Rachel Weisz, Tom Wilkinson, Timothy Spall. Director: Mick Jackson. Realitzada el 2016. (Regne Unit)
Sinopsi: A finals dels anys noranta, la historiadora nord-americana d’origen jueu Deborah Lipstadt, especialitzada en la 2ª Guerra Mundial, viatja a Anglaterra per a donar algunes classes i conferències. En una d’aquestes xerrades hi és present David Irving, un escriptor antisemita que afirma amb vehemència que els alemanys no van matar cap presoner als camps de concentració. Després d’acusar a Deborah de falsejar la història, la nord-americana, amb el suport del seus editors, decideix enviar a Irving als tribunals, comptant amb el suport legal d’un grup d’advocats encapçalat pel veterà Richard Rampton. Aquest lletrat, en contra de la voluntat de Deborah, li recomana que no parli en el judici, i que tampoc hi intervingui com a testimoni cap supervivent del genocidi.
Comentari: En el conjunt de l’àmplia filmografia dedicada al tema de l’holocaust, on hi excel·leixen títols com els documentals Nit i boira (Alain Resnais, 1955) i Shoah (Claude Lanzmann, 1985), i els oscaritzats La llista de Schindler (Steven Spielberg, 1994) i El fill de Saul (Lázsló Nemes, 2015), hi trobem també un sèrie de films centrats en l’àmbit judicial en què se’ns descriu el procés al qual van ser sotmesos diversos nazis en els anys posteriors a la 2ª Guerra Mundial, tals com ¿Vencedores o vencidos? (Stanley Kramer, 1961), sobre els judicis de Nuremberg, o Eichmann (Robert Young, 2007). Partint també de la memòria històrica sobre l’horror dels camps de concentració, en el context d’un judici real, la principal novetat de Negación és que l’acusat no és cap criminal de guerra sinó un historiador que defensa amb convicció que els jueus no van ser exterminats pels alemanys a Auschwitz o Mauthausen, en contra de les múltiples evidències d’aquest fet.
Negación es basa en el llibre autobiogràfic “History on trial” (2005) de l’autora Deborah Lipstadt, i ens descriu el procés judicial que la va enfrontar al negacionista David Irving, autor d’obres com “La guerra de Hitler” (1977). A partir d’un magnífic guió escrit pel prestigiós dramaturg britànic David Hare (“Celobert”), la pel·lícula, dirigida per Mick Jackson (El guardaespaldas, Volcano) es centra inicialment en el personatge de Deborah, interpretada per la magnètica Rachel Weisz (Àgora, Langosta). Ben aviat, però, el seu protagonisme és compartit pels també excel·lents Timothy Spall (Secrets i mentides, Mr. Turner) i Tom Wilkinson (Cassandra’s dream, L’escriptor), que encarnen, respectivament, l’historiador David Irving i l’advocat Richard Rampton. Exceptuant unes seqüències rodades a Polònia, en què se’ns mostra una visita que realitza Deborah al camp de concentració d’Auschwitz, tota l’acció es situa a Londres i, en concret, en el recinte on es celebra el judici que es va perllongar al llarg d’un mes. Jackson opta per una narració clàssica, centrada en el duel dialèctic entre Irving i Rampton, sota la mirada atenta de Deborah, a la qual s’aconsella que no intervingui en el procés. El resultat final és una pel·lícula distreta i interessant, que ja podem incloure entre els títols rellevants de temàtica judicial produïts en la dècada actual.
Joan Caus
