Director: Isao Takahata. Realitzada el 2013. (Japó)cuento-de-la-princesa-kaguya0001

Sinopsi: Mentre està tallant bambú al bosc, un ancià veu una branca lluminosa dins la qual hi troba una nena minúscula vestida amb roba luxosa. Considerant-la un regal del cel, se l’emporta a casa seva i l’ensenya a la seva dona. De forma misteriosa, la nena es transforma en un nadó de mida normal. Aleshores, la parella de camperols decideixen adoptar-la. La nena va creixent de forma accelerada i es transforma en una jove de gran bellesa. Com el seu pare adoptiu ha trobat, en altres branques de bambú, or i teles refinades, considera que el destí de la seva filla és ser una princesa i casar-se amb un noble. Així, l’ancià, amb la riquesa que ha trobat al bosc, compra una luxosa mansió a la ciutat, on es trasllada amb la família. També contracta una institutriu per tal que eduqui la noia. Uns mesos després, cinc pretendents es presenten a la mansió de la princesa Kaguya per tal de sol·licitar la seva mà, però la jove només accepta casar-se amb aquell que li porto un present meravellós i molt difícil d’aconseguir.

Comentari: El cuento de la princesa Kaguya és el cinquè llargmetratge del director japonès Isao Takahata, un dels grans mestres de l’anime i fundador, juntament amb Hayao Miyazaki, del mític Studio Ghibli, d’on han sorgit els films més importants de la història del cinema d’animació nipó. Conegut, sobretot, per haver dirigit  la magistral La tomba de les lluernes (1988), Takahata va tornar a enlluernar amb la pel·lícula que ara comentem, considerada també com una obra mestra i nominada a l’Oscar al millor film d’animació de l’any 2014.

Basada en el conte tradicional japonès del segle X “El tallador de bambú”, El cuento de la princesa Kaguya ens presenta la història d’una nena d’origen sobrenatural que és adoptada per una parella d’humils camperols sense fills. Així, el punt de partida del film, que ens pot fer pensar en el de Superman (Richard Donner, 1978), ve marcat per la màgia i la fantasia, però, ben aviat, s’imposa un registre més realista, centrat en l’evolució de la protagonista des que és una nena fins que es converteix en una noia de gran bellesa. Aquesta primera part de la pel·lícula ve marcada per un to optimista, lligat a l’exaltació de la vida rural i l’harmonia amb la natura. Però, quan l’acció es trasllada del camp a la ciutat, el film adopta un caire més melangiós, d’acord amb l’estat d’ànim de Kaguya, incòmoda en el seu nou rol de princesa i que enyora la llibertat de quan vivia al camp.

Tot i que el disseny dels personatges manté els trets fonamentals de les grans obres de l’estudi Ghibli, la pel·lícula de Takahata presenta una estètica diferent, basada en uns dibuixos realitzats amb la tècnica de l’aquarel·la, de traç tradicional i colors tènues. En aquest sentit, tal com també passa en el film brasiler El niño y el mundo (Âle Abreu, 2013), El cuento de la princesa Kaguya s’oposa al model dominant de l’animació en 3D i reivindica un estil més tradicional, sense renunciar a les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies, a l’hora de combinar i organitzar els dibuixos per a fer-ne l’edició. El resultat final és una obra d’extraordinària bellesa, plena de poesia, que suposa una nova fita en l’assoliment de l’excel·lència per part dels estudis que han produït títols cabdals del cinema d’animació com El meu veí Totoro (1988), La princesa Mononoke (1997), El viatge de Chihiro (2001), i, més recentment, El recuerdo de Marnie (2014) o La tortuga roja (2016).

