Posts Tagged ‘Pedro Almodóvar’

Antonio Banderas, Asier Etxeandia, Penélope Cruz. Director: Pedro Almodóvar. Realitzada el 2019. (Espanya)

Julieta

Posted: 11 Abril 2017 in ADAPTACIONS
Etiquetes: , ,

Emma Suárez, Adriana Ugarte, Daniel Grao. Director: Pedro Almodóvar. Realitzada el 2016. (Espanya)

La piel que habito

Posted: 14 Març 2012 in ADAPTACIONS, DRAMA
Etiquetes: , ,

Antonio Banderas, Elena Anaya, Marisa Paredes. Director: Pedro Almodóvar. Realitzada el 2011. (Espanya)

Sinopsi: Robert Ledgard és un prestigiós cirurgià plàstic que, fent ús de la transgènesi, ha desenvolupat un sistema revolucionari que permet implantar en els humans un tipus de pell resistent a les cremades i a les picades d’insectes. Aquest científic viu en una luxosa mansió de Toledo, acompanyat de la seva criada Marilia, que l’ha cuidat des que era petit; i d’una atractiva i misteriosa noia anomenada Vera, que viu reclosa en l’esmentada casa, dedicada al ioga, al dibuix i a la lectura. La vida d’aquests tres personatges es capgira en el moment en què apareix Zeca, un perillós delinqüent que és fill de Marilia i que, en veure a Vera, aprofita per abusar sexualment d’ella. Quan ho descobreix, Robert assassina al violador, que anys enrera ja havia seduït a la seva dona, la qual s’havia provocat la mort després de patir diverses cremades en un accident de trànsit.Traumatitzat per aquest fet i pel posterior suïcidi de la seva única filla, Robert viu dedicat a la investigació i a tenir cura de Vera, rera la qual també s’hi amaga una història terrible.

Comentari: “La piel que habito” és la segona adaptació literària en la filmografia de Pedro Almodóvar; un cineasta que ,habitualment, realitza les seves pel·lícules a partir de guions originals escrits per ell mateix. En aquest cas,però, el director manxec es va inspirar en la novel·la “Taràntula” de l’escriptor francès Thierry Jonquet (1954-2009),centrada en la venjança despietada duta a terme per un cirurgià plàstic vers el pressumpte violador de la seva filla. Sense ser massa fidel a l’original literari, Pedro Almodóvar, amb la col·laboració del seu germà Agustín, el productor dels seus films, va construir un guió no massa reeixit, que, a banda de canviar el lloc on s’esdevé l’acció (de París a Toledo), prescindeix d’alguns dels personatges centrals de la novel·la, n’introdueix d’altres que no surten al llibre (com la criada Marilia i el seu violent fill Zeca) i canvia radicalment el final. Tot plegat dóna com a resultat una història força més inversemblant que la que se’ns presenta a “Taràntula” però que torna a demostrar el gran talent d’Almodóvar a l’hora de planificar les seves pel·lícules, aconseguir imatges de gran impacte visual i obtenir excel·lents interpretacions dels seus actors.

Si bé el punt de partida de “La piel que habito” ens pot recordar a clàssics del cinema de terror com “El doctor Frankenstein” i, sobretot, “Els ulls sense rostre” de George Franju (1960) –un metge psicòpata que assassina noies per a aconseguir pell per a refer la cara cremada de la seva filla–, Almodóvar ens deixa veure ben aviat el seu segell personal i ens ofereix una galeria de personatges i situacions que enllacen perfectament amb d’altres títols essencials de la seva obra. Així , a l’igual que a “Átame” (1989) se’ns presenta la història d’un segrestament que deriva en una inesperada història d’amor; i tal com passava a “Laberinto de pasiones” (1982) o “La ley del deseo” (1987) ens apropem, de nou, al territori de les relacions homosexuals marcades per les turbulències sentimentals.

Per a interpretar a la parella protagonista de “La piel que habito”, Almodóvar va comptar amb la presència d’Antonio Banderas, actor habitual en la primera etapa de la seva filmografia però que feia més de vint anys que no treballava amb ell, i la seductora Elena Anaya, que ja havia interpretat un petit paper a “Hable con ella” (2002), el film pel qual Almodóvar va guanyar l’Oscar al millor guió. També ens trobem ,fent de mare patidora, a Marisa Paredes, una altra de les constants en la filmografia del manxec (“Entre tinieblas”, “La flor de mi secreto”, “Todo sobre mi madre”). A nivell tècnic, cal destacar el treball de l’equip habitual del cineasta, encapçalat pel director de fotografia José Luis Alcaide, el director artístic Antxón Gómez, el muntador José Salcedo i el músic Alberto Iglesias.

