Posts Tagged ‘Ridley Scott’

Michelle Williams, Christopher Plummer, Mark Wahlberg. Director: Ridley Scott. Realitzada el 2017. (EEUU)

Michael Fassbender, Katherine Waterston, Billy Crudup. Director: Ridley Scott. Realitzada el 2017. (EEUU)

Marte

Posted: 10 Octubre 2016 in CIÈNCIA-FICCIÓ
Etiquetes: ,

Matt Damon, Jessica Chastain, Jeff Daniels. Director: Ridley Scott. Realitzada el 2015. (EEUU)marte0001

Un buen año

Posted: 15 Juliol 2013 in COMÈDIA, ROMÀNTIC
Etiquetes:

Russell Crowe, Marion Cotillard, Albert Finney. Director: Ridley Scott. Realitzada el 2006 (EEUU)Un buen año - Entre copas

Sinopsi: Max Skinner és un ambiciós economista solter que treballa com a operador bursàtil a Londres.  En morir els seus pares quan era petit, es va encarregar d’educar-lo el seu oncle Henry, que viu en un “château” (finca rural envoltada de vinyes) de la Provença. Quan se n’assabenta de la mort de Henry, a qui no havia vist des de feia 10 anys, Max es trasllada a França per a rebre l’herència que li ha deixat l’oncle. La seva intenció inicial és romandre-hi poques hores; el temps just per a arreglar els papers amb el notari i posar a la venda el “château”. Però, l’arribada a la finca d’una filla que Henry havia tingut amb una dona nordamericana i l’atracció que sent Max per una noia anomenada Fanny que treballa en un restaurant l’obligaran a canviar els seus plans.

Comentari: Sis anys després de trobar-se per primer cop a “Gladiator” (2000), l’exitós “peplum” que va guanyar l’Oscar al millor film, el director Ridley Scott i l’actor Russell Crowe van tornar a col·laborar en la comèdia romàntica “Un buen año”. Tot i que les crítiques no va ser massa favorables per a aquesta pel·lícula, considerada com una de les obres més fluixes de la filmografia del seu autor , l’entesa entre Scott i Crowe va ser total, fins el punt de treballar junts en les tres pel·lícules següents del cineasta britànic: “American Gangster” (2007), “Red de mentiras” (2008) i “Robin Hood” (2009).

“Un buen año” és l’adaptació de la novel·la homònima de Peter Mayle, un escriptor anglès que, des de fa molts anys, viu en una casa de la regió francesa de la Provença; lloc on ha situat l’acció de moltes de les seves obres. A partir d’un pròleg en què se’ns presenta al protagonista, Max Skinner, quan és petit (interpretat per Freddie Highmore, el nen de “Charlie i la fàbrica de xocolata”) jugant als escacs amb el seu oncle Henry (Albert Finney) en el jardí del seu magnífic “château” provençal, la pel·lícula fa un salt al present i ens situa en un ambient radicalment oposat al descrit en la seqüència inicial: el bullici de les oficines d’una agència d’inversors bursàtils de Londres. Allà és on treballa Max (Russell Crowe), que s’ha convertit en el típic “broker” fatxenda, només interessat en fer diners. La vida d’aquest personatge fa un gir quan rep la notícia de la mort de Henry i s’ha de traslladar a la Provença, on feia molts anys que no hi anava, per tal de fer-se càrrec de l’herència de l’oncle.  Aleshores, Max es retroba amb els escenaris de la seva infantesa i redescobreix els plaers de la vida rural al sud de França, en un ambient lluminós i relaxat, que contrasta plenament amb el soroll i l’estrès que regeixen la seva activitat a la metròpoli britànica. A més de gaudir de la tranquil·litat del camp i dels plaers de la bona cuina i el bon vi, el protagonista també s’enamorarà d’una atractiva francesa anomenada Fanny (Marion Cotillard). Tot plegat fa que Max es repensi la seva idea inicial de vendre’s la finca que ha heretat i que s’identifiqui amb l’estil de vida epicuri que havia defensat el seu oncle Henry. D’altra banda, l’aparició d’una noia nordamericana anomenada Christien Roberts (Abbie Cornish), que afirma ser filla de Henry, també l’obligarà a replantejar-se el seu propòsit inicial.