Joan Caus

 

 

 

El libro de la selva

Posted: 16 febrer 2017 in ADAPTACIONS, ANIMACIÓ, FAMILIAR
Etiquetes: , ,

Bill Murray, Ben Kingsley, Idris Elba. Director: Jon Favreau. Realitzada el 2016. (EEUU)

Sinopsi: Mowgli és un nen que viu a la selva índia. Quan era molt petit, en morir els seus pares, va ser acollit per la pantera Bagheera i criat per una família de llops. En fer-se gran, Mowgli es va adaptar plenament al medi selvàtic i conviu amb harmonia amb tots els animals. L’única excepció és el temible Shere-Khan, un tigre que vol la mort de l’infant. Per tal de fugir de l’amenaça d’aquest felí, Bagheera decideix allunyar a Mowgli de la selva i conduir-lo amb els altres éssers humans. Pel camí, el nen comptarà amb l’ajuda del vitalista ós Baloo, però també s’haurà d’enfrontar amb bèsties poc amigables, com la serp Kaa o King Louie, un enorme simi que regna sobre un grup nombrós de micos que habiten en les runes d’un antic temple.

Comentari: El libro de la selva és un “remake”, amb persones reals i animals generats digitalment, de la pel·lícula d’animació dels estudis Disney, estrenada el 1967 i dirigida per Wolfgang Reitherman. A banda de ser considerada com una de les obres mestres d’aquesta productora, l’adaptació en dibuixos animats del llibre de l’escriptor britànic nascut a l’Índia Rudyard Kipling (1865-1936) té la particularitat de ser el darrer llarg metratge supervisat directament per Walt Disney,que va morir l’any 1966. Prèviament a la versió animada, The jungle book ja havia estat adaptada al cinema per Zoltan Korda, el 1942, i posteriorment, tornaria a ser traslladada a la gran pantalla en una mediocre producció del 1994 dirigida per Stephen Sommers. El film que ara comentem va ser dirigit per Jon Favreau (Iron man).

Seguint fidelment l’estructura narrativa del film de 1967, però mantenint el final del llibre, que havia estat canviat en aquella versió, El libro de la selva se centra en el viatge del petit Mowgli, acompanyat de la seva mare adoptiva, la pantera Bagheera,  i també, a partir d’un cert moment, de l’alegre ós Baloo. Però, des de la seqüència inicial, que ens presenta al protagonista corrent de forma accelerada per la selva, fugint d’un suposat enemic, queda clar que el “remake” del 2016 vol potenciar l’espectacularitat de l’obra original, apropant-lo al model de les pel·lícules d’acció narrades amb ritme trepidant. D’altra banda, la innocència i fragilitat del Mowgli original són substituïdes per un caràcter molt més fort i un nivell superior d’intel·ligència, que converteixen al protagonista humà del nou The jungle book, sobretot a la part final, en una mena de superheroi, més proper a Tarzan que al nen que va imaginar Rudyard Kipling.

Tal com va fer Peter Jackson en el seu hiperbòlic “remake” de King Kong (2005), El libro de la selva aprofita al màxim les possibilitats de la infografia per a generar la multitud d’animals hiperrealistes que envolten al protagonista humà, així com els magnífics paisatges de la selva índia. Així, tot i que no tenen l’humor i la simpatia del film homònim de dibuixos animats, ens trobem amb tot un ampli ventall de bèsties parlants, perfectament dissenyades, que inclouen des de llops i llobetons fins l’enorme serp Kaa o el gegantí simi King Louie, que interpreta la cançó “I wanna be like you”, en la qual expressa el seu desig de ser com els éssers humans. De tota manera, del conjunt de personatges que envolten a Mowgli (Neel Sethi), és evident que n’hi ha tres que tenen un paper més destacat: la pantera Bagheera, el gandul ós Baloo (que també canta la famosa “The Bare Necessities”) i el terrorífic tigre Shere-Khan, molt més cruel i sanguinari que el de la pel·lícula d’animació. Tal i com havia fet Walt Disney en el seu moment, quan va contractar al gran actor Georges Sanders (Eva al desnudo) per a posar veu al dolent de El libro de la selva, la nova versió també va comptar amb la participació d’intèrprets destacats com Bill Murray, Ben Kingsley o Scarlett Johansson, encarregats de posar les veus a Baloo, Shere-Khan i la serp Kaa, respectivament.

