Posts Tagged ‘pintura’

Willem Dafoe, Rupert Friend, Oscar Isaac. Director: Julian Schnabel. Realitzada el 2018. (EEUU)

Directors: Dorota Kobiela i Hugh Welchman. Realitzada el 2017. (Polònia)

Sally Hawkins, Ethan Hawke, Kari Matchett. Directora: Aisling Walsh. Realitzada el 2016. (Canadà)

La dama de oro

Posted: 11 Juliol 2016 in BIOGRÀFIC, DRAMA
Etiquetes: , ,

Helen Mirren, Ryan Reynolds, Daniel Brühl. Director: Simon Curtis. Realitzada el 2015. (Regne Unit)la dama de oro

Sinopsi: Maria Altmann és una austríaca d’origen jueu, vídua d’un tenor, que es va veure obligada a fugir del seu país durant la 2ª Guerra Mundial i es va instal·lar a Los Angeles, on va obrir una botiga de roba. En morir la seva germana, troba un seguit de documents que l’acrediten com a propietària legítima d’un valuós retrat de la seva tieta Adele pintat per Gustav Klimt; una obra que va ser robada pels nazis i que, posteriorment, va ser recuperada i exposada a la galeria Belvedere de Viena. Amb l’ajuda del jove advocat Randy Schoenberg, descendent també d’una família d’exiliats, es proposa recuperar el quadre. Per tal d’aconseguir-ho, Maria i Randy fan un viatge a Viena per tal de posar una demanda al govern austríac, emparant-se en una llei que l’obliga a restituir les obres d’art espoliades pels nazis. Allà reben l’ajuda d’un periodista d’investigació, anomenat Hubertus Czernin, que els facilita els tràmits. Com era previsible, d’entrada, no aconsegueixen que els tribunals austríacs acceptin el cas. Però, més endavant, en tornar als Estats Units, l’advocat tramet la demanda a una jutgessa de l’Estat de Califòrnia que sí l’accepta i fa possible que Maria pugui recuperar el retrat de la seva tieta, valorat en més de 100 milions de dolars.

Comentari: En un article publicat en el suplement “Cultura/s” del diari La Vanguardia del 16 de maig de 2015, el galerista barceloní Artur Ramon afirma que el cinema ha incidit en la qüestió de l’art des de cinc grans temes: “la vida de l’artista com un heroi romàntic, la fascinació per les falsificacions, els robatoris com a subgènere d’acció, el col·leccionisme o la metàfora de la possessió i la restitució com a recuperació de la memòria”. Centrant-nos en títols recents, tenim bons exemples de biografies de pintors en films com Renoir (Gilles Bourdos, 2012) o Mr. Turner (Mike Leigh, 2014), i també una interessant aproximació al col·leccionisme de quadres en la notable La millor oferta (Giuseppe Tornatore, 2014). La dama de oro és una bona mostra del cinquè tema, o sigui, la restitució d’obres d’art a persones que havien patit un espoli en temps de guerra.

Basada en fets reals, la pel·lícula que ara comentem s’inicia amb unes imatges del pintor austríac Gustav Klimt (1862-1918), artista que va ser objecte d’un “biopic” dirigit per Raoul Ruiz i interpretat per John Malkovich l’any 2006, pintant un retrat d’Adele Bloch-Bauer, una dama de l’alta societat vienesa. Tot seguit, fem un salt en el temps i ens situem als Estats Units, a finals dels anys noranta, on hi trobem a la septuagenària Maria Altmann, neboda de la model de Klimt. L’eix central de la narració s’organitza al voltant del procés judicial que engega la protagonista per tal de recuperar el retrat de la seva tieta, comptant amb l’ajuda d’un advocat que és nét del músic Arnold Schoenberg. Amb un muntatge que alterna les imatges del present amb diversos “flash backs” situats a les dècades dels anys trenta i quaranta del segle XX, es combina la descripció dels passos que segueixen els protagonistes per tal d’assolir el seu objectiu amb els records d’infantesa i joventut de Maria, marcats per l’amenaça dels nazis i la necessitat de fugir del seu país, per tal d’evitar l’holocaust.

