Posts Tagged ‘anys 30’

La trinchera infinita

Posted: 18 Març 2021 in BIOGRÀFIC
Etiquetes: , ,

Antonio de la Torre, Belén Cuesta, Vicente Vergara. Director: Aitor Arregi, Jon Garaño, José Mari Goenaga. Realitzada el 2019. (Espanya)

Mientras dure la guerra

Posted: 18 Març 2021 in HISTÒRIC
Etiquetes: ,

Karra Elejalde, Eduard Fernández, Santi Prego. Director: Alejandro Amenábar. Realitzada el 2019. (Espanya)

Director: Salvador Simó Busom. Realitzada el 2019. (Espanya)

Regreso de Mary Poppins

Posted: 12 Desembre 2019 in FAMILIAR, MUSICAL
Etiquetes: ,

Emily Blunt, Lin-Manuel Miranda, Ben Whishaw. Director: Rob Marshall. Realitzada el 2018. (EEUU)

The artist

Posted: 16 Mai 2013 in COMÈDIA, DRAMA, MUT, ROMÀNTIC
Etiquetes: , ,

Jean Dujardin, Bérénice Bejo, James Cromwell. Director: Michel Hazanavicius. Realitzada el 2011 (França)The Artist

Sinopsi: A l’any 1927 George Valentin és un famós actor de Hollywood.Després d’estrenar amb èxit una nova pel·lícula, aquest intèrpret coneix a Peppy Miller, una aspirant a actriu que es presenta com una de les seves grans admiradores i amb qui coincideix en alguns rodatges.  Dos anys després, en imposar-se el cinema sonor, s’inicia la decadència de Valentin, incapaç d’adaptar-se a les exigències de les pel·lícules parlades. Paral·lelament, Peppy Miller augmenta la seva popularitat , fins a esdevenir una gran estrella. Incapaç d’afrontar el fracàs de les seves últimes produccions, l’actor decideix suïcidar-se. Per sort, amb l’ajuda del seu gos, Valentin salvarà la vida i podrà gaudir d’una segona oportunitat gràcies al suport de Peppy Miller, la noia que sempre l’ha estimat.

Comentari: D’ençà de la seva presentació al Festival de Cannes de 2011, “The Artist” s’ha convertit en tot un èxit a nivell internacional, avalat per diversos premis entre els quals cal destacar cinc Oscars, incloent els de millor film i millor director. Tot això no deixa de sorprendre si tenim en compte les singulars característiques d’aquesta producció: una pel·lícula muda en blanc i negre, que reivindica l’estil de Hollywood de les dècades dels anys vint i trenta dels segle passat, i es planteja com un film de “cinema dins el cinema”. La bona acceptació d’aquesta proposta contracorrent i certament arriscada, ve a demostrar que, més enllà de la tendència dominant en el cinema comercial dels darrers anys, marcada pels efectes especials, hi ha un espai per a produccions més modestes i de regust clàssic, dominades per una història emotiva i la presentació de personatges atractius i encisadors.

   L’argument de “The Artist”, centrat en l’èxit, decadència i ressorgiment de l’actor George Valentin, entre els anys 1927 i 1931, sembla inspirat en el del gran musical de la Metro “Cantant sota la pluja” (Stanley Donen i Gene Kelly, 1952) , on també s’explica el drama d’algunes estrelles de Hollywood dels anys vint amb mala veu, incapaces d’adaptar-se al cinema sonor, combinat amb elements de “Ha nascut una estrella” (Vincente Minelli, 1954), pel fet d’alternar la descripció de la davallada del protagonista amb l’ascens fulgurant de l’actriu que està enamorada d’ell. Seguint l’estructura clàssica en tres actes, la pel·lícula parteix de la presentació del protagonista, un simpàtic actor de films d’aventures amb aires de Douglas Fairbanks Jr. , que, d’entrada, se’ns mostra plenament feliç i rialler, tot i les desavinences amb la seva dona. En la part central, se’ns narra el declivi de Valentin, després de perdre la feina, fins a veure’s obligat a malvendre’s les seves possessions. Però, d’acord amb una de les regles fonamentals del cinema clàssic, les penalitats del personatge central culminaran amb la seva redempció i l’inevitable “happy end”.

   Escrita i dirigida pel cineasta francès d’origen lituà Michel Hazanavicius, “The Artist” compta amb un magnífic repartiment encapçalat per Jean Dujardin (“Pequeñas mentiras sin importancia”) i Bérénice Bejo, on també hi trobem alguns actors americans tan coneguts com James Cromwell (“Babe, el porquet valent”), fent de criat, o John Goodman (“El gran Lebowski”), en el paper de productor.A banda del bon treball d’aquests intèrprets, la pel·lícula es recorda per la interpretació del gosset Uggy, l’amic fidel del protagonista; amb una funció destacada en el decurs de la història. També és obligat fer referència a l’esplèndida banda sonora del compositor Ludovic Bource, que aprofita un fragment de la música de Bernard Herrmann per a la pel·lícula “Vértigo” d’Alfred Hitchcock; la inclusió del qual va generar una certa polèmica arran d’unes declaracions que va fer Kim Novak, la protagonista de l’obra mestra del “mag del suspens”,contrària a la utilització que n’havia fet Hazanavicius en el seu film.

