Posts Tagged ‘Studio Ghibli’

Director: Hayao Miyazaki. Realitzada el 1997. (Japó)

Mi vecino Totoro

Posted: 12 Desembre 2019 in ANIMACIÓ
Etiquetes: ,

Director: Hayao Miyazaki. Realitzada el 1988. (Japó)

Pompoko

Posted: 3 gener 2018 in ANIMACIÓ, COMÈDIA
Etiquetes: , , , ,

Director: Isao Takahata. Realitzada el 1994. (Japó)

Director:  Isao Takahata. Realitzada el 1991. (Japó)

Director: Hayao Miyazaki. Realitzada el 2008. (Japó)

Director: Isao Takahata. Realitzada el 2013. (Japó)cuento-de-la-princesa-kaguya0001

Sinopsi: Mentre està tallant bambú al bosc, un ancià veu una branca lluminosa dins la qual hi troba una nena minúscula vestida amb roba luxosa. Considerant-la un regal del cel, se l’emporta a casa seva i l’ensenya a la seva dona. De forma misteriosa, la nena es transforma en un nadó de mida normal. Aleshores, la parella de camperols decideixen adoptar-la. La nena va creixent de forma accelerada i es transforma en una jove de gran bellesa. Com el seu pare adoptiu ha trobat, en altres branques de bambú, or i teles refinades, considera que el destí de la seva filla és ser una princesa i casar-se amb un noble. Així, l’ancià, amb la riquesa que ha trobat al bosc, compra una luxosa mansió a la ciutat, on es trasllada amb la família. També contracta una institutriu per tal que eduqui la noia. Uns mesos després, cinc pretendents es presenten a la mansió de la princesa Kaguya per tal de sol·licitar la seva mà, però la jove només accepta casar-se amb aquell que li porto un present meravellós i molt difícil d’aconseguir.

Comentari: El cuento de la princesa Kaguya és el cinquè llargmetratge del director japonès Isao Takahata, un dels grans mestres de l’anime i fundador, juntament amb Hayao Miyazaki, del mític Studio Ghibli, d’on han sorgit els films més importants de la història del cinema d’animació nipó. Conegut, sobretot, per haver dirigit  la magistral La tomba de les lluernes (1988), Takahata va tornar a enlluernar amb la pel·lícula que ara comentem, considerada també com una obra mestra i nominada a l’Oscar al millor film d’animació de l’any 2014.

Basada en el conte tradicional japonès del segle X “El tallador de bambú”, El cuento de la princesa Kaguya ens presenta la història d’una nena d’origen sobrenatural que és adoptada per una parella d’humils camperols sense fills. Així, el punt de partida del film, que ens pot fer pensar en el de Superman (Richard Donner, 1978), ve marcat per la màgia i la fantasia, però, ben aviat, s’imposa un registre més realista, centrat en l’evolució de la protagonista des que és una nena fins que es converteix en una noia de gran bellesa. Aquesta primera part de la pel·lícula ve marcada per un to optimista, lligat a l’exaltació de la vida rural i l’harmonia amb la natura. Però, quan l’acció es trasllada del camp a la ciutat, el film adopta un caire més melangiós, d’acord amb l’estat d’ànim de Kaguya, incòmoda en el seu nou rol de princesa i que enyora la llibertat de quan vivia al camp.

Tot i que el disseny dels personatges manté els trets fonamentals de les grans obres de l’estudi Ghibli, la pel·lícula de Takahata presenta una estètica diferent, basada en uns dibuixos realitzats amb la tècnica de l’aquarel·la, de traç tradicional i colors tènues. En aquest sentit, tal com també passa en el film brasiler El niño y el mundo (Âle Abreu, 2013), El cuento de la princesa Kaguya s’oposa al model dominant de l’animació en 3D i reivindica un estil més tradicional, sense renunciar a les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, a l’hora de combinar i organitzar els dibuixos per a fer-ne l’edició. El resultat final és una obra d’extraordinària bellesa, plena de poesia, que suposa una nova fita en l’assoliment de l’excel·lència per part dels estudis que han produït títols cabdals del cinema d’animació com El meu veí Totoro (1988), La princesa Mononoke (1997), El viatge de Chihiro (2001), i, més recentment, El recuerdo de Marnie (2014) o La tortuga roja (2016).

