Marie Rivière, Vincent Gauthier. Director: Éric Rohmer. Realitzada el 1986. (França)
Sinopsi: Délphine és una noia de trenta anys, força melangiosa i introvertida, que treballa com a secretària a París. Pocs dies després de partir peres amb el seu xicot, anomenat Jean-Pierre, té una segona decepció quan veu estroncat el seu propòsit de viatjar a Grècia amb una amiga. Així, en començar el juliol, un parell de setmanes abans d’iniciar les vacances, Délphine encara no sap què farà en el seu període de lleure estival. Finalment, acceptarà l’oferiment de la seva amiga Françoise de passar uns dies amb ella i la seva família a Cherbourg. Però, malgrat que rep un bon acolliment, la secretària no s’acaba de trobar còmoda en aquesta ciutat de Normandia i decideix retornar a la capital, cinc dies després d’haver-ne marxat.
Comentari: Éric Rohmer (pseudònim de Jean-Marie Maurice Scheler, 1920-2010) fou un dels autors més rellevants de la “Nouvelle vague”, el moviment cinematogràfic que va renovar el setè art a finals dels anys 50 i començaments dels 60, impulsat per cineastes com François Truffaut, Jean-Luc Godard o Alain Resnais. A banda de dirigir diversos curtmetratges (tres dels quals es troben en l’edició en DVD del film que comentem, i que no us heu de perdre!) i documentals per a la televisió, la filmografia de Rohmer està formada per una vintena llarga de llargmetratges, la majoria dels quals s’apleguen en tres sèries: “Contes morals” , “Comèdies i proverbis” i “Contes de les quatre estacions”. “El rayo verde” (1986) és el cinquè i millor dels sis films inclosos en la segona d’aquestes sèries, produïda al llarg de la dècada dels anys 80 del segle passat.
A l’igual que la resta de títols que integren les “Comèdies i proverbis”, “El rayo verde” ens explica la història d’una noia afectada per una crisi amorosa que mira de refer la seva vida sentimental, amb l’ajuda dels amics i la confiança en l’atzar. En aquest cas, es tracta de Delphine, una jove força reservada i solitària, a la qual dóna vida l’actriu Marie Rivière, que ja havia treballat amb Rohmer a “Perceval le Gallois” (1979) i “La dona de l’aviador” (1980), i que aquí també va col·laborar àmpliament en el guió, molt més obert a la improvisació que en d’altres obres del cineasta francès. Amb una estructura de dietari similar a la que ja havia utilitzat a “El genoll de la Clara” (1971), se’ns descriu la vida de Delphine al llarg de cinc setmanes d’estiu, i el seu itinerari vacacional que la portarà primer a Cherbourg i després a Biarritz, fins arribar a la localitat de San Juan de Luz, on la protagonista podrà observar el fenomen òptic del raig verd, associat a la posta de sol, un moment màgic similar al de l’hora blava, en aquest cas vinculat a l’albada, exposat per Rohmer al film “Quatre aventures de Reinette i Miravelle”, rodat també al 1986.
Si bé “El rayo verde” té el seu punt fort en l’extraordinària interpretació de Marie Rivière, que borda el seu rol de l’entranyable Delphine, ben recolzada per un ampli repartiment on també hi trobem la presència d’altres actrius habituals de Rohmer com Béatrice Romand (“El bon casament”) o Rosette (“Pauline a la platja”), el film també excel·leix en les magnífiques descripcions dels indrets de la costa normanda i del país basc francès on es situa l’acció, amb el seus cels ennuvolats, els vents del nord i el color verd de la vegetació; uns elements paisatgístics que s’adiuen plenament al caràcter trist però esperançat de la protagonista. Tot plegat fa que “El rayo verde” sigui una de les joies de la filmografia d’aquest mestre francès, un dels directors que més bé han sabut plasmar l’amistat en el cinema, tal com també podem observar en d’altres obres fonamentals de la seva filmografia com “L’amic de la meva amiga”(1987) o l’extraordinària tetralogia “Contes de les quatre estacions” (1990-1998).
Joan Caus
cinemarc 