Posts Tagged ‘superherois’

Aquaman

Posted: 15 Mai 2020 in ACCIÓ, ADAPTACIONS
Etiquetes: , ,

Jason Momoa, Amber Heard, Patrick Wilson. Director: James Wan. Realitzada el 2018. (EEUU)

Brie Larson, Samuel L. Jackson, Jude Law. Directors: Anna Boden, Ryan Fleck. Realitzada el 2019. (EEUU)

Superlópez

Posted: 12 Desembre 2019 in ADAPTACIONS, COMÈDIA
Etiquetes: ,

Dani Rovira, Alexandra Jiménez, Julián López. Director: Javier Ruiz Caldera. Realitzada el 2018. (Espanya)

Director: Brad Bird. Realitzada el 2018. (EEUU)

Christian Bale, Michael Caine, Gary Oldman. Director: Christopher Nolan. Realitzada el 2012. (EEUU)el-caballero-oscuro

Sinopsi: Vuit anys després de la desaparició del justicier Batman, la ciutat de Gotham torna a estar amenaçada per un perillós assassí anomenat Bane, un antic mercenari que oculta el rostre rera d’una mena de murrió i que pertany a l’organització criminal La Lliga de les Ombres. Tot i que Bruce Wayne, el multimilionari que s’havia transformat en Batman, es troba retirat; les accions de Bane l’impulsen a reprendre la seva activitat com a superheroi, per tal d’enfrontar-se amb el despietat delinqüent. Per tal de localitzar el seu enemic, Wayne confia en una jove lladre anomenada Selina que havia conegut feia pocs dies i per la qual se sent atret. Però, Selina l’enganya i el lliura a Bane, que l’envia a una presó de la qual només se’n pot escapar ascendint per un pou. Mentre Wayne intenta evadir-se d’aquesta presó i retornar a Gotham, la ciutat cau en poder de Bane, que s’ha apropiat d’un reactor nuclear i amenaça en destruir-la de forma definitiva.

Comentari: Batman és un personatge creat pel dibuixant Bob Kane i per l’escriptor Bill Finger les aventures del qual van sortir publicades ,per primer cop, al número 27 de la revista “Detective Comics” (maig de 1939); convertint-se, de forma immediata, en un dels superherois més populars del còmic nordamericà, juntament amb Superman i Spiderman. Com va passar amb aquests darrers, les peripècies de Batman van inspirar, a partir dels anys quaranta, diverses sèries de televisió i alguns llargmetratges. Però, a diferència dels bons resultats econòmics i artístics de “Superman” (Richard Donner, 1978) , la primera adaptació cinematogràfica de “Batman” (Leslie H. Martinson, 1966) va resultar francament mediocre i, tal i com també va passar amb Spiderman, caldria esperar a les dècades dels vuitanta i noranta per a trobar cineastes de nivell que realitzessin obres remarcables protagonitzades per l’Home Rat-penat. Aquest és el cas del díptic dirigit pel genial Tim Burton (“Batman”,1989; “Batman Returns”, 1992) i, molt especialment, de la trilogia del britànic Christopher Nolan, autor també d’altres films essencials de les últimes dècades com “Memento”(2000) i “Origen” (2010).

“El caballero oscuro: la leyenda renace” és el tercer lliurament de l’esmentada trilogia de Christopher Nolan, iniciada amb “Batman begins” (2005) i continuada per “El caballero oscuro” (2008). Inspirant-se en les novel·les gràfiques sobre Batman de Frank Miller (“Sin City”) i Alan Moore (“Watchmen”, “V de vendetta”), les pel·lícules de Nolan reprenen l’estètica tenebrista introduïda per Tim Burton però en multipliquen l’espectacularitat i la complexitat de les trames. En concret, el film que ara comentem, l’acció del qual té lloc vuit anys després del punt on acaba “El caballero oscuro”, enllaça, sobretot, amb la situació plantejada amb el primer film de la trilogia, centrat en la confrontació entre el protagonista i el líder d’una organització criminal anomenada La Lliga de les Ombres, que té com a objectiu destruir la ciutat de Gotham. Anàlogament, a “El caballero oscuro: la leyenda renace” Batman també s’ha d’enfrontar amb un pervers malfactor que pertany a l’esmentada organització i que es presenta com un descendent d’aquell que el superheroi havia aconseguit vèncer a “Batman begins”.