A l’igual que el seu compatriota Michael Winterbottom, que ha dirigit pel·lícules de tota mena de gèneres, la filmografia de Ridley Scott, marcada per l’eclecticisme temàtic, sembla voler imitar a la de directors clàssics com Howard Hawks, capaços de dirigir amb la mateixa solvència un western, un film policíac o una comèdia d’embolics.Amb “Un buen año”, l’autor d’obres mestres de la ciència ficció com “Alien” o “Blade Runner” va voler demostrar que també podia rodar una bona comèdia romàntica, a l’estil de “La fiera de mi niña” o “Sabrina”. En vista dels mediocres resultats, Scott va retornar al “thriller” i al cinema fantàstic, gèneres per als quals, sens dubte, està molt més capacitat.

Joan Caus

Noomi Rapace, Michael Fassbender, Guy Pearce. Director: Ridley Scott. Realitzada el 2012. (EEUU)prometheus

Sinopsi: A l’any 2089 els arqueòlegs Elizabeth Shaw i Charlie Holloway descobreixen unes estranyes pintures rupestres en una cova de l’illa de Skye (Escòcia) que coincideixen amb altres imatges trobades en diversos indrets de la Terra i que fan pensar en la presència , en el passat, d’una civilització extraterrestre que podria haver influït en l’evolució de la humanitat. Quatre anys després, amb el finançament del magnat Peter Weyland, la nau Prometheus, formada per disset tripulants de diverses nacionalitats, entre els quals s’hi troben Shaw i Holloway, arriba al planeta d’on, suposadament, provenen els alienígenes que haurien visitat la Terra en èpoques pretèrites. Amb l’ajuda de l’androide David, l’equip de científics de Prometheus inicien les seves exploracions en una cova de l’esmentat planeta, que han de ser interrompudes en el moment en què es desencadena una forta tempesta. En retornar a la nau, es produeixen uns estranys incidents que posen en perill la vida dels cosmonautes, els quals s’hauran d’enfrontar amb uns éssers altament malèfics i destructius.

Comentari: “Prometheus” és el vintè llargmetratge del britànic Ridley Scott, un cineasta provinent del camp de la publicitat que s’ha caracteritzat pel fet d’abordar els més diversos gèneres cinematogràfics, des del fantàstic fins al policíac, passant per l’històric, el drama romàntic o el cinema de terror. A banda de ser conegut per pel·lícules tan populars com “Thelma i Louise” o “Gladiator”, el seu prestigi va associat al fet d’haver dirigit dues de les obres fonamentals del cinema de ciència ficció: “Alien.El vuitè passatger” (1979) i “Blade Runner” (1982). “Prometheus” va suposar el retorn de Scott al gènere que el va consolidar com un dels directors fonamentals de les últimes dècades, després d’un període marcat per la seva col·laboració amb l’actor Russell Crowe.

Precedida per un misteriós pròleg en què un estrany individu de pell blanc s’autodestrueix després de prendre’s una beguda letal, i per una segona seqüència situada a l’illa escocesa de Skye, en què se’ns presenta a la protagonista del film, l’arqueòloga Elizabeth Shaw, descobrint unes pintures rupestres; la història de “Prometheus” té lloc a l’any 2093 ,en un planeta situat a bilions de quilòmetres de la Terra, al qual s’han dirigit un grup cosmonautes amb l’objectiu de contactar amb una civilització extraterrestre. Així, el punt de partida de “Prometheus” ens remet a l’argument de “2001:una odissea de l’espai” (1968) , fet que ve reforçat pel protagonisme, en el film de Scott, d’un sofisticat androide de darrera generació, que ens remet al HAL de l’obra mestra de Stanley Kubrick. Però, des del moment en què comença l’exploració del planeta on es situa l’acció i es detecta la presència d’alienígenes destructius que, de forma progressiva, van provocant baixes entre els tripulants de la nau, la pel·lícula deriva cap a una mena de “remake” de “Alien”, és a dir, en un enfrontament entre humans i monstres en un indret perdut de l’espai.