La dama de or va ser dirigida pel britànic Simon Curtis, un realitzador televisiu que va debutar al cinema amb Mi semana con Marilyn (2011), també basada en fets reals (el rodatge de El príncep i la corista). A l’igual que en el seu primer llargmetratge, va comptar amb un repartiment de primer nivell, encapçalat per Helen Mirren (The queen) i Ryan Reynolds (Buried), on també hi trobem, en un rol més secundari, a l’actor germano-català Daniel Brühl (Salvador).

Joan Caus

 

Mr. Turner

Posted: 29 Abril 2016 in BIOGRÀFIC, DRAMA
Etiquetes: ,

Timothy Spall, Dorothy Atkinson, Marion Bailey. Director: Mike Leigh. Realitzada el 2014. (Regne Unit)Mr. Turner0001

Sinopsi: Després d’una estada a Holanda, el pintor William Turner, que té uns quaranta anys, retorna a Londres, on viu amb el seu pare i una assistenta, anomenada Hannah Darby. Per bé que té dues filles naturals d’una antiga amant, aquest artista no ha volgut exercir mai com a pare i s’ha mantingut solter, dedicat completament a la seva obra. Per tal d’ambientar-se millor per a pintar les seves marines, Turner passa algunes temporades a la població costanera de Margate, on lloga una habitació a una vídua anomenada Sophie Booth, amb qui acaba tenint una relació sentimental. En morir el pare, el pintor perllonga les seves estades a Margate i evoluciona en el sentit de realitzar una pintura menys acadèmica i més personal. Això provocarà la incomprensió de molts dels seus contemporanis, incapaços d’entendre el seu peculiar estil.

Comentari: Dins de l’ampli apartat de la història del cinema dedicat a les biografies o “biopics”, hi tenen un paper destacat les pel·lícules centrades en la vida i obra dels grans pintors, alguns dels quals, com Vicent Van Gogh o Francisco de Goya, han donat peu a diverses produccions (recordem, per exemple, El loco del pelo rojo de Vincente Minnelli o Goya en Burdeos de Carlos Saura). En els darrers anys, cal fer esment dels “biopics “ dedicats al pintor impressionista francès August Renoir, dirigit per Gilles Bourdos al 2012, i, molt especialment, el centrat en l’artista britànic J. M. W. Turner (1775-1851), dirigit per Mike Leigh al 2014, que correspon al film que ara comentem.

A partir d’un guió escrit pel propi Mike Leigh, un dels cineastes britànics més rellevants de les quatre últimes dècades, Mr. Turner es centra en els darrers 26 anys de la vida del pintor britànic, un dels noms essencials de la història de l’art. Combinant la descripció dels aspectes més personals (l’estreta relació amb el seu pare, el distanciament amb les filles, els conflictes amb altres pintors dels cercles artístics, la complicitat amb l’assistenta Hannah Darby i la vídua Booth) amb la de la seva evolució com a artista (de l’academicisme a una pintura propera a l’abstracció i precursora de les innovacions dels impressionistes com Monet), la pel·lícula ens ofereix un impecable retrat de l’esquerp i contradictori William Turner, des que és un home de mitjana edat fins el moment de la seva mort. L’actor que l’interpreta és el magnífic Timothy Spall, un dels col·laboradors habituals en les pel·lícules de Mike Leigh (és el protagonista masculí de films essencials d’aquest cineasta com Life is sweet, Secrets i mentides, i Tot o res), que es va preparar a consciència per a encarnar a l’artista, llegint una vintena de llibres sobre Turner o fent un curs de pintura per tal de fer més versemblant la seva actuació. El resultat final va ser una interpretació memorable, per la qual va guanyar el premi al millor actor del Festival de Cannes.

Més enllà del sensacional treball de Timothy Spall, ben recolzat per un magnífic repartiment,  Mr. Turner també excel·leix per l’acurada direcció artística, que reprodueix amb detall els escenaris on va viure Turner. Per exemple, un dels reptes importants, resolt amb èxit, va ser construir el decorat de la sala d’exposicions de la Royal Academy, amb uns 200 quadres de diversos artistes, on té lloc la seqüència del “dia del vernissatge”. Un altre aspecte fonamental és la fotografia de Dick Pope, que mira de reproduir al màxim la tonalitat lluminosa dels quadres de Turner, un pintor que va morir pronunciant la frase “The Sun is God” (El Sol és Déu).

