Réphaël Ghrenassia, Joshua Raccah, Géraldine Martineau. Director: Rudi Rosenberg. Realitzada el 2015. (França)
Sinopsi: Benoît és un adolescent de catorze anys que se’n va a viure amb la seva família, formada pels pares i un oncle solter, a París. Pel seu caràcter tímid, li costa fer amics en el nou institut, on, a més, és objecte de befes per part d’una colla liderada per un noi anomenat Charles. Però, ben aviat, Benoît s’avé amb dos companys que, a l’igual que ell, no són massa acceptats per la resta d’alumnes: l’obès i maldestre Joshua i el saberut Constantin. D’altra banda, també connecta bé amb Aglaée, que pateix una discapacitat, i Johanna, una noia sueca que encara no domina el francès i de la qual s’enamora.
Comentari: El novato és el primer llargmetratge dirigit per Rudi Rosenberg, un actor francès gens conegut a Catalunya i que ha treballat, sobretot, en l’àmbit televisiu. Especialment interessat en l’etapa de l’adolescència, va debutar com a director amb els curtmetratges 13 ans (2008) i Aglaée (2010), centrats en diversos nois i noies amb problemes d’adaptació. En aquesta mateixa línia, la seva òpera prima es pot veure com un desenvolupament de les situacions plantejades en aquests dos curts, inclosa la repetició del personatge d’Aglaée, una noia que pateix una paràlisi en un costat del cos, que l’hi impedeix moure un braç i l’obliga a caminar amb dificultat.
L’argument de El novato, basat en un guió original del propi director, parteix d’una premissa similar a la del film Sing Street (John Carney, 2016), o sigui, la complicada inserció d’un adolescent en el seu nou institut, que, d’entrada, és víctima de “bullying” però que, més endavant, aconseguirà superar els seus problemes, amb la complicitat d’altres nois i noies atípics, amb els quals formarà una colla. Aquesta és també la situació de la novel·la juvenil L’anticlub de l’escriptor català Àngel Burgas, un dels autors més llegits en els instituts catalans. D’altra banda, també és evident la relació entre El novato i films americans recents com Las ventajas de ser un marginado (Stephen Chbosky, 2012) i Yo, él i Raquel (Alfonso Gómez-Rejón, 2015).
Per tal de reunir el repartiment de la pel·lícula, Rudi Rosenberg va realitzar un càsting amb dotzenes d’adolescents, sense cap experiència cinematogràfica. Finalment, va triar a Rephaël Ghrenassia per a interpretar al protagonista Benoît, un noi tímid que reprodueix alguns trets del personatge central del curt 13 ans. També va escollir a Joshua Raccah i Guillaume Cloud-Roussel, per a donar vida al totxo Joshua i al molt més espavilat Constantin, respectivament. Pel que fa a la part femenina, la sueca Johanna Lindstedt gairebé s’interpreta a ella mateixa (com el seu personatge, també anomenat Johanna, aquesta noia no dominava gens el francès). Finalment, enmig d’aquesta selecció d’actors no professionals debutants, ens trobem, en el paper de la discapacitada Aglaée, a Géraldine Martineau, una actriu amb una amplíssima trajectòria teatral i que, tot i que ja tenia 30 anys quan va aparèixer en aquesta pel·lícula, no desentona gens en el conjunt dels estudiants de l’institut.
Sense ser especialment lluïda, El novato és una comèdia força correcta i distreta, que ens presenta de forma versemblant la realitat dels adolescents, molt més interessats en la gresca que en els estudis. En aquest sentit, tenen una funció clau les dues seqüències de festes que trobem a la pel·lícula, en la primera de les quals hi podem sentir un dels grans hits del tecno-pop dels vuitanta: el tema “Don’t you want me” del grup Human League.
Joan Caus