Rodada en un immens decorat construït als estudis Pinewood de Londres i comptant amb tots els avenços tecnològics d’última generació, “Prometheus” es beneficia  d’un magnífic disseny de producció i d’una realització plenament efectiva, però, dissortadament, el seu guió irregular ,amb una història força confusa i alguns personatges poc treballats, fa que l’interès decaigui en la segona meitat del film. Així, lluny de l’excel·lència d”Alien”, la pel·lícula no va més enllà de la simple correcció. Cal destacar el treball de Michael Fassbender (“Shame”), en el seu rol d’androide apassionat per la pel·lícula “Lawrence d’Aràbia” (David Lean, 1962) i, molt especialment, de l’actriu sueca Noomi Rapace, la inoblidable Lisbeth Salander de la trilogia “Millenium”.

Joan Caus

Robin Hood

Posted: 9 febrer 2013 in ACCIÓ, HISTÒRIC, ROMÀNTIC
Etiquetes: , ,

Russell Crowe, Cate Blanchett. Director: Ridley Scott. Realitzada el 2010. (EEUU)Robin Hood

Sinopsi: En primer lloc l’acció ens situa a l’Anglaterra del segle XIII (1190), quan Robin Longstride lluita al costat del sobirà Ricard Corazón de León a la Tercera Croada en la que els monarques d’Anglaterra, França i Alemanya pretenen reconquerir Jerusalem, que havia caigut en mans de Saladí (gran protector de l’islam). Quan Ricard mor en batalla, Robin i els seus companys tornen a Anglaterra per complir una promesa i entregar la corona al germà de Ricard. Altrament el nou monarca, que conspira contra el seu germà amb el suport del rei de França, provoca una guerra civil i Robin es veurà obligat a lluitar contra la opressió del malèfic Juan Sin Tierra.

Comentari: L’origen literari d’aquest heroi mític es pot trobar a la novel·la Ivanhoe (1819) de Walter Scott, que coincideix en el cognom  amb el director d’aquest film.

El veterà Ridley , de 75 anys, coordina amb gran habilitat els elements de so, llum i ambientació. I malgrat tot encara que sembli un treball d’encàrrec s’hi troba a gust després d’haver abordat grans èxits com: Alien (1979), Blade Runner (1982) o Gladiator (2000).

Aquesta nova versió del mite llegendari proporciona a l’espectador una bona dosi de diversió i aporta nous elements que donen sentit a la narració en la primera part del metratge. Els personatges que interpreten Crowe com a Robin ( Una ment meravellosa -2001- ,   Les Misérables -2012- ) i Blanchett com a Marion ( Elisabet -1998- , L’aviador -2004-) flueixen amb una gran química a l’alçada del contingut  èpic i romàntic. I encara que els malvats són poc convincents, compensa molt tornar a veure en la pantalla dos grans intèrprets com Max Von Sydow (  L’exorcista -1973- , Pelle el conqueridor -1987- ) i William Hurt ( Fuego en el cuerpo -1981- , El beso de la mujer araña -1985- ).

Com anecdotari convé destacar que molts actors han interpretat aquest heroi de tradició anglosaxona: Kevin Costner -1991-, Sean Connery -1976-, Error Flynn -1938- …… però una de les moltes versions va ser rodada al Castell de Cardona a l’any 1971 per l’actor italià Giuliano Gemma –El arquero de Sherwood-. Aleshores l’indret cardoní aparentava ser el Castell de Nottingham !

En definitiva ,encara que abunden les llacunes històriques, acaba sent un bon producte d’entreteniment amb una elaborada ambientació. La incògnita serà si després d’aquesta precuela hi haurà seqüela ?

Salvador Lara Morente.