Joan Caus

 

El gran dia

Posted: 16 febrer 2017 in DOCUMENTAL
Etiquetes:

Director: Pascal Plisson. realitzada el 2015. (França)gran-dia0001

Sinopsi: Albert és un nen d’onze anys que viu a La Havana (Cuba) i es prepara per a ser un campió de boxa. Deegli, de la mateixa edat que l’Albert, resideix a Ulan Bator (Mongòlia) i vol esdevenir una gran contorsionista. Tom és un noi ugandès de 19 anys que aspira a ser guardabosc al Parc Natural Queen Elizabeth. Nidhi té 15 anys, és de Benarés (Índia) i voldria ser enginyera. Encara que viuen en països molts allunyats i amb cultures ben diferents, tots ells tenen un objectiu molt clar i una gran voluntat d’autosuperació, que els porta a preparar-se a fons per tal de fer realitat els seus somnis.

Comentari: Després del gran èxit internacional aconseguit amb el seu documental Camí a l’escola (2013), guardonat amb el Premi César, el director francès Pascal Plisson va reincidir en el tema de l’educació dels infants i adolescents en diversos països del món en el seu següent projecte cinematogràfic. El resultat final va ser el film que ara comentem, que, a l’igual que l’anterior, també va gaudir d’una bona acceptació popular i del suport de diverses organitzacions dedicades a vetllar per la defensa dels drets dels infants, com Save the Children o la UNESCO.

Amb la mateixa estructura narrativa que Camí a l’escola, o sigui, la presentació alternada de quatre històries independents situades a països de tres continents, El gran dia també coincideix amb el missatge central que ens transmetia la pel·lícula precedent, o sigui, la necessitat de l’esforç i la força de voluntat com a condicions per a assolir una bona formació, que permeti l’ascens social i la pròpia autorealització. Però, mentre que a Camí a l’escola tots els nens protagonistes tenien més o menys la mateixa edat (entre 11 i 12 anys) i estaven a l’etapa de l’ensenyament primari, a El gran dia ens trobem amb un ventall més ampli, que inclou una adolescent índia que es prepara per a una prova que li ha de permetre accedir a la universitat; i també un noi africà que aspira a incorporar-se al món laboral, com a guardabosc. Aquestes dues històries, ambientades respectivament a Benarés i a la Reserva Natural Queen Elizabeth d’Uganda, ens retornen a dues de les àrees geogràfiques en què es situava Camí a l’escola (la Índia i l’Àfrica central). D’altra banda, mentre que en aquella pel·lícula també viatjàvem a la Patagònia i al Marroc, a El gran dia ens traslladem a Cuba i a Mongòlia, a través de les històries del jove boxejador Albert i la nena contorsionista Deegli.

Per bé que, a nivell global, aquest documental de Pascal Plisson, coescrit per Olivier Dazat, no resulta tant interessant com la seva pel·lícula anterior, és innegable que ens trobem amb un film altament educatiu i que caldria que veiessin amb atenció tots els estudiants de les nostres escoles i instituts. Així, l’observació atenta de El gran dia és un bon recurs didàctic per a treballar temes de geografia, socials, biologia i, molt especialment, cultura i valors ètics. I és que, tal com passava amb els nens de Camí a l’escola, Albert, Deegli, Tom i Nidhi representen models altament positius i una prova evident que, amb constància i dedicació, podem assolir les fites que ens marquem i aspirar a l’excel·lència.

Joan Caus

 

Nuestra hermana pequeña

Posted: 16 febrer 2017 in Uncategorized
Etiquetes: ,

Ayase Haruka, Nagasawa Masami, Kaho. Director: Kore-eda Hirokazu. Realitzada el 2015. (Japó)nuestra-hermana-pequena0001

Brooklyn

Posted: 16 febrer 2017 in ROMÀNTIC
Etiquetes: ,

Saoirse Ronan, Domhnall Gleeson, Emory Cohen. Director: John Crowley. Realitzada el 2015. (Irlanda)brooklyn0001

Spotlight

Posted: 16 febrer 2017 in Uncategorized
Etiquetes: , , ,

Mark Ruffalo, Michael Keaton, Rachel McAdams. Director: Tom McCarthy. Realitzada el 2015. (EEUU)spotlight0001

Secretos de guerra

Posted: 16 febrer 2017 in ADAPTACIONS
Etiquetes: , ,

Maas Bronkhuyzen, Joes Brauers, Michael Nierse. Director: Dennis Bots. Realitzada el 2014. (Països Baixos)secretos-de-guerra0001