Posts Tagged ‘racisme’

Frances McDormand, Woody Harrelson, Sam Rockwell. Director: Martin McDonagh. Realitzada el 2017. (EEUU)

Suburbicon

Posted: 17 Juny 2019 in COMÈDIA
Etiquetes: , ,

Matt Damon, Julianne Moore, Oscar Isaac. Director: George Clooney. Realitzada el 2017. (EEUU)

Detroit

Posted: 15 Octubre 2018 in DRAMA
Etiquetes: , ,

John Boyega, Will Poulter, Algee Smith. Directora: Kathryn Bigelow. Realitzada el 2017. (EEUU)

Déjame salir

Posted: 31 Mai 2018 in TERROR
Etiquetes: , , , ,

Daniel Kaluuya, Allison Williams, Bradley Witford. Director: Jordan Peele. Realitzada el 2017. (EEUU)

Figuras ocultas

Posted: 20 febrer 2018 in BIOGRÀFIC
Etiquetes: , , ,

Taraji P. Henson, Octavia Spencer, Janelle Monae. Director: Theodore Melfi. Realitzada el 2016. (EEUU)

El héroe de Berlín

Posted: 31 Octubre 2017 in BIOGRÀFIC
Etiquetes: , ,

Stephan James, Jason Sudeikis, Jeremy Irons. Director: Stephen Hopkins. Realitzada el 2016. (Canadà)

Selma

Posted: 1 Juny 2016 in BIOGRÀFIC, DRAMA, HISTÒRIC
Etiquetes: , ,

David Oyelowo, Tom Wilkinson, Carmen Ejogo. Director: Ava DuVernay. Realitzada el 2014. (EEUU)selma

Christian Clavier, Chantal Lauby, Ary Abittan. Director: Philippe de Chauveron. Realitzada el 2014. (França)

Sinopsi: Claude i Marie Verneuil són un matrimoni catòlic, burgès i molt tradicional de la localitat francesa de Chinon. Ell és notari i ella mestressa de casa. En tres anys consecutius, veuen amb sorpresa com les seves filles més grans es casen pel civil amb tres homes provinents d’altres països i amb una religió diferent a la seva. En concret, Isabelle s’aparella amb l’advocat musulmà Rachid Benassem; Odile amb l’emprenedor jueu David Benichou i Ségòlene amb el banquer xinès Chao Ling. Després d’establir-se a París, Claude i Marie visiten esporàdicament les filles, per tal de conèixer als néts, però la relació amb els gendres no acaba de funcionar.  La seva esperança és que la filla petita Laure, que també resideix a la capital, es casi per l’església. Quan la benjamina els comunica que té la intenció de fer-ho amb Charles, que és catòlic, la notícia és rebuda amb gran alegria pels pares. Però, Laure els ha amagat una dada important: el seu promès és un actor de raça negra, que prové de Mali!

Comentari: Déu meu, però què t’hem fet? és una comèdia dirigida per Philippe de Chauveron l’any 2014, amb guió del mateix director, escrit conjuntament amb Guy Laurent. Aquesta pel·lícula és, juntament amb Intocable (Éric Toledano i Olivier Nakache, 2011), amb la qual comparteix el mateix “bon rotllo” i la defensa de l’amistat entre persones de cultures diferents,  el film  francès més taquiller dels estrenats durant aquesta dècada, amb 12 milions d’espectadors d’arreu del món.

A partir d’un pròleg, simultani als títols de crèdit inicials, en què se’ns presenten els casaments pel civil d’Isabelle (Frédérique Bel), Odile (Julia Piaton) i Ségòlene (Émilie Caen), amb els seus respectius companys d’origen estranger, Rachid (Medi Sadoun), David (Ary Abittan) i Chao (Frédéric Chau), davant la mirada astorada dels pares de les noies, l’argument s’organitza en tres parts fonamentals, seguint l’estructura clàssica dels tres actes. Així, en la primera, se’ns relata el viatge a París del matrimoni Verneuil per tal d’assistir a la circumcisió del seu nét, fruit de la unió entre David i Odile; tradició jueva que és vista amb mals ulls pels avis catòlics i que culmina en un àpat familiar que acaba amb l’enfrontament entre el sogre i els gendres. La segona part té com a centre una nova trobada familiar, en aquest cas a Chinon, i té lloc durant les festes de Nadal. L’objectiu és llimar les tensions entre el patriarca Claude i els seus fills polítics, que miraran de reconciliar-se amb el sogre, fet que té el seu moment culminant en l’assistència de tota la família a la missa del gall, amb el musulmà, el jueu i el xinès cantant les nadales com si s’haguessin convertit al cristianisme. Finalment, el darrer terç de la pel·lícula té com a centre el personatge de Charles Koffi (Noom Diawara), el promès de raça negra de Laure (Elodie Fontan), i es podria veure com una reactualització de la situació presentada al film Endevina qui ve a sopar aquesta nit (Stanley Kramer, 1967), en mostrar-nos la trobada, inicialment tensa però progressivament afable, entre els Verneuil i el seus futurs consogres d’origen africà.

