliguen a les alumnes d’Ingleman a cantar una cançó. Satisfet per l’actuació, el coronel nipó Hasegawa ordena que les tretze noies participin en una festa que han organitzat els japonesos per tal de celebrar la seva victòria parcial. Aleshores, el grup de prostitutes, liderat per Yu Mo, que no havien estat vistes pels homes de Hasegawa, decideixen fer-se passar per les alumnes, permetent a les noies que puguin fugir de Nanjing.

Comentari: “Las flores de la guerra” és, fins el moment, la darrera pel·lícula estrenada a Catalunya del xinès Zhang Yimou, un dels directors fonamentals del panorama cinematogràfic de les tres últimes dècades. En concret, es tracta de l’adaptació d’una novel·la de l’escriptora Geling Yan (Shanghai, 1958), basada en fets reals i situada al començament de la Segona Guerra Sino-japonesa (1937-1945), conflicte bèl·lic que Yimou ja havia reflectit en la seva òpera prima “Sorgo rojo” (1987). L’obra de Geling Yan també ha servit d’inspiració per al següent film de Yimou, l’encara inèdit al nostre país “Gui lai” (2014).

Comptant amb un important pressupost que la converteix en la producció més cara del cinema xinès, “Las flores de la guerra” és una nova demostració del talent de Zhang Yimou a l’hora de construir històries èpiques perfectament ambientades i amb un important component emotiu. A partir d’un guió de Heng Liu, que ja havia escrit els de “Ju Dou” (1990) i “Qui Ju” (1992), dos dels films més destacats de Yimou, la pel·lícula s’inicia amb una impressionant seqüència bèl·lica situada als carrers de Nanjing que, pel seu plantejament, ens pot fer pensar en les de “Salveu al soldat Ryan” (Steven Spielberg, 1998). De fet, la influència del director de “E. T.” es posa de manifest en d’altres aspectes del film que ara comentem; en especial, en l’elecció com a actor principal del camaleònic Christian Bale –intèrpret nordamericà que va ser descobert per Spielberg a “L’imperi del Sol” (1987)—i en la construcció del personatge que encarna el propi Bale, John Miller, un individu que evoluciona de l’individualisme més radical a l’altruisme, en la línia del protagonista de “La llista de Schindler” (1993). D’altra banda, tot i que l’eix central de la narració gira al voltant de Miller, que només parla en anglès i té dificultats per a fer-se entendre tant pels xinesos com pels japonesos, també cal destacar el treball del conjunt d’actrius que interpreten a les alumnes del difunt pare Ingleman  i a les prostitutes que s’amaguen a l’església d’aquest capellà mort. En especial, ens commou el paper de Yu Mo, encarnada per la debutant Ni Ni, una altra esplèndida actriu descoberta per Yimou, que ja havia impulsat les carreres d’altres grans intèrprets xineses com Gong Li i Zhang Ziyi.

Joan Caus

 

Amor bajo el espino blanco

Posted: 26 febrer 2014 in ADAPTACIONS, DRAMA, ROMÀNTIC
Etiquetes:

Dongyu Zhou, Shawn Dou, Meijuan Xi. Director: Zhang Yimou. Realitzada el 2010 (Xina)17

Sinopsi: A començaments dels anys setanta, Jing, una noia de disset anys, filla d’una mestra i d’un pres polític, passa una temporada en un camp de treball situat en una zona rural. Allà coneix a Sun, fill d’un militar i d’una dona que s’havia suïcidat per ser contrària al règim comunista, que aspira a convertir-se en enginyer. Entre Jing i Sun s’estableix una bona amistat i, ben aviat, els dos joves s’enamoren. Així, quan la noia torna a la seva ciutat, Sun mira de visitar-la sempre que pot. Però, quan la mare de Jing s’assabenta de la relació de la seva filla amb Sun, li prohibeix de veure el noi fins que sigui més gran i hagi acabat els estudis. Aleshores, els dos enamorats es veuen obligats a separar-se durant un temps. Mesos després, Jing s’assabenta que Sun està ingressat en un hospital i, sense dir-ho a la seva mare, decideix fer-li una visita, amb la por que hagi pogut contraure una malaltia greu.

Comentari: Des que va guanyar l’Ós d’Or al Festival de Berlín de 1988 amb la seva òpera prima “Sorgo rojo”, Zhang Yimou s’ha convertit en el director més popular del cinema xinès a nivell internacional. Després d’una primera etapa de la seva filmografia marcada per la producció de diversos drames, protagonitzats per l’actriu Gong Li; Yimou es va obrir a d’altres gèneres, com la comèdia o el cinema d’arts marcials, mantenint sempre el seu prestigi. Un dels pocs passos en fals de la seva carrera va ser el film “Una mujer, una pistola y una tienda de fideos chinos” (2009), innecessari “remake” en clau oriental del film “Sangre fácil” dels germans Coen. Però, després d’aquest petit fracàs professional, Yimou va tornar a demostrar la seva mestria amb “Amor bajo el espino blanco”, el film que ara comentem.

Basada en una novel·la de l’escriptor Ai Mi Zhu, “Amor bajo el espino blanco” és, fonamentalment, una emotiva història d’amors adolescents situada en el context de la Revolució Cultural impulsada per Mao, o sigui, el mateix que queda reflectit al film “Balzac y la joven costurera china” (Dai Sijie, 2002). Així, amb el rerafons dels camps de treball on havien de “reeducar-se” els burgesos per tal de convertir-se en “revolucionaris” fidels als preceptes de la dictadura comunista,  se’ns narra la relació entre la ingènua Jing, una noia que aspira a convertir-se en mestra, i el simpàtic Sun. D’acord amb el model representat per obres literàries com “La Celestina” o “Romeo i Julieta”, però tenint present també el de “Love Story”, la pel·lícula ens apropa a l’accidentat  itinerari dels joves amants per tal de consolidar la seva relació, superant els obstacles derivats de la separació geogràfica  o de l’oposició familiar.

“Amor bajo el espino blanco” aplega les millors virtuts de l’obra de Yimou, començant per una història perfectament narrada i altament emocionant, transmesa amb imatges d’una gran bellesa i amb l’acompanyament musical d’una esplèndida banda sonora de Qigang Chen. Però, de manera especial, la pel·lícula torna a demostrar l’habilitat del director xinès per a extreure el bo i millor de les seves actrius. En aquest cas, el de la debutant Zhou Dongyu, amb un treball tan memorable com el de l’esmentada Gong Li o la preciosa Zhang Ziyi, el gran descobriment de “El camino a casa” (1999), l’altra gran història d’amor de la filmografia de Yimou.

Joan Caus