A banda de comptar de nou amb Christian Bale (Bruce Wayne), Gary Oldman (el comissari Gordon) ,Michael Caine (el fidel criat Alfred) i Morgan Freeman (l’enginyós inventor  Fox), el repartiment de “El caballero oscuro: la leyenda renace” introdueix tres intèrprets que ja havien treballat amb Nolan a “Origen”: Joseph Gordon-Levitt (el policia Blake), Marion Cotillard (l’empresària Miranda) i Tom Hardy (Bane); i una sensacional Anne Hathaway donant vida a l’àgil i ambivalent Catwoman, un personatge que, previament, ja havia estat encarnat de forma reeixida per les actrius Michelle Pfeiffer (“Batman returns”) i Halle Berry (“Catwoman”, 2004).

Joan Caus

Megamind

Posted: 21 Octubre 2011 in ANIMACIÓ, COMÈDIA, FAMILIAR
Etiquetes: , ,

Director: Tom McGrath. Realitzada el 2010 (EEUU)megamind

Sinopsi: De forma simultània, dos nadons provinents de l’espai arriben a la Terra. El primer, de fesomia plenament humana i dotat de grans poders, aterra a la casa d’una família benestant que li dóna una bona educació, i al cap dels anys es converteix en el superheroi Metro Man. Per contra, l’altre nadó, que és de color blau i té un crani desproporcionat, cau en un centre penitenciari i és educat per una colla de presoners. Malgrat els seus bons sentiments, el segon infant és la riota dels companys d’escola i no pot competir amb la popularitat que té l’altre nen alienígena; per la qual cosa decideix convertir-se en dolent, amb el nom de Megamind, i esdevenir el pitjor enemic del superheroi.Un dia, després de segrestar a la presentadora de televisió Roxanne Ritchi i obligar a que la salvi Metro Man, Megamind aconsegueix eliminar, contra tot pronòstic, al seu enemic. Però, aquest fet, en lloc d’alegrar al pèrfid alienígena de color blau, li provoca una profunda melanconia; des del moment que no té cap altre rival amb qui enfrontar-se. Aleshores, per tal de recuperar la seva autoestima, Megamind decideix crear un nou superheroi, anomenat Titan. Dissortadament, l’experiment és un fracàs perquè Titan resulta força maldestre i acaba superant en dolenteria al propi Megamind.

Comentari: Des de l’èxit de “Superman”(Richard Donner,1978), el cinema nordamericà ha explotat al màxim la temàtica dels superherois; essent una constant en la producció de les dues últimes dècades. Com era previsible, el món de l’animació no podia ser aliè a aquesta temàtica i, en especial, els dos grans estudis dedicats a la realització de pel·lícules de dibuixos animats, Disney-Pixar i DreamWorks, es van afagir a aquesta tendència. El resultat van ser dos llargmetratges que aporten una mirada diferent a aquest subgènere: l’extraordinària “Los increibles” (Brad Bird, 2004), film protagonitzat per una família de superherois que es veuen obligats a amagar els seus poders, i “Megamind”, el film que ara comentem.

Tenint present la idea central desenvolupada en el film de M. Night Shyamalan “El protegido” (2000), que també apareix en “El cavaller obscur” (Christopher Nolan,2008), segons al qual la raó fonamental per la qual actuen els dolents és posar a prova constantment les capacitats dels herois per a enfrontar-s’hi, o bé que el Bé i el Mal es necessiten mútuament; “Megamind” ens presenta a un peculiar alienígena de color blau que, amb el temps, esdevé un malvat tan letal i caricaturesc com el Jocker al qual s’enfrontava Batman o qualsevol dels antagonistes de Spiderman o Iron Man. Amb la complicitat del seu inseparable peix intel·ligent Esbirro, Megamind gaudeix en la seva inacabable lluita amb l’heroi Metro Man, una mena de versió fatxenda de Superman. Però, la cosa es complica quan l’esmentat Metro Man és destruït pel protagonista; que només trobarà sentit a la seva vida quan apareix un nou superheroi. D’altra banda, com en el fons Megamind està cansat de fer de dolent, la segona part de la pel·lícula ens presenta els esforços del protagonista per a assolir una nova identitat i adoptar un rol diferent; en la línia dels personatges centrals d’altres esplèndids films d’animació com “Malson abans de Nadal” (Henry Sellick,1993), “Gru, el meu dolent preferit”(Coffin, Renaud i Pablos, 2010) o “En Ralph el destructor” (Rich Moore,2012).