Blade runner

Posted: 12 Abril 2011 in ADAPTACIONS, CIÈNCIA-FICCIÓ, DRAMA
Etiquetes: ,

Harrison Ford, Rutger Hauer, Sean Young. Director: Ridley Scott. Realitzada el 1982. (EEUU)

Sinopsi: A Los Angeles, l’any 2019, el policia Deckard rep l’encàrrec de cercar i executar a quatre “replicants” (androides Nexus 6) que s’han escapat d’una de les colònies situades fora dela Terra i han assassinat una vintena de persones. El primer dels replicants al qual aconsegueix localitzar i “retirar” de circulació és Zora, que treballa en un espectacle on balla amb una serp. Amb l’ajuda de Rachel, el model més avançat d’androide creat per l’empresa Tyrell Corporation, el policia també podrà eliminar a Leon, el segon dels replicants. Però, més endavant, Deckard tindrà dificultats per a vèncer als altres dos androides fugitius: l’àgil i atractiva Pris,i, sobretot, Roy Batty, el líder del grup, que prèviament ha assassinat a Tyrell, l’enginyer genètic responsable del disseny dels replicants.

 Comentari: “Blade Runner” és el tercer llargmetratge dirigit pel britànic Ridley Scott, un realitzador que va començar en el camp de la publicitat i que va debutar amb el llargmetratge “Els dualistes” (1977), adaptació d’una novel·la de Joseph Conrad ambientada a l’època napoleònica. Tot i que al llarg de la seva filmografia s’ha apropat a tota mena de temes i estils  — històric (“Gladiator”) ,“thriller” (“Black rain”), bèlic (“Black Hawk derribado”), aventures (“Robin Hood”), policiac (“American gangster”),…—cal destacar la seva aportació en l’àmbit de la ciència ficció, pel fet d’haver dirigit dues de les obres essencials d’aquest gènere: “Alien.El octavo pasajero” (1979), barreja d’odissea espacial i cinema de catàstrofes provocades per un monstre destructiu, i “Blade Runner” (1982) , un dels films fonamentals de la dècada dels vuitanta.

   El punt de partida de “Blade Runner” és la novel·la de Philip K. Dick “Els androides somien xais elèctrics?”, escrita l’any 1968 (justament, el mateix any en què es va estrenar “2001:Una odissea de l’espai” d’Stanley Kubrick) però la seva adaptació cinematogràfica no és massa fidel a l’original. A diferència de l’obra literària, centrada en un caça recompenses casat que malda per destruir el màxim d’androides per tal de guanyar prou diners i realitzar el seu somni de comprar un animal autèntic, símbol d’estatus elevat en un món postbèlic marcat per l’extinció de la majoria d’espècies zoològiques; la pel·lícula té com a protagonista a Deckard, una mena de detectiu solitari i desencisat, vestit amb una gavardina que ens recorda la imatge d’alguns dels personatges interpretats per Humphrey Bogart (“Casablanca”), que rep l’encàrrec de destruir un grup de “replicants” que es revolten contra els humans que els han creat. Situant l’acció l’any2019 aLos Angeles, una megalopoli superpoblada i enfosquida on sempre hi plou (en el llibre se’ns diu que és pluja radioactiva, conseqüència dels enfrontaments militars ) , Deckard anirà comprenent progressivament als androides i, fins i tot, s’enamorarà de Rachel, una atractiva replicant de darrera generació. D’altra banda, a mesura que anem coneixen les motivacions profundes dels “homes artificials” (augmentar la seva esperança de vida, limitada a quatre anys!), els espectadors també anem sintonitzant amb els seus sentiments , amb la seva lluita per la vida.

   Barrejant influències tan diverses com els mites de Pigmalió i Prometeu (base de la novel·la “Frankenstein”) ,el relat policiac i la descripció d’una societat antiutòpica basada en la creació de vida artificial (“Un món feliç”), “Blade Runner” és un film extraordinari que ens permet abordar una profunda reflexió sobre la condició humana. A més de l’aportació de Ridley Scott com a director, cal destacar les dels guionistes Hampton Fancher i David Peoples, el dissenyador d’efectes especials Douglas Trumbull, el conjunt d’intèrprets encapçalat per Harrison Ford, i el compositor Vangelis, autor de la magnífica banda sonora del film.    

 Joan Caus

Alien

Posted: 11 Abril 2011 in CIÈNCIA-FICCIÓ
Etiquetes: ,

Tom Skerritt, Sigourney Weaver, Veronica Cartwright. Director: Ridley Scott. Realitzada el 1979 (EEUU).

