Posts Tagged ‘judici’

El veredicto

Posted: 18 Mai 2020 in ADAPTACIONS
Etiquetes: , ,

Emma Thompson, Stanley Tucci, Fionn Whitehead. Director: Richard Eyre. Realitzada el 2017. (Regne Unit)

El insulto

Posted: 30 Setembre 2019 in DRAMA
Etiquetes: , ,

Adel Karam, Kamel El Basha, Camille Salameh. Director: Ziad Doueiri. Realitzada el 2017. (Líban)

Negación

Posted: 15 Octubre 2018 in HISTÒRIC
Etiquetes: , , ,

Rachel Weisz, Tom Wilkinson, Timothy Spall. Director: Mick Jackson. Realitzada el 2016. (Regne Unit)

Sinopsi: A finals dels anys noranta, la historiadora nord-americana d’origen jueu Deborah Lipstadt, especialitzada en la 2ª Guerra Mundial, viatja a Anglaterra per a donar algunes classes i conferències. En una d’aquestes xerrades hi és present David Irving, un escriptor antisemita que afirma amb vehemència que els alemanys no van matar cap presoner als camps de concentració. Després d’acusar a Deborah de falsejar la història, la nord-americana, amb el suport del seus editors, decideix enviar a Irving als tribunals, comptant amb el suport legal d’un grup d’advocats encapçalat pel veterà Richard Rampton. Aquest lletrat, en contra de la voluntat de Deborah, li recomana que no parli en el judici, i que tampoc hi intervingui com a testimoni cap supervivent del genocidi.

Comentari: En el conjunt de l’àmplia filmografia dedicada al tema de l’holocaust, on hi excel·leixen títols com els documentals Nit i boira (Alain Resnais, 1955) i Shoah (Claude Lanzmann, 1985), i els oscaritzats La llista de Schindler (Steven Spielberg, 1994) i El fill de Saul (Lázsló Nemes, 2015), hi trobem també un sèrie de films centrats en l’àmbit judicial en què se’ns descriu el procés al qual van ser sotmesos diversos nazis en els anys posteriors a la 2ª Guerra Mundial, tals com ¿Vencedores o vencidos? (Stanley Kramer, 1961), sobre els judicis de Nuremberg, o Eichmann (Robert Young, 2007). Partint també de la memòria històrica sobre l’horror dels camps de concentració, en el context d’un judici real, la principal novetat de Negación és que l’acusat no és cap criminal de guerra sinó un historiador que defensa amb convicció que els jueus no van ser exterminats pels alemanys a Auschwitz o Mauthausen, en contra de les múltiples evidències d’aquest fet.

Negación es basa en el llibre autobiogràfic “History on trial” (2005) de l’autora Deborah Lipstadt, i ens descriu el procés judicial que la va enfrontar al negacionista David Irving, autor d’obres com “La guerra de Hitler” (1977). A partir d’un magnífic guió escrit pel prestigiós dramaturg britànic David Hare (“Celobert”), la pel·lícula, dirigida per Mick Jackson (El guardaespaldas, Volcano) es centra inicialment en el personatge de Deborah, interpretada per la magnètica Rachel Weisz (Àgora, Langosta). Ben aviat, però, el seu protagonisme és compartit pels també excel·lents Timothy Spall (Secrets i mentides, Mr. Turner) i Tom Wilkinson (Cassandra’s dream, L’escriptor), que encarnen, respectivament, l’historiador David Irving i l’advocat Richard Rampton. Exceptuant unes seqüències rodades a Polònia, en què se’ns mostra una visita que realitza Deborah al camp de concentració d’Auschwitz, tota l’acció es situa a Londres i, en concret, en el recinte on es celebra el judici que es va perllongar al llarg d’un mes. Jackson opta per una narració clàssica, centrada en el duel dialèctic entre Irving i Rampton, sota la mirada atenta de Deborah, a la qual s’aconsella que no intervingui en el procés.  El resultat final és una pel·lícula distreta i interessant, que ja podem incloure entre els títols rellevants de temàtica judicial produïts en la dècada actual.