Joan Caus

Carmen Maura, Verónica Forqué, Luis Hostalot. Director: Pedro Almodóvar. Realitzada el 1984 (Espanya)

Sinopsi: Gloria és una mestressa de casa que treballa com a dona de la neteja en un gimnàs i que viu en un pis petit situat a la perifèria d’una gran ciutat.Està casada amb un taxista que havia residit a Alemanya, té dos fills adolescents (un dels quals és drogoaddicte) i ha de conviure amb la sogra, una anciana excèntrica i gasiva. La vida dela Gloria ve marcada pels problemes familiars, les converses amb les veïnes, la rutina i la precarietat econòmica. Per a acabar-ho d’adobar, un dia es troba a casa un llangardaix.

Comentari: Després de realitzar dotzenes de curts en Super-8, Pedro Almodóvar va debutar com a director de llargmetratges el 1980 amb “Pepi,Luci, Bom y otras chicas del montón” , una pel·lícula de baix pressupost, rodada entre amics, en el context de la “movida madrileña”. El to “underground” i contracultural de la seva “opera prima” es mantindria en les seves dues obres següents, “Laberinto de pasiones” i “Entre tinieblas”; tots ells films molt irregulars però que expressaven ja un món i un estil ben personals. La popularitat i el reconeixement de la crítica no li va arribar ,però, fins el seu quart llargmetratge, “¿Qué he hecho yo para merecer esto?”; pel·lícula que segueix sent una de les millors de la seva filmografia. Amb aquest film, Almodóvar va deixar de ser un autor minoritari només conegut per quatre cinèfils per a convertir-se en un director cada cop més popular i que assoliria l’èxit definitiu amb “Mujeres al borde de un ataque de nervios” (1987), la pel·lícula per la qual va ser finalista a l’Oscar i li va obrir les portes al mercat internacional.

  “¿Qué he hecho yo para merecer esto?” es centra en la vida d’una mestressa de casa anomenada Gloria , personatge interpretat per Carmen Maura, protagonista de la major part de les pel·lícules rodades per Almodóvar al llarg de la dècada dels vuitanta. Gloria viu en un gran bloc de pisos situat en els suburbis d’una gran ciutat i porta una vida molt rutinària i plena de dificultats de tot tipus (mala relació amb el marit, discussions amb la sogra, problemes amb els fills, manca de diners).D’entrada,doncs, Almodóvar ens presenta el drama d’una dona pertanyent al sector més humil de la societat; d’una mare patidora i sacrificada que ha de recòrrer als fàrmacs per a afrontar l’estrès quotidià. Però, en la presentació de la protagonista i del seu entorn, el director barreja constantment els aspectes dramàtics amb els còmics, mostrant una galeria de personatges insòlits i de situacions inesperades en un entrallat argumental que és una veritable caixa de sorpreses. En aquest sentit, Almodóvar es situa a mig camí entre el melodrama neorealista i l’humor negre de directors com Berlanga o Ferreri.

   A banda d’un guió sorprenent del propi Almodóvar i d’una acurada direcció a nivell tècnic i artístic, la pel·lícula destaca pel treball del conjunt dels seus intèrprets; amb menció especial per a Chus Lampreave ,que fa de sogra, i  Verónica Forqué, que interpreta a la prostituta Cristal, veïna de Gloria. En el repartiment també hi apareixen als directors de cinema Gonzalo Suárez, que fa d’escriptor fracassat, i Jaime Chavarri, fent d’exhibicionista; ambdós, clients de Cristal. I, com és habitual en les pel·lícules del director manxec, també hi trobem els “cameos” de la seva mare Francisca, el seu germà Agustín i del propi Pedro Almodóvar, fent un “playback” de “La bien pagá” al costat de Fabio McNamara, amb qui havia format un duo musical a començaments dels vuitanta.

