Posts Tagged ‘natura’

La llamada de lo salvaje

Posted: 18 Març 2021 in ADAPTACIONS, FAMILIAR
Etiquetes: ,

Harrison Ford. Director: Chris Sanders. Realitzada el 2020. (EEUU)

Director: Hayao Miyazaki. Realitzada el 1997. (Japó)

Z la ciudad perdida

Posted: 11 Octubre 2018 in ADAPTACIONS, BIOGRÀFIC
Etiquetes: , ,

Charlie Hunnam, Robert Pattinson, Sienna Miller. Director: James Gray. Realitzada el 2016. (EEUU)

Sam Neill, Julian Dennison, Rima Te Wiata. Director: Taika Waititi. Realitzada el 2016 (Nova Zelanda)

Pompoko

Posted: 3 gener 2018 in ANIMACIÓ, COMÈDIA
Etiquetes: , , , ,

Director: Isao Takahata. Realitzada el 1994. (Japó)

Las estaciones

Posted: 17 Juliol 2017 in DOCUMENTAL
Etiquetes: , , ,

Directors:  Jacques Perrin i Jacques Cluzaud. Realitzada el 2015. (França)

El viaje de Unai

Posted: 13 Juliol 2017 in DOCUMENTAL
Etiquetes: , ,

Director: Andoni Canela. Realitzada el 2016. (Espanya)

Sinopsi: La família formada pel fotògraf professional Andoni Canela, la seva dona Meritxell Margarit, i els seus dos fills, Unai i Amaia, que resideixen en un poblet dels Pirineus, emprenen un llarg viatge per diversos països dels cinc continents, per tal de fotografiar alguns animals en perill d’extinció. D’entrada, passen un temps a Namíbia, instal·lats en una tenda, amb l’objectiu d’aconseguir imatges dels elefants africans. Més endavant, es desplacen als Estats Units, per tal de fer fotografies dels bisonts. En els següents mesos, continuen el seu viatge, que els porta a Tailàndia, Argentina, Austràlia i, de retorn a Espanya, a la zona de Cantàbria, a la recerca del llop ibèric.

Comentari: El viatge de l’Unai és una pel·lícula documental coproduïda per Televisió de Catalunya que es va estrenar als cinemes l’any 2016. És el primer llargmetratge del fotògraf navarrès Andoni Canela (Tudela, 1969), especialitzat en captar imatges de la fauna salvatge, que ha publicat en diversos llibres i a la revista “National Geographic”. En el seu primer treball cinematogràfic, va voler explicar la història de la seva família, donant el protagonisme al seu fill Unai, de 9 anys. El nen també figura en els títols de crèdit com l’autor del guió, juntament amb la seva mare, l’escriptora manresana Meritxell Margarit, i Julio Mazarico.

A través de la narració del petit Unai Canela, al qual sentim parlar en castellà (llengua paterna), català (llengua materna) i anglès, El viatge de l’Unai se’ns presenta com una “road movie” autobiogràfica, en la línia de Món petit (Marcel Barrena, 2013), la crònica dels viatges del jove Albert Casals. Així, a través de les paraules de l’Unai, seguim l’itinerari de la família Canela-Margarit, per diversos indrets dels cinc continents, combinant les imatges que ens mostren al pare mirant de localitzar i fotografiar els diversos animals (alguns tan perillosos com els cocodrils australians o els pumes de la Patagònia), amb les escenes de la vida familiar, centrades en els jocs entre l’Unai i la seva germana Amaia, de tres anys. Com és previsible, aquest llarg viatge no estarà mancat de dificultats (lesions, temperatures extremes, tempestes, el risc que comporta apropar-se a les feres,…) però, en conjunt, s’imposa sempre un to amable i allunyat dels dramatismes. Al final, El viatge de l’Unai se’ns presenta com una oda a la bona harmonia familiar, una reivindicació de l’aventura i una crida a frenar la destrucció ecològica. Alhora, el documental d’Andoni Canela, que ha tingut la seva continuació en el programa de televisió Espíritu salvaje de la Cuatro, enllaça plenament amb l’esperit del mític El hombre y la tierra del sempre recordat Félix Rodríguez de la Fuente.

