Posts Tagged ‘mafia’

El chapo

Posted: 12 Desembre 2019 in BIOGRÀFIC, SÈRIE
Etiquetes: , , , , ,

Marco de la O, Humberto Busto, Diego Vásquez. Realitzada el 2017. (EEUU)

Conexión Marsella

Posted: 7 Novembre 2016 in DRAMA
Etiquetes: , ,

Jean Dujardin, Gilles Lellouche, Céline Sallette. Director: Cédric Jimenez. Realitzada el 2014. (França)

Sinopsi: L’acció té lloc a Marsella l’any 1975 i narra la lluita que porta a terme un magistrat (Dujardin) contra el cap de la màfia local (Lellouche) per acabar amb una operació anomenada “French Connection”, que exporta grans quantitats de heroïna per tot el món, des de Turquia cap als Estats Units, passant per França.

La història segueix de prop la tasca complicada del personatge central i també la seva vida familiar amb els fills i la dona, que contrasta amb la vida familiar i lúdica dels mafiosos narcotraficants.

Comentari: Vivim una actualitat en la que constantment surten a la llum casos de corrupció a nivell nacional, que no acaben sent jutjats amb imparcialitat (posem per cas els darrers assumptes de la família reial). I potser es troben a faltar molts jutges íntegres com el Pierre, interpretat amb sobrietat i bon ofici per Jean Dujardin ( The Artist, 2011 ) en una cinta molt entretinguda que recorda en alguns moments a l’esplèndid cinema negre francès dels anys 70, on van desfilar grans actors com Lino Ventura, Alain Delon, Jean Gabin … i directors com Jean Pierrre Melville, Claude Chabrol i Henry Verneuil. Però el treball del director Cédric Jiménez també rep clares influències del cinema americà, procedents de directors com Brian de Palma ( Los intocables de Elliot Ness, 1987 ) o Martin Scorsese    ( Uno de los nuestros, 1990 ).

La història està basada en fets reals i  es centra en l’acció combinada de les policies de França, Estats Units, Itàlia i el Canadà per a desmantellar l’anomenada “Connexió francesa” a mitjants dels 70. Aquests fets ja van ser traslladats a la pantalla per William Friedkin i John Frankenheimer en dos títols molt interessants  ( The French Connection, 1971 i French Connection II, 1975 ) basats en el llibre de Robin Moore, escrit en 1969; amb un gran duel d’interpretació entre dos grans actors com Gene Hackman i Fernando Rey.

Especial menció per l’ambientació que introdueix a l’espectador de forma brillant en la dècada dels 70 i la banda sonora amb les versions d’èxits d’aquella època com “These boots are made for walking” o “Bang Bang” que va popularitzar la cantant Nancy Sinatra.

En conclusió, una nova mirada al thriller clàssic amb to nostàlgic, sense caure excessivament en la intenció americana d’agradar al públic adolescent, que inclou bones interpretacions i una posada en escena molt trepidant.

Salvador Lara

 

Calabria, mafia del sur

Posted: 14 Abril 2016 in ADAPTACIONS, DRAMA
Etiquetes: , ,

Marco Leonardi, Peppino Mazzotta, Fabrizio Ferracane. Director: Francesco Munzi. Realitzada el 2014. (Itàlia)calabria

Sinopsi: Leo Carbone és l’únic fill de Luciano, un agricultor i ramader de la localitat calabresa d’Aspromonte. Molts anys enrere, l’avi patern de Leo havia estat assassinat per membres de la família Barreca, un dels clans més destacats de la màfia del sud d’Itàlia. Els dos germans petits de Luciano, Luigi i Rocco, fa temps que van abandonar el seu poble natal i porten una vida benestant al nord del país, dedicats al narcotràfic. Amb la intenció de fugir del seu entorn rural i seguir les passes dels oncles, Leo viatja a Milà, on es troba primer amb Luigi, que és solter, i després amb Rocco, casat i amb una filla. Abans de desplaçar-se amb tren a aquesta ciutat, el noi, amb l’ajuda d’un amic, destrossa els vidres d’un bar d’Aspromonte, propietat dels Barreca. Aleshores, el patriarca d’aquesta família mafiosa, anomenat Nino, es posa en contacte amb Luciano i els seus germans, per tal que amonestin a Leo i controlin el seu comportament. En veure que els Carbone no donen cap senyal de penediment, els Barreca decideixen passar a l’acció i, en el decurs d’una visita que Luigi fa a la seva família, el narcotraficant és mort a trets per un sicari contractat pels seus enemics.