Tot i que, a nivell general, es tracta d’una pel·lícula força discreta i no especialment brillant, és evident que Déu meu, però què t’hem fet? resulta una comèdia prou efectiva, narrada amb bon ritme i amb un repartiment impecable, on hi destaca l’actuació dels dos intèrprets més veterans: l’actriu i presentadora de televisió Chantal Lauby i, sobretot, l’actor Christian Clavier, conegut especialment per la seva participació a la pel·lícula Els visitants no van néixer ahir (Jean-Marie Poiré, 1993) i per haver encarnat a Astèrix en les diverses adaptacions cinematogràfiques amb persones reals del mític còmic d’Uderzo i Goscinny.

Joan Caus

 

Directors: Carlos Agulló y Mandy Jacobson. Realitzada el 2013. (Sud-Àfrica)pilot for peace

Chiwetel Ejiofor, Michael Fassbender, Benedict Cumberbatch. Director: Steve McQueen. Realitzada el 2013. (EEUU)12 años de esclavitud

Sinopsi: Solomon Northup és un fuster i violinista afroamericà, casat i pare de dos fills, que viu a Saratoga (Nova York). A l’any 1841, dos homes que treballen en un circ li proposen de fer una gira per diferents poblacions; oferta que és acceptada pel músic. Però, poques hores després d’haver sortit de Saratoga, Solomon es desperta encadenat i sense els documents que acrediten la seva condició d’home lliure. Considerat com un esclau evadit de Georgia, és traslladat, juntament amb d’altres negres, a Nova Orleans, on el traficant d’esclaus Freeman el ven a Ford, un home pacífic i molt religiós. D’entrada, Solomon rep un bon tracte per part del seu primer amo. Però, més endavant, Ford es veurà obligat a desprendre’s del músic i vendre’l a Edwin Epps, un despòtic terratinent de Lousiana que apallissa durament a Solomon si no recull prou cotó, i que manté relacions sexuals amb Patsey, una jove esclava que, a més d’haver de servir al seu amo, també és víctima de diverses agressions per part de l’esposa d’Epps.

Comentari: “Doce años de esclavitud” és el tercer llargmetratge del director britànic Steve McQueen i el primer gran èxit comercial d’aquest cineasta, que va debutar l’any 2008 amb la impactant “Hunger” i que va consolidar els seu prestigi amb “Shame” (2011). Considerada per diverses publicacions com una de les pel·lícules més destacades del 2013, “Doce años de esclavitud” també es va endur tres premis Oscar, entre els quals hi ha el de millor film.

La història de “Doce años de esclavitud” parteix del cas real de Solomon Northup, un músic afroamericà de Saratoga que, a mitjans del segle XIX, durant els anys previs a la Guerra de Secessió, va ser segrestat i venut com a esclau, havent de treballar en diverses plantacions de Lousiana i patir les pallisses i vexacions dels terratinents. Amb un estil completament diferent a l’adoptat per Quentin Tarantino a “Django desencadenado”, en què el disseny dels personatges és un pèl caricaturesc i les situacions plantejades resulten sovint inversemblants,  McQueen s’apropa al tema de l’esclavitud optant pel naturalisme i la contenció narrativa, sense defugir, però, la cruesa inherent al tema. En aquest sentit, la violència mostrada a “Doce años de esclavitud” –en especial, en el llarg pla fix en què se’ns mostra a Solomon penjat o en la seqüència de la flagel·lació de l’esclava Patsey—resulta molt més colpidora que la presentada a “Django desencadenado”, on hi ha molta més sang però els espectadors no experimentem el patiment de les fuetades que reben els negres en el film de McQueen.

Organitzada al voltant d’un llarg “flash back” a partir de la seqüència en què el protagonista intenta endebades d’escriure una carta que pugui fer arribar a algun conegut, la pel·lícula ens permet seguir l’odissea del dissortat Solomon Northup per les plantacions de Lousiana, fins arribar a l’emotiva seqüència final. Adoptant un to narratiu pausat i construint amb precisió cadascun dels plans, Steve McQueen ens confirma el seu talent com a director, ben recolzat per un equip tècnic on cal destacar el treball del director de fotografia Sean Bobbitt. Pel que fa al repartiment, a més de comptar de nou amb Michael Fassbender, el protagonista de “Hunger” i “Shame”, encarnant a l’odiós terratinent Edwin Epps,  McQueen va treballar amb actors de primera línia com Paul Giamatti (Freeman), Benedict Cumberbath (Ford), Paul Dano (Tibeats) o Brad Pitt (Bass), aquest darrer també coproductor del film. I per sobre de tots ells, ens impressionen les actuacions de l’actriu keniana-mexicana Lupita Nyong’o, donant vida a Patsey, i la del protagonista Chiwetel Ejiofor, que ja havia fet d’esclau a “Amistad” (Steven Spielberg, 1997).

Joan Caus