Joan Caus

 

 

 

B

Posted: 25 Juliol 2016 in BIOGRÀFIC, DRAMA
Etiquetes: ,

Pedro Casablanc, Manolo Solo. Director:  David Ilundain. Realitzada el 2015. (Espanya)b ilundain0001

Ronit Elkabetz, Simon Abkarian, Menashe Noy. Directors: Ronit i Shlomi Elkabetz. Realitzada el 2014. (Israel) gett el divorcio

El juez

Posted: 11 Juliol 2016 in DRAMA
Etiquetes: , , ,

Robert Downey Jr., Robert Duvall, Vera Farmiga. Director: David Dobkin. Realitzada el 2014. (EEUU)EL JUEZ

La conspiración

Posted: 17 Setembre 2012 in DRAMA, HISTÒRIC
Etiquetes: , ,

James McAvoy, Robin Wright, Kevin Kline. Director: Robert Redford. Realitzada el 2010 (EEUU)conspiracion

Sinopsi: El 14 d’abril de 1865,pocs dies després d’haver-se acabat la Guerra de Secessió, el president dels Estats Units Abraham Lincoln és assassinat per l’actor John Wulkes Booth, mentre assisteix a una representació teatral. Després de localitzar i matar a l’autor del magnicidi, s’arresten i es porten a judici vuit persones acusades de participar en la conspiració per a eliminar al president. Una d’elles és Mary Surratt, la propietària de l’hostal on s’havien reunit els conspiradors, entre els quals hi havia el seu fill John, que s’havia escapat i també era perseguit per la justícia. Per a fer-se càrrec de la defensa de Mary es tria al jove advocat Frederick Aiken, que havia lluitat a la guerra amb l’exèrcit del Nord. Convençut de la innocència de l’hostalera, Aiken mirarà  d’aconseguir que l’acusada sigui absolta. Però, el fet que el judici es realitzi davant d’un tribunal militar i la manca de testimonis a favor de l’inculpada dificultaran la defensa del lletrat, que maldarà per a que Mary no sigui enviada a la forca.

Comentari: “La conspiración” és, fins el moment, la darrera pel·lícula dirigida per Robert Redford; el conegut actor nordamericà que va debutat com a director l’any 1980 amb “Gente corriente” i que, des d’aleshores, seguint la línia d’altres actors com Paul Newman, Clint Eastwood o Mel Gibson, ha combinat la interpretació amb la producció i realització de diversos films, entre els quals podem destacar “Un lugar llamado Milagro” (1987) i “Quiz show” (1994). Paral·lelament a aquestes activitats, Redford també és conegut per ser el director del Festival de Sundance, dedicat a la promoció del cinema independent.

A partir d’un guió escrit per James Solomon, “La conspiración” té com a punt de partida l’assassinat del president Abraham Lincoln, una figura central de la història dels Estats Units que ha despertat l’interès de cineastes tan diversos com John Ford (“El jove Lincoln”, 1939) o Steven Spielberg (“Lincoln”, 2012). Però, a diferència dels dos esmentats“biopics”, la pel·lícula de Robert Redford no se centra en la vida del mandatari nordamericà sinó en el judici que es va fer a vuit de les persones acusades d’haver participat en la conspiració que va culminar amb l’assassinat del president. En concret, el protagonista del film és l’advocat Frederick Aiken, un noi que havia participat a la Guerra de Secessió, amb el rang de capità, i que rep l’encarrec d’assumir la defensa de Mary Surratt, una dona vídua i mare de dos fills ja grans, propietària de l’hostal on s’havien aplegat els autors del magnicidi. Així, l’eix central de la pel·lícula gira al voltant del procés judicial davant d’un tribunal militar en el qual Aiken mirarà de demostrar la innocència de Mary Surratt. En aquest sentit, “La conspiración” s’inscriu en l’ampli subgènere de les pel·lícules sobre judicis, centrats en els esforços d’un advocat honest i íntegre per a demostrar la innocència del seu client, en contra de l’opinió majoritària que en reclama la culpabilitat –pensem en títols clàssics com“Testigo de cargo” (Billy Wilder, 1957)  o “Matar a un rossinyol”(Robert Mulligan, 1962)–. Independentment de l’èxit que el lletrat aconsegueixi, el final es constitueix com una apologia dels drets judicials per damunt de les actituds venjatives i intransigents.

Realitzada amb la mateixa correcció que trobem en la resta de produccions de Robert Redford com a director, “La conspiración” destaca especialment pel treball interpretatiu del conjunt del repartiment, encapçalat per l’actor James McAvoy (“L’últim rei d’Escòcia”) i on hi trobem noms tan destacats com Robin Wright, Kevin Kline o Tom Wilkinson. A nivell tècnic, cal fer esment de la fotografia de Newton Thomas Sigel, que recrea plenament l’ambient convuls de l’època, i la banda sonora de Mark Isham, que ja havia treballat amb Redford a “El riu de la vida” i “Quiz show”.