A més de ser el director i coprotagonista del documental, Andoni Canela és el responsable de la seva esplèndida fotografia. Cal fer esment també de la banda sonora del gran Albert Guinovart, un dels nostres músics més complerts, capaç de combinar la composició d’òperes i peces per a orquestra simfònica, amb la de musicals com Mar i cel o sintonies per a sèries de televisió, com El cor de la ciutat o Nissaga de poder.

Joan Caus

Corn Island

Posted: 29 Juny 2017 in DRAMA
Etiquetes: , , ,

Mariam Buturishvili, Ilyas Salman, Tamer Levent. Director: George Ovashvili. Realitzada el 2014. (Geòrgia)

Sinopsi: En plena Guerra d’Abjàsia, un home gran decideix instal·lar-se temporalment a una de les petites illes que hi ha al bell mig del riu Enguri, per tal de conrear-hi blat de moro. Amb aquest propòsit, hi construeix una petita casa i, tot seguit, prepara el terreny per a plantar-hi el moresc. L’ancià compta amb l’ajuda de la seva néta, una adolescent que està a punt de completar l’ensenyament obligatori. Inicialment, porten una vida força tranquil·la, només alterada per la visita esporàdica de militars i el so d’alguns trets que senten als boscos propers. Però, més endavant, hauran de tenir cura d’un ferit que ha arribat a l’illa, i mirar que no el trobin els soldats georgians que el volen matar.

Comentari: Corn Island és una de les comptadíssimes produccions de l’antiga república soviètica de Geòrgia, país situat al nord-est del Mar Mort, que s’han estrenat a Catalunya, després de rebre el reconeixement unànime de la crítica internacional. A banda d’aquesta pel·lícula, gairebé només coneixíem la comèdia 27 besos robados (Nana Djordjadze, 2001) i la coproducció entre Estònia i Geòrgia, Mandarines (Zaza Urushadze, 2013), la més coneguda de les tres pel fet d’haver estat finalista a l’Oscar al millor film de parla no anglesa.

Tal com també passa a Mandarines, l’acció de Corn Island es situa a començaments de la dècada dels noranta del segle passat, en el context de la guerra civil que va enfrontar els defensors de la independència de la república d’Abjàsia (territori integrat a Geòrgia) amb els contraris a la secessió. Però, mentre que el primer film es pot veure clarament com un al·legat antibèl·lic, Corn Island se’ns planteja, sobretot, com una reflexió sobre els cicles temporals i la relació entre l’home i la naturalesa, que ens fa pensar inevitablement en l’esplèndida pel·lícula coreana Primavera,estiu,tardor,hivern…i primavera (2003). Així, a l’igual que en aquest film de Kim Ki-Duk, se’ns descriu la vida d’un parell de personatges (en aquest cas, un avi i una néta) en un mateix espai isolat, al llarg d’un any, parant una especial atenció a les oscil·lacions climàtiques derivades del canvi de les estacions i, en general, al pas del temps, tema central de l’espectacle cinematogràfic (recordem que, segons Andrei Tarkovski, fer cinema és “esculpir en el temps”!). En aquest sentit, les diverses seqüències que ens descriuen, en to documental, els treballs del protagonista des que decideix instal·lar-se a l’illa fins que pot aconseguir la collita de blat de moro, alhora que captem la transformació de la néta,de nena a dona, són un perfecte reflex de l’esdevenir de la vida. I, tot plegat, sense gairebé diàlegs i a través d’imatges d’una gran força poètica.

Corn Island és el segon llargmetratge del director George Ovashvili, cineasta que havia dirigit l’any 2009 The other bank, film inèdit al nostre país. A banda de la reeixida interpretació dels seus dos protagonistes, el veterà actor turc Ilyas Salman i la debutant Mariam Buturishvili, resulta especialment remarcable el treball del director de fotografia Elemér Ragályi, que ens permet gaudir de tota la bellesa d’aquesta petita “illa del blat de moro”, sempre amenaçada pels conflictes entre els humans o les catàstrofes meteorològiques.

