Posts Tagged ‘Martin Scorsese’

Silencio

Posted: 31 Mai 2018 in ADAPTACIONS
Etiquetes: ,

Andrew Garfield, Adam Driver, Liam Neeson. Director: Martin Scorsese. Realitzada el 2016. (EEUU)

El lobo de Wall Street

Posted: 11 febrer 2015 in BIOGRÀFIC, COMÈDIA, DRAMA
Etiquetes: ,

Leonardo DiCaprio, Jonah Hill, Margot Robbie. Director: Martin Scorsese. Realitzada el 2013. (EEUU)lobo de wall st

Ben Kingsley, Sacha Baron Cohen, Asa Butterfield, Chloë Grace Moretz. Director: Martin Scorsese. Realitzada el 2011 (EEUU)La invención de Hugo

Sinopsi: A l’any 1931, Hugo Cabret és un orfe de tretze anys que viu amagat a l’estació de Montparnasse de París, fent la feina del seu oncle Claude, un alcohòlic a qui gairebé no veu mai. La seva activitat consisteix en fer el manteniment de tots els rellotges, vetllant per a que sempre vagin a l’hora. De tant en tant, Hugo comet petits robatoris a la botiga de joguines que hi ha l’estació per tal d’aconseguir les peces que li permetin fer funcionar un curiós autòmata-escriptor que li havia deixat el seu pare. Un dia, el senyor Georges, el propietari d’aquesta botiga, l’enxampa robant i li pren un quadern ple de dibuixos, que també havia heretat del seu progenitor. Decidit a recuperar-lo, segueix al senyor Georges fins a casa seva i acaba fent-se amic d’Isabelle, una noia de la seva mateixa edat i també òrfena, que és la fillola del botiguer. Amb l’ajut d’aquesta, Hugo podrà recuperar el quadern i obtenir la clau que li permet fer funcionar l’autòmata, que acaba realitzant un estrany dibuix amb una signatura. Aleshores, Hugo i Isabelle descobreixen que, de fet, el senyor Georges havia estat el creador de l’autòmata i que, en el passat, també havia estat un gran mag i director de cinema.

Comentari: Després de rodar quatre pel·lícules amb l’actor Leonardo di Caprio i un parell de documentals dedicats a dos dels noms clau de la història del pop-rock (l’exBeatle George Harrison i els Rolling Stones), el prestigiós director nordamericà Martin Scorsese va emprendre el repte de rodar el seu primer film adreçat especialment al públic infantil i utilitzant la tecnologia 3D. La seva intenció fou, en paraules d’aquest cineasta, “fer una pel·lícula que pugués veure la meva filla petita, de tretze anys”. La lectura de l’esplèndida novel·la il·lustrada de Brian Selznick “La invenció d’Hugo Cabret” li va aportar el material idoni per a tirar endavant el seu projecte i, amb la col·laboració del guionista John Logan, amb qui ja havia treballat a “El aviador” (2004), en va emprendre l’adaptació cinematogràfica. El resultat final fou la pel·lícula que ara comentem; una altra obra magistral de l’autor de títols com “Taxi driver”, “Toro salvage” ,”Un dels nostres” o “L’edat de la innocència”.

Seguint fidelment l’estructura de l’obra de Selznick i només introduint algunes modificacions pel que fa a certs personatges secundaris, “La invención de Hugo” ens situa al París de 1931 i, molt concretament, a l’estació de trens de Montparnasse; lloc on hi té el seu amagatall l’Hugo Cabret (Asa Butterfield), un nen orfe amb trets que ens remeten a personatges de Charles Dickens com Oliver Twist o David Copperfield. L’eix central de la història gira al voltant de l’amistat entre aquest preadolescent, una noieta de la seva mateixa edat anomenada Isabelle (Chloe Grace Moretz) i un ancià de setanta anys que treballa en una botiga de joguines, que és el padrí i tutor de l’esmentada Isabelle. En la primera meitat, l’acció es construeix al voltant dels intents d’Hugo per a fer funcionar un misteriòs autòmata que havia heretat del seu pare. Però, en la segona part, un cop revelat el secret que amaga aquest giny mecànic, la pel·lícula, a l’igual que el llibre, es presenta com un homenatge a la figura de Georges Méliès (1861-1938), un dels grans pioners de la història del cinema, pare del gènere fantàstic i autor de “Viatge a la Lluna” (1902), el primer gran film de ciència-ficció.