Joan Caus

En el nombre del padre

Posted: 16 Desembre 2011 in DRAMA
Etiquetes: , , ,

Daniel Day-Lewis, Emma Thompson, Pete Postlethwaite. Director: Jim Sheridan. Realitzada el 1993 (Regne Unit, Irlanda)padre

Sinopsi: Gerry Conlon és un noi de Belfast que, a començaments dels setanta, es dedica a robar ferralla. En tenir un conflicte amb membres de l’IRA, decideix passar una temporada a Londres, a casa d’una tieta. Però, quan arriba a la capital britànica, s’instal·la, juntament amb un altre irlandès, en el pis d’un amic que forma part d’una comuna hippie.Ben aviat, les desavinences amb els anglesos d’aquesta comunitat fan que Conlon i tres companys abandonin l’habitatge. Mentre són a Guildford, esclata una bomba en un bar. D’acord amb una normativa que permet arrestar durant set dies als sospitosos de terrorisme, la policia britànica deté a Conlon i als altres tres irlandesos, que es trobaven prop del lloc de l’atemptat. Després de ser torturats i obligats a signar una declaració de culpabilitat, els quatre acusats, juntament amb alguns familiars considerats còmplices, acaben a la presó. Així, Gerry i el seu pare Giuseppe es veuen forçats a compartir cel·la en un centre penitenciari d’Anglaterra. Més endavant, un perillós terrorista de l’IRA que també compleix condemna en aquest mateix centre, afirma ser el responsable de l’atemptat de Guildford. Però, la policia britànica decideix amagar aquesta informació i manté empresonats a Gerry Colon i als seus parents i amics.

Comentari: “En el nombre del padre” és el tercer llargmetratge dirigit per l’irlandès Jim Sheridan, després de realitzar “Mi pie izquierdo” (1989) i “El prado” (1990), dues obres notables que el van convertir en un dels cineastes europeus destacats de començaments dels noranta. Tal i com havia fet en la seva “opera prima”, Sheridan es va tornar a basar en fets reals i va comptar de nou amb la col·laboració de Daniel Day Lewis, que ja havia guanyat l’Oscar al millor actor donant vida a Christy Brown, el protagonista de “Mi pie izquierdo”. El resultat fou un dels títols fonamentals de la filmografia de Sheridan, amb el qual va guanyar l’Ós d’Or al Festival de Berlín. Més endavant, actor i director tornarien a treballar junts a “The boxer” (1997), film que, a l’igual que “En el nombre del padre”, es centra en el tema del terrorisme.

A partir d’un guió coescrit per Jim Sheridan i Terry George, inspirat en el llibre autobiogràfic “Proved Innocent”de Gerry Conlon, “En el nombre del pare” ens explica la història real de “Els quatre de Guildford”; tres nois i una noia que, a l’any 1974, foren acusats injustament d’haver participat en una atemptat terrorista de l’IRA, pel qual es van veure obligats a romandre a la presó durant quinze anys. Tenint com a fil conductor la narració que Gerry Conlon (Daniel Day Lewis) fa a l’advocada Gareth Peirce (Emma Thompson) per tal que emprengui les investigacions que li permetin reobrir el cas,  la pel·lícula ens descriu els fets que van comportar la condemna de Conlon i els seus amics, els quals, a l’igual que els protagonistes de “El crimen de Cuenca” (Pilar Miró, 1979) ,es van veure obligats ,sota tortura, a declarar-se culpables d’un crim que no havien comès. L’eix central de l’argument gira al voltant de la relació d’amor i odi entre el protagonista i el seu pare Giuseppe (Pete Postlethwaite), quan ambdós es veuen obligats a compartir una mateixa cel·la, després que el segon també hagi estat inculpat per col·laborar amb els pressumptes autors materials de l’atemptat.

Pel fet d’abordar el tema del terrorisme irlandès, “En el nombre del padre” es pot relacionar amb d’altres films que també han tractat aquest mateix tema, des de clàssics  com “El delator” (John Ford,1935) o “Llarga és la nit” (Carol Reed, 1947), fins a títols més recents com “Joc de llàgrimes” (Neil Jordan, 1992). Però, en tant que aproximació a un error judicial que deriva en un drama personal i familiar, la pel·lícula de Jim Sheridan enllaça, més aviat, amb obres com “Fals culpable” (Alfred Hitchcock, 1957) o “Cadena perpètua” (Frank Darabont, 1993).

Joan Caus