Sinopsi: La nau espacial Nostromo retorna a la Terra, provinent del planeta Solomon. Enmig del viatge, els set tripulants de la nau reben un estrany senyal que els obliga a fer una aturada en un planeta desconegut. En aquest indret, el cosmonauta Kane descobreix una mena de cova on s’hi amaguen uns ous gegants que contenen els embrions d’éssers alienígenes, un dels quals surt de forma sobtada del seu receptacle i s’enganxa en el casc de Kane, trencant-li el vidre i quedant incrustat a la seva cara. En retornar a la nau i emprendre el vol, el ferit rep l’atenció dels seus companys i, pocs dies després, sembla que es recupera de l’atac. Però la realitat és ben diferent: a Nostromo ha entrat un vuitè passatger que es proposa destruir als altres set.

Comentari: A la segona meitat de la dècada dels setanta, l’èxit de “La guerra de les galàxies” (George Lucas, 1977) va reactivar l’interès pel gènere de la ciència ficció, donant lloc a tot un seguit de produccions situades en el futur i protagonitzades per cosmonautes que viuen diverses aventures a l’espai. En aquest sentit, un dels títols fonamentals fou “Alien” (1979), el segon llargmetratge dirigit pel cineasta britànic Ridley Scott; un film magistral que, a l’igual que l’esmentada pel·lícula de Lucas, donaria peu a tota una sèrie de continuacions (“Aliens” de James Cameron , “Alien 3” de David Fincher i “Alien resurrection” de Jean-Pierre Jeunet ) que també obtindrien un notable èxit comercial. Posteriorment, Scott dirigiria una altra obra mestra del cinema fantàstic:“Blade Runner” (1982).

El punt de partida d’”Alien” és el viatge de retorn a la Terra d’una enorme nau espacial anomenada Nostromo (equiparable a un vaixell mercant que transporta tones de mineral) formada per set tripulants: cinc homes i dues dones (més un gat, que també té una funció important en la narració!). D’entrada, ens trobem amb un grup ben heterogeni de persones (tripulació mixta i multiracial) convivint en un espai tancat, entre les quals no es detecten,però,conflictes importants. Tot canvia quan els cosmonautes es veuen obligats a fer escala en un planeta desconegut (responent a una mena de senyal d’emergència) i entren en contacte amb un ésser alienígena que ataca a un dels tripulants i s’introdueix a la nau. Així, en la segona meitat del seu metratge, “Alien” deriva cap al gènere de terror, mostrant la lluita desesperada d’una colla de persones per a matar al monstre que s’ha introduït en el vehicle espacial: un ésser d’aspecte repulsiu que es proposa destruir a tots els membres de la tripulació.

Els bons resultats d’”Alien” venen donats per la suma de talents que van col·laborar en la realització d’aquest film de culte. A més de la direcció de Ridley Scott, cal destacar l’impecable guió de Dan O’Bannon, amb una història que ens manté en tensió fins l’últim minut. També és excel·lent el treball de tot l’equip de decoradors i creadors d’efectes espacials, encarregats de construir l’intricat laberint de sales i passadissos que constitueixen la nau Nostromo.Per a l’elaboració del mostre alienígena, es va comptar amb els dibuixos de l’artista H. R. Giger i amb els dissenys de Carlo Rambaldi           (“E. T.”). La fotografia de Derek Vanlint i banda sonora de Jerry Goldsmith (“El planeta dels simis”, “Star Trek”) també són magnífiques.Pel que fa al repartiment, ens trobem amb un destacat grup d’intèrprets entre els quals cal remarcar els treballs de John Hurt (“L’home elefant”, “1984”), en el rol de Kane; Ian Holm (“El senyor dels anells”) interpretant al científic Ash, amb alguns trets que ens fan pensar en el HAL de “2001, una odissea de l’espai” d’Stanley Kubrick (1968); i, sobretot, a Sigourney Weaver (“Armas de mujer”, “Gorilas en la niebla”) donant vida ,de forma memorable, a la intrèpida oficial Ripley.

Joan Caus