Posts Tagged ‘nazisme’

Jojo Rabbit

Posted: 18 Març 2021 in COMÈDIA
Etiquetes: , ,

Roman Griffin Davis, Thomasin McKenzie, Taika Waititi. Director: Taika Waititi. Realitzada el 2019. (Nova Zelanda)

Dorian Le Clech, Batyste Fleurial, Patrick Bruel. Director: Christian Duguay. Realitzada el 2017. (França)

Jonas Armstrong, Ben Kingsley, Hannah Tointon. Director: Mark Schmidt. Realitzada el 2014. (EEUU)

Negación

Posted: 15 Octubre 2018 in HISTÒRIC
Etiquetes: , , ,

Rachel Weisz, Tom Wilkinson, Timothy Spall. Director: Mick Jackson. Realitzada el 2016. (Regne Unit)

Sinopsi: A finals dels anys noranta, la historiadora nord-americana d’origen jueu Deborah Lipstadt, especialitzada en la 2ª Guerra Mundial, viatja a Anglaterra per a donar algunes classes i conferències. En una d’aquestes xerrades hi és present David Irving, un escriptor antisemita que afirma amb vehemència que els alemanys no van matar cap presoner als camps de concentració. Després d’acusar a Deborah de falsejar la història, la nord-americana, amb el suport del seus editors, decideix enviar a Irving als tribunals, comptant amb el suport legal d’un grup d’advocats encapçalat pel veterà Richard Rampton. Aquest lletrat, en contra de la voluntat de Deborah, li recomana que no parli en el judici, i que tampoc hi intervingui com a testimoni cap supervivent del genocidi.

Comentari: En el conjunt de l’àmplia filmografia dedicada al tema de l’holocaust, on hi excel·leixen títols com els documentals Nit i boira (Alain Resnais, 1955) i Shoah (Claude Lanzmann, 1985), i els oscaritzats La llista de Schindler (Steven Spielberg, 1994) i El fill de Saul (Lázsló Nemes, 2015), hi trobem també un sèrie de films centrats en l’àmbit judicial en què se’ns descriu el procés al qual van ser sotmesos diversos nazis en els anys posteriors a la 2ª Guerra Mundial, tals com ¿Vencedores o vencidos? (Stanley Kramer, 1961), sobre els judicis de Nuremberg, o Eichmann (Robert Young, 2007). Partint també de la memòria històrica sobre l’horror dels camps de concentració, en el context d’un judici real, la principal novetat de Negación és que l’acusat no és cap criminal de guerra sinó un historiador que defensa amb convicció que els jueus no van ser exterminats pels alemanys a Auschwitz o Mauthausen, en contra de les múltiples evidències d’aquest fet.

Negación es basa en el llibre autobiogràfic “History on trial” (2005) de l’autora Deborah Lipstadt, i ens descriu el procés judicial que la va enfrontar al negacionista David Irving, autor d’obres com “La guerra de Hitler” (1977). A partir d’un magnífic guió escrit pel prestigiós dramaturg britànic David Hare (“Celobert”), la pel·lícula, dirigida per Mick Jackson (El guardaespaldas, Volcano) es centra inicialment en el personatge de Deborah, interpretada per la magnètica Rachel Weisz (Àgora, Langosta). Ben aviat, però, el seu protagonisme és compartit pels també excel·lents Timothy Spall (Secrets i mentides, Mr. Turner) i Tom Wilkinson (Cassandra’s dream, L’escriptor), que encarnen, respectivament, l’historiador David Irving i l’advocat Richard Rampton. Exceptuant unes seqüències rodades a Polònia, en què se’ns mostra una visita que realitza Deborah al camp de concentració d’Auschwitz, tota l’acció es situa a Londres i, en concret, en el recinte on es celebra el judici que es va perllongar al llarg d’un mes. Jackson opta per una narració clàssica, centrada en el duel dialèctic entre Irving i Rampton, sota la mirada atenta de Deborah, a la qual s’aconsella que no intervingui en el procés.  El resultat final és una pel·lícula distreta i interessant, que ja podem incloure entre els títols rellevants de temàtica judicial produïts en la dècada actual.