Rodada als Estudis Shepperton de Londres, lloc on el reconegut director artístic italià Dante Ferretti va construir la rèplica de l’estació de Montparnasse, i utilitzant tots els recursos de la més avançada tecnologia digital en 3D, “La invención de Hugo” ens ofereix un gran espectacle audiovisual al servei d’una història clàssica que, alhora, es planteja com una reivindicació del cinema mut, amb referències directes a noms clau d’aquest període com els germans Lumière o Harold Lloyd, a més, és clar, del gran George Méliès, interpretat pel sempre efectiu Ben Kingsley (“Gandhi”).

Joan Caus

Daniel Day-Lewis, Michelle Pfeiffer, Winona Ryder. Director: Martin Scorsese. Realitzada el 1993 (EEUU)

Sinopsi: A Nova York, pels voltants de 1870, les famílies més benestants de la ciutat, després d’anar a l’òpera, assisteixen al ball organitzat per Julius Beaufort, un dels banquers més importants de la metròpoli. Entre els convidats s’hi troben l’advocat Newland Archer i la seva promesa May Welland, acompanyats dels parents més propers. Al ball no hi és present,però, la comtesa Ellen Olenska, una cosina de May que vivia a França i que, després de separar-se del marit, havia retornat al seu país. Per la seva condició de dona independent i liberal; la comtesa no és vista amb bons ulls per una part de l’alta societat novaiorquesa. Però, d’altra banda, la gran bellesa i l’atractiu personal d’Ellen faran que, ben aviat, tingui un munt d’admiradors, tals com el banquer Beaufort o l’advocat Newland Archer, que s’enamora totalment d’ella, sent correspost per l’aristòcrata separada. A partir d’aquest moment, Archer es troba amb el dilema d’acceptar el seu compromís i casar-se amb May, o bé fer cas als seus sentiments i consolidar la seva relació amb Ellen, a desgrat de l’opinió del seu entorn social.

Comentari: “La edad de la inocencia” és una de les obres mestres indiscutibles de la filmografia del director nordamericà Martin Scorsese; cineasta fonamental de les últimes dècades gràcies a títols com “Taxi driver”, “Toro salvatge”, “Un dels nostres” o “La invención de Hugo”. La pel·lícula adapta fidelment la novel·la homònima de l’escriptora Edith Wharton (1862-1937) , publicada l’any 1920 i per la qual va guanyar el premi Pulitzer. En aquesta obra, situada a finals del segle XIX, Wharton va reflectir perfectament l’ambient de la classe social a la qual pertanyia (l’alta societat de Nova York) ,a través de la descripció acurada dels rituals en què participaven els seus membres (sopars, balls, representacions d’òpera); així com també les tensions existents entre l’aristocràcia decadent i la burgesia emergent i,finalment, triomfant. El protagonista de “La edad de la inocencia” és el jove advocat Newland Archer (Daniel Day-Lewis), fill d’una de les famílies més benestants de Nova York, que es debat entre la seva fidelitat a May Welland (Winona Ryder), una noia de bona família amb qui s’ha compromès, i el seu amor per Ellen Olenska (Michelle Pfeiffer), l’atractiva cosina de May, que havia marxat dels Estats Units per a casar-se amb un comte rus, del qual s’havia separat. L’acció central es desenvolupa al llarg d’un període de dos anys i comprèn el període en què Ellen s’estableix de nou al seu país, fins el moment en què decideix retornar a Europa. A l’igual que en la novel·la, la pel·lícula es tanca amb una seqüència situada trenta anys després, quan el personatge central ja és un home vidu i amb els fills casats.