Comentari: Calabria.Mafia del sur és el tercer llargmetratge de Francesco Munzi (Roma, 1969), un cineasta que pertany a la mateixa generació d’altres directors importants del cinema italià actual, com Paolo Virzì (El capital humà), Matteo Garrone (Gomorra) o  Paolo Sorrentino (La gran bellesa). A diferència d’aquests tres autors, que ja han estrenat més d’una pel·lícula a Catalunya, Munzi segueix sent força desconegut a casa nostra, pel fet que Calabria, l’únic film que es va exhibir a les sales comercials catalanes, va comptar amb una distribució molt limitada, tot i haver guanyat 9 premis David di Donatello (l’equivalent als Goya del cinema italià).

La pel·lícula que ara comentem és l’adaptació de la novel·la Anime nere de l’escriptor calabrès Gioacchino Criaco, publicada l’any 2008. Aquesta obra es centra en els membres de la família Carbone, remarcant, d’entrada, el contrast entre els estils de vida del germà gran, el pastor Luciano (Fabrizio Ferracane), que ha seguit l’ofici del pare i s’ha mantingut fidel a la seva terra, i els seus dos germans Luigi (Marco Leonardi) i Rocco (Peppino Mazzotta), residents a Milà i acostumats a moure molts diners, com a conseqüència dels seus negocis clandestins. Aquesta dualitat queda ben palesa en les primeres seqüències del film, que s’inicia amb una trobada de Luigi i els seus col·laboradors amb un narcotraficant sudamericà, interpretat per Carlos Bardem, per tal de tancar un important tracte; i que, tot seguit, ens trasllada a les àrides terres del sud d’Itàlia, amb persones dedicades als conreus i a pasturar cabres, en la línia del que ens descriu l’excel·lent Le quattro volte (Michelangelo Frammartino, 2010). Però, més enllà d’aquest antagonisme entre la pobresa del sud d’Italià i la prosperitat del nord, l’eix central de la narració gira al voltant dels enfrontament entre les famílies Carbone i Barreca, en el moment en què Leo (Giuseppe Fumo), el fill del pacífic Luciano, decideix venjar la mort del seu avi i, de forma imprudent, inicia una espiral de violència d’efectes devastadors. En aquest sentit, Calabria.Mafia del sur s’afegeix a la llarga llista de títols centrats en la màfia italiana, des de la fonamental trilogia de El padrino fins la ja esmentada Gomorra;combinant el to de tragèdia grega de l’obra mestra de Francis Ford Coppola amb el realisme i la total absència de glamour del film de Matteo Garrone, inspirat en el llibre de Roberto Saviano. El resultat final és una de les produccions més reeixides del cinema italià més recent.

Joan Caus

 

Brad Pitt, Richard Jenkins, James Gandolfini. Director: Andrew Dominik. Realitzada el 2012. (EEUU)matalos suavemente

Muerte entre las flores

Posted: 3 Agost 2011 in DRAMA, HISTÒRIC, POLICÍAC
Etiquetes: , ,

Gabriel Byrne, Marcia Gay, John Turturro. Director: Joel Coen. Realitzada el 1990. (EEUU)

Sinopsi: Tom Reagan treballa per a Leo, el capitost de la màfia irlandesa d’una ciutat de l’est dels Estats Units. Tom manté relacions sexuals amb Verna, amant de Leo i germana de Bernie, un jueu homosexual que ha estafat a Johnny Caspar, el líder de la màfia italiana de l’esmentada ciutat. Quan Caspar informa a Leo del seu propòsit d’assassinar a Bernie i rep la prohibició de l’irlandès, decidit a protegir al germà de Verna, s’inicia un enfrontament entre els dos caps.D’entrada, Tom es manté al servei de Leo. Però, quan aquest darrer s’assabenta de la infidelitat de Verna amb el seu home de confiança, decideix acomiada’l. Aleshores, Reagan demanarà feia a Caspar i rebrà l’encàrrec d’executar a Bernie. Incapaç de complir l’ordre donada, Tom deixarà escapar al jueu i mirarà d’amagar el seu engany, en el context de la guerra oberta entre les dues màfies per a mantenir el poder sobre la ciutat.

 Comentari: “Muerte entre las flores” és el tercer llargmetratge dels germans Joel i Ethan Coen, cineastes nascuts a Minnesota que , des del seu debut a mitjans dels anys vuitanta amb el thriller “Sang fàcil”, s’han consolidat com uns dels autors més destacats del cinema nordamericà de les dues últimes dècades. Si bé en les darreres obres dels Coen (des de “Ladykillers” fins a “Valor de ley”) ambdós germans signen la direcció dels films, a més del guió; en les seves primeres obres només apareix acreditat com a director el germà gran, Joel, mentre que el petit, Ethan, va assumir les funcions de productor. Amb tot, cal suposar que, des dels inicis, el tàndem dels Coen ha treballat conjuntament en tots els principals aspectes de la realització dels seus films, perfilant un estil molt personal, marcat per l’humor negre i la violència, que els ha merescut el reconeixement del públic i la crítica, i diversos premis entre els quals destaquen la Palma d’Or del Festival de Cannes per a “Barton Fink” (1991) i l’Oscar per a “No es país para viejos”(2007).