Joan Caus

 

 

 

Suite francesa

Posted: 25 Juliol 2016 in ADAPTACIONS, DRAMA, ROMÀNTIC
Etiquetes: , ,

Michelle Williams, Kristin Scott Thomas, Matthias Schoenaerts. Director: Saul Dibb. Realitzada el 2014. (Regne Unit)suite francesa0001

La dama de oro

Posted: 11 Juliol 2016 in BIOGRÀFIC, DRAMA
Etiquetes: , ,

Helen Mirren, Ryan Reynolds, Daniel Brühl. Director: Simon Curtis. Realitzada el 2015. (Regne Unit)la dama de oro

Sinopsi: Maria Altmann és una austríaca d’origen jueu, vídua d’un tenor, que es va veure obligada a fugir del seu país durant la 2ª Guerra Mundial i es va instal·lar a Los Angeles, on va obrir una botiga de roba. En morir la seva germana, troba un seguit de documents que l’acrediten com a propietària legítima d’un valuós retrat de la seva tieta Adele pintat per Gustav Klimt; una obra que va ser robada pels nazis i que, posteriorment, va ser recuperada i exposada a la galeria Belvedere de Viena. Amb l’ajuda del jove advocat Randy Schoenberg, descendent també d’una família d’exiliats, es proposa recuperar el quadre. Per tal d’aconseguir-ho, Maria i Randy fan un viatge a Viena per tal de posar una demanda al govern austríac, emparant-se en una llei que l’obliga a restituir les obres d’art espoliades pels nazis. Allà reben l’ajuda d’un periodista d’investigació, anomenat Hubertus Czernin, que els facilita els tràmits. Com era previsible, d’entrada, no aconsegueixen que els tribunals austríacs acceptin el cas. Però, més endavant, en tornar als Estats Units, l’advocat tramet la demanda a una jutgessa de l’Estat de Califòrnia que sí l’accepta i fa possible que Maria pugui recuperar el retrat de la seva tieta, valorat en més de 100 milions de dolars.

Comentari: En un article publicat en el suplement “Cultura/s” del diari La Vanguardia del 16 de maig de 2015, el galerista barceloní Artur Ramon afirma que el cinema ha incidit en la qüestió de l’art des de cinc grans temes: “la vida de l’artista com un heroi romàntic, la fascinació per les falsificacions, els robatoris com a subgènere d’acció, el col·leccionisme o la metàfora de la possessió i la restitució com a recuperació de la memòria”. Centrant-nos en títols recents, tenim bons exemples de biografies de pintors en films com Renoir (Gilles Bourdos, 2012) o Mr. Turner (Mike Leigh, 2014), i també una interessant aproximació al col·leccionisme de quadres en la notable La millor oferta (Giuseppe Tornatore, 2014). La dama de oro és una bona mostra del cinquè tema, o sigui, la restitució d’obres d’art a persones que havien patit un espoli en temps de guerra.

Basada en fets reals, la pel·lícula que ara comentem s’inicia amb unes imatges del pintor austríac Gustav Klimt (1862-1918), artista que va ser objecte d’un “biopic” dirigit per Raoul Ruiz i interpretat per John Malkovich l’any 2006, pintant un retrat d’Adele Bloch-Bauer, una dama de l’alta societat vienesa. Tot seguit, fem un salt en el temps i ens situem als Estats Units, a finals dels anys noranta, on hi trobem a la septuagenària Maria Altmann, neboda de la model de Klimt. L’eix central de la narració s’organitza al voltant del procés judicial que engega la protagonista per tal de recuperar el retrat de la seva tieta, comptant amb l’ajuda d’un advocat que és nét del músic Arnold Schoenberg. Amb un muntatge que alterna les imatges del present amb diversos “flash backs” situats a les dècades dels anys trenta i quaranta del segle XX, es combina la descripció dels passos que segueixen els protagonistes per tal d’assolir el seu objectiu amb els records d’infantesa i joventut de Maria, marcats per l’amenaça dels nazis i la necessitat de fugir del seu país, per tal d’evitar l’holocaust.

La dama de or va ser dirigida pel britànic Simon Curtis, un realitzador televisiu que va debutar al cinema amb Mi semana con Marilyn (2011), també basada en fets reals (el rodatge de El príncep i la corista). A l’igual que en el seu primer llargmetratge, va comptar amb un repartiment de primer nivell, encapçalat per Helen Mirren (The queen) i Ryan Reynolds (Buried), on també hi trobem, en un rol més secundari, a l’actor germano-català Daniel Brühl (Salvador).