Joan Caus

Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Asa Butterfield, Chloë Grace Moretz. Director: Martin Scorsese. Realitzada el 2011 (EEUU)La invención de Hugo

Sinopsi: A l’any 1931, Hugo Cabret és un orfe de tretze anys que viu amagat a l’estació de Montparnasse de París, fent la feina del seu oncle Claude, un alcohòlic a qui gairebé no veu mai. La seva activitat consisteix en fer el manteniment de tots els rellotges, vetllant per a que sempre vagin a l’hora. De tant en tant, Hugo comet petits robatoris a la botiga de joguines que hi ha l’estació per tal d’aconseguir les peces que li permetin fer funcionar un curiós autòmata-escriptor que li havia deixat el seu pare. Un dia, el senyor Georges, el propietari d’aquesta botiga, l’enxampa robant i li pren un quadern ple de dibuixos, que també havia heretat del seu progenitor. Decidit a recuperar-lo, segueix al senyor Georges fins a casa seva i acaba fent-se amic d’Isabelle, una noia de la seva mateixa edat i també òrfena, que és la fillola del botiguer. Amb l’ajut d’aquesta, Hugo podrà recuperar el quadern i obtenir la clau que li permet fer funcionar l’autòmata, que acaba realitzant un estrany dibuix amb una signatura. Aleshores, Hugo i Isabelle descobreixen que, de fet, el senyor Georges havia estat el creador de l’autòmata i que, en el passat, també havia estat un gran mag i director de cinema.

Comentari: Després de rodar quatre pel·lícules amb l’actor Leonardo di Caprio i un parell de documentals dedicats a dos dels noms clau de la història del pop-rock (l’exBeatle George Harrison i els Rolling Stones), el prestigiós director nordamericà Martin Scorsese va emprendre el repte de rodar el seu primer film adreçat especialment al públic infantil i utilitzant la tecnologia 3D. La seva intenció fou, en paraules d’aquest cineasta, “fer una pel·lícula que pugués veure la meva filla petita, de tretze anys”. La lectura de l’esplèndida novel·la il·lustrada de Brian Selznick “La invenció d’Hugo Cabret” li va aportar el material idoni per a tirar endavant el seu projecte i, amb la col·laboració del guionista John Logan, amb qui ja havia treballat a “El aviador” (2004), en va emprendre l’adaptació cinematogràfica. El resultat final fou la pel·lícula que ara comentem; una altra obra magistral de l’autor de títols com “Taxi driver”, “Toro salvage” ,”Un dels nostres” o “L’edat de la innocència”.

Seguint fidelment l’estructura de l’obra de Selznick i només introduint algunes modificacions pel que fa a certs personatges secundaris, “La invención de Hugo” ens situa al París de 1931 i, molt concretament, a l’estació de trens de Montparnasse; lloc on hi té el seu amagatall l’Hugo Cabret (Asa Butterfield), un nen orfe amb trets que ens remeten a personatges de Charles Dickens com Oliver Twist o David Copperfield. L’eix central de la història gira al voltant de l’amistat entre aquest preadolescent, una noieta de la seva mateixa edat anomenada Isabelle (Chloe Grace Moretz) i un ancià de setanta anys que treballa en una botiga de joguines, que és el padrí i tutor de l’esmentada Isabelle. En la primera meitat, l’acció es construeix al voltant dels intents d’Hugo per a fer funcionar un misteriòs autòmata que havia heretat del seu pare. Però, en la segona part, un cop revelat el secret que amaga aquest giny mecànic, la pel·lícula, a l’igual que el llibre, es presenta com un homenatge a la figura de Georges Méliès (1861-1938), un dels grans pioners de la història del cinema, pare del gènere fantàstic i autor de “Viatge a la Lluna” (1902), el primer gran film de ciència-ficció.

Rodada als Estudis Shepperton de Londres, lloc on el reconegut director artístic italià Dante Ferretti va construir la rèplica de l’estació de Montparnasse, i utilitzant tots els recursos de la més avançada tecnologia digital en 3D, “La invención de Hugo” ens ofereix un gran espectacle audiovisual al servei d’una història clàssica que, alhora, es planteja com una reivindicació del cinema mut, amb referències directes a noms clau d’aquest període com els germans Lumière o Harold Lloyd, a més, és clar, del gran George Méliès, interpretat pel sempre efectiu Ben Kingsley (“Gandhi”).

Joan Caus