Amb la mateixa estètica preciosista de films cabdals de Luchino Visconti com “Senso” o “El gatopardo”, “La edad de la inocencia” recrea amb tot detall els escenaris en què es movia l’aristocràcia novaiorquesa de finals del XIX, des dels sumptuosos salons plens d’obres d’art on es reunien els membres de l’alta societat per a celebrar els banquets i el balls, fins a les seves cases de camp, envoltades de magnífics jardins. Per tal de reproduir amb precisió aquests ambients,  Scorsese va comptar amb el veterà director artístic italià Dante Ferretti, responsable dels decorats de films com “El nom de la rosa” (1986) o “Dràcula” (1992), que va realitzar un treball impressionant, convertint-se, des d’aleshores, en un col·laborador habitual del director italoamericà. A més del treball de Ferretti, cal destacar el disseny de vestuari de Gabriella Pescuccio(guanyadora de l’únic Oscar que va obtenir el film), la fotografia de Michael Ballhaus, el muntatge de Thelma Schoonmaker, els títols de crèdit de Saul Bass i l’extraordinària banda sonora del mestre Elmer Bernstein (“Els set magnífics”, “Matar un rossinyol”).

Joan Caus

 

Leonardo DiCaprio, Mark Ruffalo, Ben Kingsley. Director: Martin Scorsese. Realitzada el 2010. (EEUU).

“És millor morir com un heroi que viure com un monstre”

 Aquesta frase pot resumir un film,basat en la novel·la de Dennis Lehane( autor de “Mistyc River” )  que ens trasllada a 1954 de la mà de dos detectius, Teddy Daniels (DiCaprio) i Chuck Aule (Mark Ruffalo), que es dirigeixen a una petita illa on està situat una mena d’hospital psiquiàtric en el que internen als malalts més perillosos. El motiu del viatge d’aquests agents és la misteriosa desaparició d’una perillosa pacient (Emily Mortimer) que estava reclosa  sota la direcció del sinistre doctor John Cawley (Ben Kingsley).

 Després de visionar aquesta pel·lícula un té la sensació de que el seu director, creador d’obres mestres com “Toro salvaje” (1980), “Uno de los nuestros” (1990), “Casino” (1995) o “Infiltrados” (2006), ens ha donat hora per anar a la seva consulta ( un thriller oníric i angoixant ) i que ens ha receptat una bona dosi de misteri amb efectes secundaris que, a uns pot produir una curació davant d’una obra mestra i que a d’altres pot provocar més d’una decepció per les expectatives creades.

 Scorsese beu de les virtuts del cinema clàssic recreant una atmosfera fascinant

( meravelloses escenes en el penya-segats de la illa macabra i les trobades del personatge amb la seva dona que va morir en un incendi ) que ens endinsa en el món dels somnis i la exploració de la ment humana.

Encara que Leonardo DiCaprio  ( “Titanic” -1987-, “Diamante de sangre” -2006-, “Origen” -2010-) es supera cada dia com actor deixant de banda el seu clixé d’actor adolescent , no és ni l’ombra d’actors tan propis de l’univers Scorsesià com Robert de Niro o Joe Pesci . El descens a l’infern del protagonista, que tindrà que alliberar els seus propis fantasmes del passat que li persegueixen i li turmenten , desencadena en un viatge a la paranoia i la bogeria. A més la banda sonora aguditza aquesta sensació de claustrofòbia Kafkiana.

 Una vegada vaig visitar un psiquiàtric a Manresa i vaig ser testimoni d’un suïcidi quan una senyora es va llençar des d’una finestra sense reixes. Des de llavors el tema d’aquests centres m’incomoda bastant, però pel senyor Scorsese paga la pena deixar-nos enredar fins l’increïble final que haureu de descobrir.

Atents a la influència de Alfred Hitchcock i la seva obra mestra “Vértigo” (1958), a la excepcional fotografia i les enigmàtiques interpretacions de dos veterans il·lustres com  Max Von Sydow ( “Pelle el conquistador” -1987-, “El exorcista” -1973- ) i Ben Kingsley ( “La lista de Schindler” -1993- , “Oliver Twist” -2005- ).