Joan Caus

 

Corazones de acero

Posted: 11 Juliol 2016 in ACCIÓ, DRAMA
Etiquetes: , ,

Brad Pitt, Shia LaBeouf, Logan Lerman. Director: David Ayer. Realitzada el 2014. (EEUU)corazones de acero0001

La ola

Posted: 29 Abril 2016 in DRAMA
Etiquetes: , , ,

Jürgen Vogel, Frederick Lau, Max Riemelt. Director: Dennis Gansel. Realitzada el 2008. (Alemania)la ola0001

Director: Edmon Roch. Realitzada el 2009. (Espanya)garbo

Ida

Posted: 25 febrer 2015 in DRAMA
Etiquetes: , , , ,

Agata Kulesza, Agata Trzebuchowska, Dawid Ogrodnik. Director: Pawel Pawlikowski. Realitzada el 2013 (Polònia).ida

Sinopsi: Anna és una noia òrfena d’uns vint anys que, de petita, va ser adoptada per les monges d’un convent polonès i que està a punt de professar, després de passar pel període de noviciat. Pocs abans de fer-ho, rep una carta d’una tieta anomenada Wanda Gruz, de la qual en desconeixia l’existència, que treballa com a jutgessa per al règim comunista. Per tal de saber més coses de la seva família, Anna abandona per uns dies el convent i va a casa de la seva parenta. Aleshores, Wanda comunica a la neboda que el seu nom real és Ida Lebenstein, que és jueva i que els seus pares i el seu germà van ser assassinats durant la Segona Guerra Mundial. Amb el propòsit de localitzar un home que va acollir els Lebenstein abans de ser executats, Wanda i Ida inicien un recorregut per diversos indrets de Polònia, en el qual la novícia es qüestiona la seva fe i, fins i tot, es planteja la possibilitat de penjar els hàbits.

Comentari: “Ida” és el cinquè llargmetratge de ficció del director polonès establert al Regne Unit, Pawel Pawlikowski; un cineasta que va debutar en el camp del documental i que, fins ara, era un autor força desconegut a Catalunya, on només s’havia estrenat una de les seves pel·lícules (“Last Resort”, 2000). Tot i que la pel·lícula que ara comentem també va tenir una distribució força minoritària al nostre país, la gran quantitat de guardons que ha obtingut, entre els quals cal destacar el Goya al millor film europeu , el Bafta a la millor pel·lícula de parla no anglesa i cinc dels premis més importants de l’Acadèmia del Cinema Europeu, la converteixen és un dels títols més rellevants dels darrers anys. Així, Pawlikowski se suma a la llista dels grans noms del cinema polonès, al costat de directors com els encara en actiu Roman Polanski i Andrzej Wadja, i el ja desaparegut Krzytsztof Kieslowski.

Basada en un guió original del propi Pawel Pawlikowski, escrit amb col·laboració de Rebecca Lenkiewicz, la història de “Ida” es situa a la Polònia de començaments dels anys seixanta i es centra en la relació entre una novícia anomenada Anna (Agata Trzebuchowska), que, a l’igual que la protagonista de “Canción de cuna” (José Luis Garci, 1994), havia estat adoptada per les monges d’un convent quan era una nena de pocs mesos,  i la seva tieta Wanda (Agata Kulesza), una jutgessa soltera que viu una forta crisi personal, derivada del seu desencís per l’evolució del règim comunista del seu país, que l’ha portat a l’alcoholisme i la promiscuïtat. Adoptant l’estructura d’una “road movie”, la pel·lícula ens apropa al dilema existencial d’Anna en el moment que descobreix els seus orígens jueus i reviu el drama de la seva família, alhora que ens apropa al desconcert de Wanda, que tampoc ha aconseguit superar els traumes del seu passat.

Amb un estil auster i contemplatiu que ens pot fer recordar al del cineasta francès Robert Bresson, la pel·lícula es construeix a base de plans molt elaborats, d’una gran bellesa formal, presentats a ritme pausat, amb pocs diàlegs i molts silencis. En aquest sentit, cal remarcar l’extraordinària fotografia en blanc i negre de Lukasz Zal, que reflecteix plenament la grisor de l’època i els clarobscurs emocionals dels diversos personatges.

Joan Caus