    Inspirant-se en els grans títols de la novel·la negra nordamericana (en especial, les obres de Dashiell Hammet com “La clau de vidre” o “Collita roja”) i en les pel·lícules més destacades sobre la “Cosa Nostra” (sobretot, “El padrino” de Francis Ford Coppola), “Muerte entre las flores” s’inicia amb un pròleg que ens recorda l’inici de l’esmentada obra mestra de Coppola: una conversa entre dos caps de la màfia, un italià (Caspar: Jon Polito) i un irlandès (Leo: Albert Finney)  en la qual el primer sol·licita al segon el vist-i-plau per a executar a un home que l’ha traït i que resulta ser el germà de la amant del seu oponent (Bernie: John Turturro). Com és previsible, el desacord entre els líders donarà peu a una guerra oberta entre els dos bàndols mafiosos, que culminarà en l’intent d’assassinat de Leo (en una de les seqüències més memorables del film, construïda en el més pur estil Coppola, en la qual el gàngster irlandès aconsegueix escapar d’una mort quasi segura i vèncer als seus sicaris, que s’han introduït a casa seva, mentre escolta la cançó tradicional “Danny Boy”). En paral·lel a aquest enfrontament entre “capos” rivals, la pel·lícula es centra en les vicissituds de Tom Reagan (Gabriel Byrne) , l’home de confiança de Leo que, tot i advertir al seu cap de les perilloses conseqüències d’un enfrontament amb el cada cop més poderós Caspar, no podrà impedir un bany de sang en el qual ell mateix estarà a punt de jugar-s’hi la pell.

   Narrada en un estil més clàssic que l’adoptat en les seves pel·lícules precedents i posteriors, potenciant la força dels diàlegs i la contenció en la posada en escena, “Muerte entre las flores” segueix sent, juntament amb “Fargo”(1995), l’obra més destacada de la filmografia dels Coen. A més de l’excel·lent guió i direcció, i del treball de tots els actors, cal destacar la magnífica fotografia de Barry Sonnenfeld i la banda sonora de Carter Burwell, músic habitual dels films dels germans de Minnesota.

Joan Caus

Promesas del este

Posted: 14 Abril 2011 in DRAMA
Etiquetes: ,

Viggo Mortensen, Naomi Watts, Vincent Cassel. Director: David Cronenberg. Realitzada el 2007

Sinopsi: Un home d’origen rus és degollat en una barberia de Londres. Poc després, una prostituta embarassada ,de la mateixa nacionalitat que l’home assassinat, ha de ser atesa d’urgència en un hospital d’aquesta ciutat. Tot i que s’aconsegueix salvar la vida del nadó, la mare, que és drogoaddicta i ha patit lesions greus, mor en el part; deixant com a únic document d’identificació un petit dietari escrit en la seva llengua materna. La comadrona Anna,una dona soltera que viu amb la  mare i un germà del seu pare, decideix tenir cura de la filla de la prostituta mentre intenta localitzar algun parent de la difunta. La seva recerca la porta a buscar informació en un restaurant de la capital britànica regentat per Semyon, un altre immigrant provinent de l’antiga Unió Soviètica, que es mostra, d’entrada, atent i servicial, i que s’ofereix a traduir el dietari de la noia morta. Però, de fet, Semyon és un dels principals caps de la màfia russa establerta a Londres, i el seu fill Kirill és el responsable del crim comès a la barberia. En assabentar-se que el document que guarda Anna conté dades que el poden perjudicar greument, Semyon mirarà d’apropiar-se del dietari i,amb la complicitat del seu home de confiança, el xofer Nikolai, eliminar totes aquelles persones que suposin un amenaça a la seva privilegiada posició.

Comentari: El canadenc David Cronenberg és un dels autors més destacats del cinema fantàstic i de terror produït en les quatre darreres dècades. Posseïdor d’un estil molt personal, marcat per la presentació de personatges desequilibrats (“Inseparables” (1988), “Spider” (2002)) o sotmessos a diverses mutacions físiques i psíquiques (“Videodrome”(1982), “La mosca” (1986)), Cronenberg s’ha revelat com un mestre a l’hora de crear ambients inquietants i pertobadors, propers als malsons sorgits de la ment de David Lynch, un altre dels directors essencials del cinema actual. Però, des del 2005, la filmografia de Cronenberg s’apropa a gèneres diferents del fantàstic, i s’endinsa en els terrenys del “thriller” (“Una història de violència”,2005), el drama d’època inspirat en fets reals (“Un método peligroso”,2011) o l’alegoria sobre la crisi del capitalisme (“Cosmopolis”, 2012). D’aquesta darrera etapa de la seva obra, el seu millor film és, sens dubte, “Promesas del este” (2007).