Incidint en l’especial sentit de l’humor que caracteritza els llargmetratges de DreamWorks Animation, com els de la sèrie “Shreck” o “Kung Fu Panda”, “Megamind” és beneficia d’un magnífic disseny de personatges, un bon ritme narratiu i un impecable treball tècnic de l’equip dirigit per Tom McGrath, responsable també dels films de la sèrie “Madagascar”, un altre dels grans èxits de la productora de “Megamind”.

Joan Caus

El protegido

Posted: 8 Agost 2011 in ACCIÓ
Etiquetes: , , , ,

Bruce Willis, Samuel L. Jackson, Charlayne Woodard. Director: M. Night Shyamalan. Realitzada el 2000 (EEUU)

Sinopsi: David Dunn,un home casat i amb un fill petit, és l’únic supervivent d’un aparatós accident ferroviari en el qual moren centenars de persones. Després del sinistre, Dunn, que treballa com a vigilant de seguretat, comença a rebre missatges anònims que li demanen si alguna vegada ha estat malalt o ha patit alguna lesió. Reflexionant sobre aquests missatges, el vigilant se n’adona que, des de petit, mai ha contret cap malaltia i és invulnerable a tota mena de cops. Més endavant, Dunn coneix a la persona que li ha enviat els anònims. Es tracta d’Elijah Price, un afroamericà que pateix la malaltia dels “ossos de vidre” i que és un entusiasta dels còmics. Segons Price, Dunn posseix les característiques que identifiquen als superherois: gran força, capacitat de resistència i poders especials per a descobrir i enfrontar-se als dolents. Alhora que el vigilant va prenent consciència dels seus dons, s’intensifica la seva relació amb el fràgil Price, obligat a anar en cadira de rodes després de patir una forta caiguda.

Comentari: Després de l’èxit internacional assolit pel seu tercer llargmetratge. “El sexto sentido” (1999), M. Night Shyamalan es va consolidar com un dels cineastes nordamericans més destacats dels darrers anys amb “El protegido”; pel·lícula que, a l’igual que el seu film precedent, es basa en un guió escrit per ell mateix. En aquest cas, Shyamalan va partir d’un altre dels subgèneres del cinema fantàstic –les pel·lícules de superherois—i va construir una història que, per la seva estructura, presenta moltes similituds amb la de la seva anterior producció. Així, a l’igual que en “El sexto sentido”, el punt de partida és un doble pròleg en què se’ns relaten uns fets dramàtics que marquen l’esdevenidor dels dos personatges principals (en aquest cas, el descobriment de l’osteoporosi que pateix Elijah Price des del naixement i l’accident ferroviari del qual, sorprenent, en surt en vida i sense lesions David Dunn). Tot seguit, la història central s’articula al voltant de la relació entre els dos protagonistes, afectats per les seves experiències traumàtiques i amb problemes d’identitat. Talment com el psicòleg infantil que encarnava a “El sexto sentido”, el personatge interpretat per Bruce Willis a “El protegido” va prenent consciència, al llarg del metratge, de qui és realment, a mesura que se n’adona que posseix uns dons especials que, a l’igual que els que tenia el nen de “El sexto sentido”, li comporten més problemes que no pas alegries. D’altra banda, l’antagonista del vigilant de seguretat, interpretat per Samuel L. Jackson (que ja havia coincidit amb Bruce Willis a “Pulp Fiction” de Quentin Tarantino) també malda per refermar la seva identitat i per superar les seves limitacions, mentre ajuda a descobrir les qualitats heròiques de David Dunn. Però, tal i com passava a “El sexto sentido”, la pel·lícula culmina en un desenllaç sorprenent, que ens obliga a “rebobinar” mentalment i revisar el sentit de tot el que hem vist amb anterioritat.

Persistint en l’estil narratiu adoptat a “El sexto sentido”, Shyamalan reincideix en un ritme pausat i construeix de forma molt elaborada cadascuna de les seqüències, dosificant habilment els elements de la intriga, a fi d’aconseguir que es mantingui el suspens al llarg del metratge. El resultat final és una altra pel·lícula excel·lent, que aporta una mirada diferent al tema dels superherois, un dels filons més explotats pel cinema nordamericà de les tres darreres dècades, que ha generat dotzenes de films oblidables però també obres prou reeixides com “Spiderman” de Sam Raimi (2002), “Hulk” d’Ang Lee (2003) i,molt especialment, les pel·lícules sobre l’home rat-penat dirigides per Tim Burton (“Batman” (1989) i “Batman returns” (1992)) i Christopher Nolan (“Batman begins” (2005) i “El cavaller obscur” (2008)).

Joan Caus