Salvador Lara

 

 

 

El aviador

Posted: 11 Abril 2011 in BIOGRÀFIC, DRAMA
Etiquetes: ,

Leonardo DiCaprio, Cate Blanchett, Kate Beckinsale. Director: Martin Scorsese. Realitzada el 2004. EEUU.

Sinopsi: Després de la mort dels seus pares i d’heretar una gran fortuna, el jove Howard Hughes decideix invertir una part dels ingressos obtinguts en les seves explotacions petrolíferes tot produint i dirigint una espectacular pel·lícula d’aviació titulada “Hell’s Angels”, el rodatge de la qual resulta força accidentat. Estrenada amb èxit l’esmentada superproducció, Hughes continua involucrat en el món del cinema, alhora que persisteix en la seva afició per l’aeronàutica, amb el disseny de nous avions que ell mateix s’encarrega de pilotar. En principi, els negocis li van prou bé i, a més, té relacions amb algunes de les grans actrius de Hollywood, com Katherine Hepburn o Ava Gardner. Però, més endavant, els problemes amb la censura derivats d’un dels seus films, un accident d’aviació que li produeix fortes lesions i l’agreujament del trastorn obsessivo-compulsiu que pateix des de petit, faran que la vida del magnat no sigui del tot feliç.

Comentari: Considerat com un dels directors nordamericans més importants de la història del cinema gràcies a títols com “Taxi driver”, “Toro salvatge” o “Un dels nostres”; Martin Scorsese va iniciar en la primera dècada del segle XXI  una col·laboració amb l’actor Leonardo DiCaprio que va donar com a resultat la producció de quatre films ben diferents i de notable qualitat, els quals van obtenir força èxit i diverses candidatures als Oscar:”Gangs of New York” (2002), “El aviador” (2004), “Infiltrats” (2006) i “Shutter Island” (2010). D’aquest conjunt, potser el film menys reeixit és, justament, “El aviador”, degut a comptar amb un guió poc consistent que fa que l’interès de la història decaigui considerablement en la segona part del seu metratge.Amb tot, la pel·lícula té prou elements d’interès i compta amb un magnífic treball a nivell tècnic (disseny de producció, fotografia, muntatge, efectes visuals) que va fer que el film obtingués cinc premis de l’Acadèmia de Hollywood.

“El aviador” es basa en la biografia del magnat nordamericà Howard Hughes (1905-1976), un personatge excèntric i megalòman, que va quedar orfe quan era un adolescent i que patia un trastorn obsessivo-compulsiu, heretat, en gran part, de la seva mare; una dona obsessionada per la higiene. Tot i que la pel·lícula s’inicia amb unes imatges de la infantesa del personatge, que ens permeten entendre el problema psicològic que l’afectarà al llarg de la seva vida, l’acció central del film es situa al llarg de les dècades dels anys trenta i quaranta, en el moment en què Hughes decideix introduir-se en el món del cinema, alhora que manté la seva dèria pels avions. De la suma d’aquestes dues aficcions en sorgiria la producció d’una de les obres més cares de la història del cinema: el film d’aviació “Hell’s Angels. Així, la primera part de “El aviador” ens descriu l’accidentat rodatge de l’”opera prima” de Hughes, la seva estrena multitudinària i les relacions amoroses del magnat amb l’extraordinària actriu Katherine Hepburn (interpretada de forma brillant per Cate Blanchett). Més endavant, la segona meitat de la pel·lícula, situada a la dècada dels quaranta, ens presenta al protagonista capficat en el disseny d’un avió revolucionari, anomenat “Hèrcules”, que ell mateix s’encarregarà de pilotar en un vol de prova.

En la línia de la fonamental “Ciutadà Kane” d’Orson Welles, “El aviador” ens permet apropar-nos a la contradictòria personalitat de Howard Hughes, un multimilionari amb talent però psicològicament inestable, que, tot i viure enmig de l’opulència, no acaba de trobar la felicitat. La pel·lícula destaca pel magnífic treball d’ambientació i per l’esforçada interpretació de Leonardo DiCaprio, que ja havia excel·lit donant vida a personatges amb greus trastorns psicològics a “Qui estima a Gilbert Grape?” o en la també biogràfica “Diari d’un rebel”.

Joan Caus