 Joan Caus

Volver

Posted: 18 Abril 2011 in COMÈDIA, DRAMA
Etiquetes: , ,

Penélope Cruz, Carmen Maura, Lola Dueñas. Director: Pedro Almodóvar. Realitzada el 2006 (Espanya)

Sinopsi: Raimunda i Sole , dues germanes que viuen a la ciutat, tornen al seu poble per a netejar la tomba dels pares i veure a la seva tieta, una dona gran que no es pot moure de casa i que afirma ser visitada per la seva germana morta, mare de les seves nebodes. Raimunda és una dona casada i té una filla adolescent, mentre que Sole està separada. Defensant-se d’un intent d’abús sexual per part del seu progenitor, la filla de Raimunda el mata i Raimunda,amb l’ajuda d’unes amigues, decideix enterrar ,d’amagat, el cos del marit. D’altra banda, després de la mort de la tieta, a Sole també se li apareixerà a casa seva la mare difunta.

Comentari: Gairebé vint anys després de “Mujeres al borde de un ataque de nervios”, la pel·lícula que el va convertir en un cineasta d’èxit internacional, Pedro Almodóvar va tornar a treballar amb Carmen Maura, l’actriu fonamental en la primera etapa de la seva filmografia i protagonista de dues de les seves pel·lícules més destacades: “¿Qué he hecho yo para merecer esto?” i “La ley del deseo”. Així, d’entrada, el “retorn” al qual fa referència el títol s’associa al retrobament entre el director i la seva primera “musa”, que interpreta ara a una dona que “retorna d’entre els morts” per a ajudar a la seva germana malalta i a les seves dues filles. Aquest “retorn” sobrenatural que es troba en la base de la història que ens explica “Volver” s’associa també a d’altres retorns físics (la tornada al poble) i mentals (el “retorn al passat” a través de l’aclariment d’una sèrie d’esdeveniments pretèrits que han marcat la vida de Raimunda, la protagonista de la pel·lícula). Per a interpretar al personatge central de la pel·lícula, Almodóvar va comptar amb Penélope Cruz, a la qual ja havia dirigit en dues pel·lícules anteriors (“Carne trémula” i “Todo sobre mi madre”) i que tornaria a aparèixer en el seu film següent (“Los abrazos rotos”). Per la seva interpretació a “Volver”, Penélope Cruz va obtenir un bon grapat de premis i va ser finalista a l’Oscar a la millor actriu. D’altra banda, a més del treball de Carmen Maura i Penélope Cruz, la pel·lícula va permetre el lluïment de les altres actrius del repartiment: Lola Dueñas, Yohana Cobo, Chus Lampreave (la més veterana de les “chicas Almodóvar”) i Blanca Portillo; totes elles guanyadores del premi del Festival de Cannes a la millor interpretació femenina.

   Des del seu debut a “Pepi,Luci y Bom…”, Almodóvar s’ha destacat per la seva creació d’universos femenins que ens presenten les relacions de complicitat o conflicte entre dones de caràcter ben diferent, pertanyents a diverses generacions. Així, després de rodar una de les pitjors pel·lícules de la seva carrera, “La mala educación”, protagonitzada per homes; el director manxec va decidir tornar a un territori més segur i es va decantar per una altra història de dones maltractades pels mascles i que alleugereixen els seus patiments fent-se tota mena de confidències. A “Volver”, doncs, retrobem el mateix plantejament que a “Mujeres al borde de un ataque de nervios” o “Todo sobre mi madre”, o sigui, una galeria de dones “alterades” amb problemes sentimentals i un retrat de mares maltractades pels marits i que es sacrifiquen en favor dels fills. És una pel·lícula visualment molt cuidada, plena de personatges insòlits i situacions sorprenents. Però, tot i que hi segueix havent pinzellades d’humor en alguns diàlegs, en les darreres obres d’Almodóvar s’imposa sempre el melodrama i l’exaltació dels sentiments. En conjunt, “Volver” és d’aquelles pel·lícules que, ben mirat, no aporten res de nou si es compara amb d’altres films del seu director , però que satisfà plenament als seus seguidors. I com també és habitual en els seus films, a “Volver” hi trobem una cançó emotiva (aquí el tango que dóna nom al film, versionat per Estrella Morente, que “canta” Penélope Cruz en un moment de la pel·lícula) i una referència explícita a un dels clàssics del cinema que més l’han influït (“Bellísima” de Visconti).