Joan Caus

 

Exit through the gift shop|

Posted: 4 Novembre 2015 in DOCUMENTAL
Etiquetes: , , ,

Director: Banksy. Realitzada el 2010. (Regne Unit)exit through...

Sinopsi: Thierry Guetta, un comerciant francès resident a Los Angeles, molt afeccionat al vídeo domèstic, decideix filmar un documental relacionat amb l’anomenat “street art” (“art urbà”). D’entrada, segueix el treball d’artistes com Spade Invader, especialitzat en elaborar petits mosaics que reprodueixen figures d’un videojoc, o Shephard Fairey, famós per haver penjat un munt d’adhesius de totes mides amb la imatge del lluitador André el Gegant. En un determinat moment, Guetta té l’oportunitat de conèixer personalment a Banksy, un dels principals representants de l’art urbà, conegut especialment pels seus grafits. Amb aquest propòsit, el francès es trasllada a Londres i, durant uns quants dies, segueix les activitats del misteriós artista britànic, que es nega a ensenyar el seu rostre. El resultat final dels enregistraments de Guetta és una pel·lícula titulada Life Remote Control, que no convenç a ningú. Tanmateix, l’interès del comerciant per l’art urbà és cada vegada més gran, fins el punt que ell mateix decideix convertir-se en artista i realitzar una exposició, que tindrà un gran èxit.

Comentari: Exit through the gift shop (“Sortiu per la botiga de regals”) és un curiós i interessantíssim documental, que va suposar el debut cinematogràfic de Banksy, pseudònim d’un artista plàstic nascut a Bristol l’any 1975, del qual es desconeix la seva veritable identitat però que algunes informacions recents relacionen amb Robert del Naja, líder del grup musical Massive Attack. Per bé que aquesta “opera prima” va aconseguir molt bones crítiques i un notable èxit a nivell internacional, l’enigmàtic Banksy no ha realitzat, fins el moment, cap més pel·lícula, tot i que ha seguit d’actualitat a través de les seves provocadores pintades i “performances” en diverses ciutats del món.

Tot i que el propi Banksy també apareix en diversos moments del film (amb la cara amagada i la veu modificada, per tal que ningú el pugui reconèixer!), el veritable protagonista de Exit through the gift shop és un altre artista excèntric i provocador: el nord-americà d’origen francès Thierry Guetta, conegut amb el pseudònim de Mr. Brainwash. Així, des de les primeres seqüències, seguim els moviments d’aquest singular ciutadà de Los Angeles, des del moment que s’interessa per l’art urbà i comença a enregistrar imatges de diversos artistes de carrer del seu país, fins que, a la part final, ell mateix es converteix en una celebritat com a dissenyador i pintor, amb un estil inspirat en artistes com Marcel Duchamp i Andy Warhol. L’objectiu de Banksy és convidar a l’espectador a reflexionar sobre l’art contemporani, incidint en els seus aspectes positius (crítica social, recerca de l’originalitat, impacte en el públic) però també denunciant el mercantilisme, la falsa provocació i el caràcter de broma pesada de moltes de les creacions artístiques de les últimes dècades. Això ho aconsegueix amb escreix, a través d’aquest documental, que desperta l’interès dels espectadors per l’art urbà, producte de les intervencions nocturnes de tota mena de “grafiters” en carrers i transports públics, que fan seva la tonada de la magnífica cançó de Richard Hawley que escoltem en el crèdits finals: “Tonight the streets are ours” (“Aquesta nit els carrers són nostres”).

A més de Exit through the gift shop, el DVD inclou com a extres els curtmetratges Ha nascut una estrella, Life Remote Control (un resum del documental rodat per Thierry Guetta, on hi apareix Pedro Almodóvar, gran admirador del pop-art!) i B Movie, molt recomanables si es vol aprofundir en el treball artístic de Banksy i Mr. Brainwash.

Joan Caus