A partir d’un guió escrit per Steve Knight , la pel·lícula es centra en les accions delictives de la màfia russa de Londres; dedicada, preferentment, al tràfic de drogues i a l’explotació sexual de noies provinents de països de l’est. L’eix argumental gira al voltant de la relació que s’estableix entre Anna (Naomi Watts), una comadrona que investiga el passat d’una noia embarassada que mor en el part, i alguns membres destacats de l’organització criminal que havia forçat aquesta noia a convertir-se en prostituta i heroïnòmana. En concret, s’exposa el conflicte que s’estableix entre el “capo” Semyon (Armin Mueller-Stahl), el seu fill Kirill (Vincent Cassel) i l’home que és la mà dreta d’ambdós: el xofer i assassí a sou Nikolai (Viggo Mortensen). Si bé,d’entrada, aquest darrer se’ns mostra com un sicari fred i despietat, fidel als interessos dels dirigents de l’organització per a la qual treballa; més endavant, quan coneix i s’enamora d’Anna, anirem descobrint altres aspectes molt més positius de la seva personalitat.

Amb una planificació impecable que combina seqüències altament impactants (recordem, especialment, la inicial de la barberia i l’ambientada en els banys turcs) amb moments més calmats, que ens permeten aprofundir en la psicologia dels personatges, “Promesas del este” s’imposa com una de les grans pel·lícules dels darrers anys, de visió indispensable per a tot bon cinèfil.

Joan Caus

Camino a la perdición

Posted: 12 Abril 2011 in DRAMA
Etiquetes: , ,

Tom Hanks, Paul Newman, Jude Law. Director: Sam Mendes. Realitzada el 2002. (EEUU)

Una gran pel·lícula de gàngsters que mostra el costat més humà que hi ha darrera d’un pare que no vol que el seu fill segueixi el seu camí en el món del crim.

Amb una ambientació que ens projecta a la foscor dels anys 30, el crim organitzat i la gran Depressió nord-americana.

La historia esta concebuda com una tragèdia clàssica dins el món del cinema negre.

Un assassí a sou, Michael Sullivan, es debat entre la lleialtat al seu cap, el senyor Rooney, i la seva pròpia família  ( “és llei de vida, els fills neixen per preocupar als pares” ).

La pel·lícula esta basada en el còmic “Road to Perdition” escrit per Max Allan Collins i il·lustrat en blanc i negre per Richard Piers Rayner. I suposa ,en ple segle XXI, una volta als grans clàssics de la mà de Bogart, James Cagney,E.G. Robinson o Al Pacino.

Les interpretacions de Tom Hanks ( “El código Da Vinci” -2006-, “Salvar al Soldado Ryan” -1998- ) i Paul Newman ( “El color del dinero” -1986-, “El golpe” -1973- ) són per treure’ns el barret (encara que sigui ben mullat). I uns sanguinaris secundaris interpretats per Jude Law ( “Sherlock Holmes” -2009-, “Cold Mountain” -2003-), un pertorbat assassí obsessionat per fotografiar a les seves víctimes en el moment de l’agonia final ; i Daniel Craig (“Quantum of Solace” -2008- , “Invasión” -2007-) fill amargat del cap d’aquest clan i actual estrella en la saga de James Bond.

La fotografia i l’ambientació de l’època són esplèndides i la direcció de Sam Mendes (“American Beauty” -1999-) és eficient, però trobem a faltar la “femme fatale” ( la dona fatal que perd als homes) que tan de joc acostumen a donar en aquest tipus de gènere.

Destacaria la presencia d’un Paul Newman en una de les seves darreres actuacions i una de les seves frases: “Aquesta és la vida que hem escollit i cap de nosaltres anirà al cel”. Un gran film hauria de comptar sempre amb la veterania d’un bon actor i aquí ens regala una gran interpretació en la que es barreja el costat més emotiu i la duresa del drama. En resum una vetllada emotiva , nostàlgica i amb grans interpretacions pels amants del “film noir” i els seguidors d’aquests meravellosos actors, sense oblidar el nen protagonista que es qui en realitat ens narra la història plantejada com una road movie o pel·lícula de carretera.

Salvador Lara