Joan Caus

El libro de la selva

Posted: 16 febrer 2017 in ADAPTACIONS, ANIMACIÓ, FAMILIAR
Etiquetes: , ,

Bill Murray, Ben Kingsley, Idris Elba. Director: Jon Favreau. Realitzada el 2016. (EEUU)

Sinopsi: Mowgli és un nen que viu a la selva índia. Quan era molt petit, en morir els seus pares, va ser acollit per la pantera Bagheera i criat per una família de llops. En fer-se gran, Mowgli es va adaptar plenament al medi selvàtic i conviu amb harmonia amb tots els animals. L’única excepció és el temible Shere-Khan, un tigre que vol la mort de l’infant. Per tal de fugir de l’amenaça d’aquest felí, Bagheera decideix allunyar a Mowgli de la selva i conduir-lo amb els altres éssers humans. Pel camí, el nen comptarà amb l’ajuda del vitalista ós Baloo, però també s’haurà d’enfrontar amb bèsties poc amigables, com la serp Kaa o King Louie, un enorme simi que regna sobre un grup nombrós de micos que habiten en les runes d’un antic temple.

Comentari: El libro de la selva és un “remake”, amb persones reals i animals generats digitalment, de la pel·lícula d’animació dels estudis Disney, estrenada el 1967 i dirigida per Wolfgang Reitherman. A banda de ser considerada com una de les obres mestres d’aquesta productora, l’adaptació en dibuixos animats del llibre de l’escriptor britànic nascut a l’Índia Rudyard Kipling (1865-1936) té la particularitat de ser el darrer llarg metratge supervisat directament per Walt Disney,que va morir l’any 1966. Prèviament a la versió animada, The jungle book ja havia estat adaptada al cinema per Zoltan Korda, el 1942, i posteriorment, tornaria a ser traslladada a la gran pantalla en una mediocre producció del 1994 dirigida per Stephen Sommers. El film que ara comentem va ser dirigit per Jon Favreau (Iron man).

Seguint fidelment l’estructura narrativa del film de 1967, però mantenint el final del llibre, que havia estat canviat en aquella versió, El libro de la selva se centra en el viatge del petit Mowgli, acompanyat de la seva mare adoptiva, la pantera Bagheera,  i també, a partir d’un cert moment, de l’alegre ós Baloo. Però, des de la seqüència inicial, que ens presenta al protagonista corrent de forma accelerada per la selva, fugint d’un suposat enemic, queda clar que el “remake” del 2016 vol potenciar l’espectacularitat de l’obra original, apropant-lo al model de les pel·lícules d’acció narrades amb ritme trepidant. D’altra banda, la innocència i fragilitat del Mowgli original són substituïdes per un caràcter molt més fort i un nivell superior d’intel·ligència, que converteixen al protagonista humà del nou The jungle book, sobretot a la part final, en una mena de superheroi, més proper a Tarzan que al nen que va imaginar Rudyard Kipling.

Tal com va fer Peter Jackson en el seu hiperbòlic “remake” de King Kong (2005), El libro de la selva aprofita al màxim les possibilitats de la infografia per a generar la multitud d’animals hiperrealistes que envolten al protagonista humà, així com els magnífics paisatges de la selva índia. Així, tot i que no tenen l’humor i la simpatia del film homònim de dibuixos animats, ens trobem amb tot un ampli ventall de bèsties parlants, perfectament dissenyades, que inclouen des de llops i llobetons fins l’enorme serp Kaa o el gegantí simi King Louie, que interpreta la cançó “I wanna be like you”, en la qual expressa el seu desig de ser com els éssers humans. De tota manera, del conjunt de personatges que envolten a Mowgli (Neel Sethi), és evident que n’hi ha tres que tenen un paper més destacat: la pantera Bagheera, el gandul ós Baloo (que també canta la famosa “The Bare Necessities”) i el terrorífic tigre Shere-Khan, molt més cruel i sanguinari que el de la pel·lícula d’animació. Tal i com havia fet Walt Disney en el seu moment, quan va contractar al gran actor Georges Sanders (Eva al desnudo) per a posar veu al dolent de El libro de la selva, la nova versió també va comptar amb la participació d’intèrprets destacats com Bill Murray, Ben Kingsley o Scarlett Johansson, encarregats de posar les veus a Baloo, Shere-Khan i la serp Kaa, respectivament.

Joan Caus

 

Langtang

Posted: 10 gener 2017 in DOCUMENTAL
Etiquetes: , , ,

Kilian Jornet. Director: Sébastien Montaz-Rosset. Realitzada el 2014. (Espanya)langtang0001