Joan Caus

 

 

 

Director: Hiromasa Yonebayashi. Realitzada el 2014 (Japó)el-recuerdo-de-marnie0001

Sinopsi: Per recomanació del seu metge, Anna Sayaka, una noia òrfena i tímida que pateix asma i viu amb la seva tieta a Saporo, es trasllada una temporada a Kishiura, on és acollida per uns parents. En arribar a aquest poble costaner, se sent atreta per una estranya mansió. Tot i que, a primer cop d’ull, l’edifici misteriós sembla deshabitat, Anna veu llum en una de les finestres. Dies després, en acostar-se a la casa, comprova que hi viu Marnie, una noia rossa de la seva mateixa edat, amb la qual estableix una gran amistat. Però, el fet que l’amiga només aparegui intermitentment, no es vulgui allunyar gaire de la mansió i que, en retornar al casalot, no la trobi, fa dubtar a Anna que Marnie realment no existeixi i només sigui un producte de la seva imaginació.

Comentari: El recuerdo de Marnie és el segon llargmetratge d’animació de Hiromasa Yonebayashi, un cineasta japonès que va debutar amb l’excel·lent Arriety y el mundo de los diminutos (2010). Produïda per l’Studio Ghibli, es tracta d’una de les darreres grans obres sorgides de l’empresa fundada per Hayao Miyazaki, juntament amb El cuento de la princesa Kaguya (Isao Takahata, 2013) i La tortuga roja (Michael Dudok de Wit, 2016).

Tal i com ja havia fet a Arriety y el mundo de los diminutos, basada lliurement en la novel·la de Mary Norton “The borrowers”, Yonebayashi va partir de l’obra d’una altra autora britànica (“Quan Marnie va ser allà” de Joan G. Robinson) i la va adaptar a la geografia japonesa. Amb un punt de partida similar al del seu film precedent, El recuerdo de Marnie té com a protagonista una adolescent malalta i solitària, anomenada Anna, que, de forma inesperada, veu l’oportunitat de superar els seus traumes emocionals a través d’una noia peculiar, anomenada Marnie; tan sorprenent com la remenuda Arrietty que alegrava l’existència al jove Sho, afectat per problemes cardíacs. Així, a través d’una narració que combina la descripció realista de la vida en un tranquil poblet costaner del Japó, amb la irrupció d’elements fantàstics, en la línia de les grans produccions de l’estudi Ghibli, la pel·lícula se’ns planteja, d’entrada, com una oda a l’amistat entre noies adolescents amb problemes familiars. Però, en la part final del film, es deixen de banda els elements misteriosos i sobrenaturals i s’incideix en la curació de la introvertida Anna, en el moment en què pren consciència del seu passat i es reconcilia amb el món.

Amb un disseny de personatges que segueix les pautes estètiques del mestre Hayao Miyazaki, des de les seves famoses sèries dels anys setanta Heidi i Marco fins al seu darrer film El viento se levanta (2013), El recuerdo de Marnie és una altra demostració del virtuosisme dels animadors de l’estudi Ghibli, veritables mestres a l’hora de combinar la precisió tècnica dels dibuixos, d’impecable elaboració formal i gran bellesa, amb un relat altament emotiu i perfectament narrat. Així doncs, ens trobem amb una de les joies del cinema d’animació dels darrers anys, que va competir per l’Oscar al millor film de dibuixos animats amb altres perles com El niño y el mundo (Âle Abreu, 2013), Anomalisa (Charlie Kaufman, 2015), La oveja Shaun (Starzak i Burton, 2015) i la guanyadora Del revés (Pete Docter i Ronnie del Carmen, 2015).

Joan Caus